Aquests són els dies en què usualment s’observen els primers exemplars del rossinyol. El pas es perllongarà fins a mitjan maig i arriba al seu punt àlgid durant la tercera setmana d’abril.
Ja fa tres setmanes que són al sud del Marroc
El pas dels rossinyols té lloc força abans al sud del Marroc. A Merzouga, el dia 6 de març es va capturar el primer ocell i a hores d’ara ja se n’han anellat prop d’un centenar. De fet, en aquest moment allà és un dels ocells més comuns mentre que aquí tot just acaben d’arribar els més avançats. Però, com és que hi ha tanta diferència entre la data de les primeres arribades del Marroc i les de Catalunya i les illes Balears? El sud del Marroc no és pas tan lluny: poc més de mil quilòmetres en línia recta. Un ocell com el rossinyol podria cobrir aquesta distància fàcilment en tres o quatre dies!
La resposta rau en el fet que els rossinyols no vénen directament cap aquí, sinó que ho fan gradualment, fent parades de tant en tant per descansar, alimentar-se i acumular greix. Durant la primavera, el Marroc és un lloc clau perquè molts ocells arrepleguin forces i aliment per continuar la seva migració cap al nord. Les pluges que cauen a l’hivern asseguren una bona producció vegetal i d’insectes de cara a la primavera, i els ocells s’aturen per aprofitar-ho. A més, cal recordar que per arribar al Marroc els ocells han hagut de creuar tot el Sàhara i hauran fet, per tant, un gran esforç físic i energètic. Alguns ocells fan parades d’una o dues setmanes i després emprenen vols de llarga distància, mentre que altres s’aturen poc temps a cada lloc, però ho fan cada menys quilòmetres.
Un cantor nocturn
El rossinyol és un dels ocells més populars, especialment pel seu explosiu cant i pel fet que és un dels pocs ocells diürns que canta de nit. De fet, en moltes llengües rep el nom de “cantaire nocturn” (en anglès, per exemple, s’anomena Nightingale).
Equip Investigador
Diari de recerca
em sembla molt be que ja s’inici una nova pàgina parlant dels rossinyols i que aquesta pàgina està molt ben constida i que atreeix als que la miren