La màgia de les creences tibetanes
L’ermità que viu tot l’any en una de les coves de Khyungdzong se’ns va afegir i vam tenir el privilegi que ens descrigués les múltiples expressions sagrades de l’indret que es manifesten en forma de “rangjung”. Endinsem-nos doncs en tota la màgia de les creences tibetanes. La més nítida de totes és el gravat a la roca de Tonpa Shenrap Miwo, el fundador de la religió Bon, nascut a les llunyanes terres de Tagzik o Pèrsia, d’acord amb la tradició tibetana. La imatge està envoltada d’un cercle vermell que indica el seu caràcter sagrat. Més endavant trobem la seva petjada gravada a terra, imatges de deïtats, gravats que volen representar muntanyes i llacs sagrades i un llarg etcètera.
L’entrada al regne dels inferns freds
El recorregut està esquitxat aquí i allà de coves sagrades. Una d’elles s’enfonsa terra endins i l’ermità ens va explicar que aquesta és l’entrada al regne dels inferns freds. Més enllà apareix una altra cova. És estreta i per entrar-hi has de posar-te de costat i reptar per aconseguir arribar al final on hi ha una petita obertura que el principi em va enlluernar per complet. De mica en mica, vaig recuperar la visió i vaig identificar un blau intens. És el llac Dangra! Diuen que el color del llac, indica com és el teu “karma”. Blau, positiu; negre, negatiu.
El trident: una icona de l’espiritualitat de la religió bon
Més endavant vam arribar a una esplanada, protegida per una de les parets verticals de Khyungdzong i, d’aquesta manera queda a raser dels violents vents que sovintegen a l’hivern. Som al vessant sudoest. Al bell mig de l’esplanada s’aixeca una antiquíssima construcció bonpo. Es tracta d’un “chörten” (stupa, en sànscrit), antics reliquiaris que han esdevingut icones de l’espiritualitat tibetana, testimonis de la presència divina en el País de les Neus. Els chörten budistes els trobem sempre decorats amb un sol i una lluna, mentre que en el cas de Khyungdzong, hi endevinem un trident, propi de la religió bon. Aquest lloc és especial; ho vam endevinar aviat. Hi havia restes de roba per terra i quan vam parar més atenció, fins i tot, distingirem cabells enredats a les pedres. Aquí és on se celebra l’anomenat “funeral del cel”. L’ermità ens ho va confirmar i el majestuós vol dels voltors que tenim a la nostra vertical en són la mostra més evident. Però aquesta història us l’explicarem al proper missatge!
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris