Diari de recerca

En aquest sentit, les algues són ben diferents dels productors primaris terrestres. Els arbres d’un bosc inverteixen bona part de l’energia que obtenen de la fotosíntesi en estructurar el seu sistema de branques, arrels o troncs. En canvi, les algues planctòniques destinen menys energia al creixement i més energia a reproduir-se. La inestabilitat del medi aquàtic les força a fer-ho.

Les algues són el primer graó de la xarxa tròfica. D’elles s’alimenten els animals herbívors del zooplàncton. Al seu torn, aquests darrers són menjats pels animals carnívors del zooplàncton, que també poden sofrir la predació d’altres organismes o bé predar entre ells.

Aquesta xarxa tròfica s’estructura moltes vegades en vertical. Per exemple, molts copèpodes (petits crustacis d’uns dos mil·límetres de mida) viuen durant el dia a certa profunditat, a uns 100 metres de fondària, sota la zona il·luminada on hi ha les algues. A la nit pugen per alimentar-se, a una velocitat d’uns 30 a 60 metres per hora. Quan arriben allà on abunda el fitoplàncton mengen contínuament. L’alimentació es fa de forma esglaonada: els individus que ja estan tips comencen a baixar,  mentre pugen els restants membres del grup.

A l’alba, però, tots baixen ràpidament doncs hi ha un important perill: el fet de tenir els estómacs plens els fa molt visibles davant dels depredadors. Com que molts depredadors són caçadors que es guien per la vista, la solució és enfonsar-se a uns 100 metres, allà on l’aigua és prou fosca.

Un ecosistema molt productiu

Tot plegat passa molt de pressa. Els copèpodes poden créixer ràpidament i arribar a la maduresa sexual en pocs dies. La seva esperança de vida és de 20 dies, i durant els darrers 10 no paren de pondre ous. Les femelles d’algunes espècies ponen uns quants centenars d’ous cada dia. De fet, els copèpodes inverteixen més del 33% de l’energia que assimilen en el creixement i la reproducció, una proporció molt alta. A més, el coeficient d’assimilació de l’aliment és del 60%. Tot plegat fa que siguin molt eficaços, sobretot quan hi ha molt menjar disponible.

Com ara a finals de primavera. Llavors hi ha una gran proliferació de fitoplàncton i, al seu redós, en pocs dies la biomassa zooplanctònica augmenta més de deu ordres de magnitud sobre la concentració hivernal.

David Segarra