Arts i Humanitats | Diari de recerca

No tenim electricitat… però tampoc no ens calen neveres

D’altra banda, els nòmades, amb les seves robes multicolors que enlluernen els tristos carrers de la ciutat, entren als mercats de la ciutat a comprar productes de la vida quotidiana com sabates, eines, utensilis per a la cuina, etc. A nosaltres, que ja ens hem trobat amb l’expedició de metges tibetans que ajudem des de L’Hospitalet, també ens toca emplenar el cotxe amb avituallament, ja que a Wombu (la nostra destinació final) escasseja el menjar i l’aigua. Negociem un bon preu en un dels camions i ens enduem un quart de iac (amb els metges, ara som més 10 estómacs). Les baixes temperatures que patim tenen el seu avantatge: no calen neveres per conservar la carn. La mala notícia és que les bateries de les càmeres se’ns esgoten en qüestió de minuts i es fa molt difícil mantenir-ne un bon rendiment. L’altra gran qüestió que no em puc treure del cap és com les carregarem a Wombu si encara no hi ha arribat l’electricitat…

Exàmens mèdics improvisats a 10 sota zero!

L’endemà marxem a l’alba. Volem arribar a Wombu a dinar. Aquest cop l’expedició s’ha ampliat a tres cotxes. Quan portem unes tres hores de camí, un grup de nòmades tibetans es planten davant del camí i ens fan senyals que ens aturem. Coneixen els metges i només volen que els examinin i receptin medicaments. Baixem del cotxe i enmig d’un vendaval glaçat a menys de deu graus sota zero i a gairebé cinc mil metres d’altitud comencen els exàmens mèdics enmig de l’altiplà. És l’única oportunitat que tindran de rebre assistència sanitària en set o vuit mesos. Tota la família de nòmades està malalta, fet molt corrent per aquests paratges. La tuberculosi i d’altres malalties erradicades a bona part del món, fan estralls entre la població tibetana.

Ens trobem amb una parella divina

Després de l’improvisat consultori mèdic, creuem un coll, dos colls i se’ns obre davant dels nostres ulls un paisatge que ens treu l’alè. Amb un blau intens s’estén el Llac Dangra Yumtso (“yumtso” significa “llac turquesa” en tibetà i el topònim “dangra” significava “llac” en l’extinta llengua shangshung). Al fons a la vora sudoest del llac s’aixequen els nou pics de la muntanya Tago (alguns associen el topònim a una antiga expressió shangshung que significava “Muntanya de les Neus”).

El duet diví, la “parella divina” (“la diada divina”), es manifesten a través de la muntanya (home) i el llac (dona), Tago i Dangra . Ambdós formen part del panteó de deïtats de la religió bon, motiu pel qual l’indret està amarat d’una profunda sacralitat al qual els habitants del voltant han retut culte i homenatge al llarg de centenars o probablement milers d’anys, quan aquests territoris formaven part de Shangshung o quan van esdevenir Tibet a partir del segle VII dC. Wombu és la vila més important de la regió amb una població que el 2008 va assolir els mil habitants. Tots ells són practicants del bon.

Com us podeu imaginar amb un indret així no poden faltar les històries i llegendes… però això serà en el proper missatge. No us el perdeu!

Tal i com relata Josep Lluís Alay al Diari de Viatge:  “amb un blau intens s’estén el Llac Dangra Yumtso (“yumtso” significa “llac turquesa” en tibetà i el topònim “dangra” significava “llac” en l’extinta llengua shangshung). Al fons a la vora sudoest del llac s’aixequen els nou pics de la muntanya Tago (alguns associen el topònim a una antiga expressió shangshung que significava “Muntanya de les Neus”).”

Josep LLuís Alay