Arts i Humanitats | Diari de recerca

En aquest missatge proposo una mirada del tot diferent dels carrers de la ciutat. Avui visitem el mercat de Lhasa, situat a la part antiga de la ciutat, coneguda com el Barkhor.

A Lhasa hi trobem un basar on bona part de les parades dels comerciats són a l’aire lliure, malgrat el fred de primera hora del matí. Molts d’ells busquen els angles del carrer on hi toca el sol per escalfar-se una mica. Trobem sobretot productes secs i carn fresca.

Nòmades a la ciutat

Visitar Lhasa a l’hivern té l’interès afegit de veure els nòmades a la ciutat, que després de matar alguns dels animals dels ramats, baixen per vendre’n la carn als habitants de Lhasa. Després de comprar la carn fresca (de iac o de xai), normalment els tibetans la deixen assecar a l’aire lliure. D’aquesta manera, es pot consumir carn tot l’any. Al costat de la carn hi trobem d’altres productes destacats de la cuina tibetana, com la farina torrada d’ordi (tsampa), la mantega de iac (mar) i tota mena de formatges (churra) que sovint es compren secs i lligats en una mena de collar. Trobem el te al costat d’algunes verdures que avui dia es planten als hivernacles que envolten la ciutat.

Botifarra negre, xufles i bolets

Hi ha tres productes tibetans que sempre m’han cridat l’atenció per la proximitat que tenen amb el nostre paladar.  En primer lloc, hi ha les botifarres negres (gyuma), que no manquen a les taules tibetanes les quatre estacions de l’any; es preparen amb carn de be o iac barrejada amb sang. En segon lloc, tenim la troma, un petit tubercle que es compra sec, es deixa un remull i es cuina finalment afegint-lo a l’arròs; sens dubte recorda la nostra xufla. Els tibetans el consideren com un dels menjars més apreciats i té un contingut molt elevat de proteïnes. El seu nom científic és potentilla anserina i es pot trobar a les zones alpines d’Europa i d’altres parts del planeta, però indubtablement és al Tibet on és més apreciada.

Finalment, esmentaré un producte que només es troba a l’estiu: el bolet. Al Tibet es recullen a finals de juliol i principis d’agost, per tant, ara no en trobarem al mercat. N’hi ha de molts tipus diferents, però el més deliciós de tots és el sersha o “carn d’or”, que efectivament presenta un color groc i se serveix a les taules tibetanes fregit amb mantega. El nom científic és Floccularia luteovirens i ben segur que delataria als nostres aficionats a la micologia i al consum de bolets.

L’abundor del mercat contrasta amb la desolada regió del Txhangtang, l’objectiu d’aquest viatge, on les temperatures mínimes freguen els 40 graus sota zero, com us explicarem ben aviat.