Diari de recerca

Tots els ocells que es capturen en el marc del projecte Piccole Isole es marquen amb unes anelles metàl·liques que identifiquen cada ocell de manera inequívoca mitjançant un codi únic que combina una adreça, lletres i números. Les anelles són inofensives i són tan lleugeres que no afecten gens la vida quotidiana dels ocells.

Quan un ocell que ha estat anellat es torna a capturar o observar en un altre indret, diem que s’ha produït una recuperació. Moltes recuperacions es deuen a anelladors o ornitòlegs que capturen ocells ja anellats mentre fan els seus propis estudis de camp; moltes altres, però, les comuniquen persones que no tenen res a veure amb l’ornitologia.

Cal anellar-ne milers per recuperar-ne una dotzena

Trobar un ocell anellat no és un fet habitual: cal anellar-ne milers per recuperar-ne un petit grapat. A tall d’exemple, a Catalunya hem d’anellar una mitjana de 195 pit-rojos i 370 orenetes vulgars per recuperar-ne una! La taxa de recuperació és força més alta en les espècies molt grans i en aquelles que es concentren en ambients o llocs molt concrets per criar o migrar, com és el cas del teixidor i l’oreneta de ribera, dels quals recuperem un ocell de cada 36 que anellem.

Al Marroc, per exemple, ja s’ha realitzat la primera recuperació de l’any: la setmana passada es va capturar una boscarla dels joncs anellada a Bèlgica. I ho estàvem esperant… Aquesta espècie és de les que té una taxa de recuperació més alta i al sud del Marroc ja n’havíem capturat força. A Catalunya cal anellar-ne una mitjana de 50 per recuperar-ne una. Al Marroc es va produir la primera recuperació quan estàvem a punt d’arribar als 40 anellaments!

Esbrinant les rutes migratòries dels ocells

Les recuperacions que anem recopilant s’emmagatzemen en un banc de dades que ens aporta la informació base per determinar les rutes migratòries dels ocells. Aquesta informació també ens ha permès descobrir que els ocells que creuen el Mediterrani durant la primavera poden fer-ho per llocs ben diferents d’un any a un altre. És el cas del mosquiter de passa i la cotxa cua-roja. En ambdues espècies, hi ha exemplars que en alguns anys creuen el Mediterrani per la zona d’Itàlia mentre que en d’altres ho fan pel seu extrem més occidental (e.g. Catalunya).

Oriol Clarabuch