Tot això és el que s’explica als paràgrafs 508-520 del Llibre dels fets, té com a escenari la cort reial entre els anys 1272-1273, i com a protagonistes Jaume I i dos fills seus: l’infant Pere, fill del rei i de Violant d’Hongria, i Ferran Sanxis de Castro, fill bord del rei. Els dos fills estan enfrontats en una lluita titànica pel poder que acabarà, poc temps després, de forma tràgica.
Si vols escoltar i llegir aquests episodis, fes clic a aquest fragment de la versió digital de El Llibre dels fets.
Enemics a mort
L’origen de les desavinences entre l’infant Pere i Ferran Sanxis cal buscar-lo, segons Ferran Soldevila, en les relacions que van establir Ferran Sanxis i Eiximèn d’Urrea (el seu sogre) amb Carles d’Anjou (rei de Sicília), en el seu viatge de retorn a la Corona d’Aragó després de la croada del 1269. L’infant Pere, que aspirava a la corona de Sicília en virtut del seu casament amb Constança de Sicília, era enemic a mort de Carles d’Anjou. No coneixem amb precisió l’abast de la relació entre el rei Carles i Ferran Sanxis, però ben segur que anava en contra dels interessos de l’infant i, segons la versió del Llibre dels fets, potser fins i tot contra la seva pròpia persona. El conflicte estava, doncs, servit.
El germà traïdor
En els paràgrafs d’avui a l’infant Pere li toca, d’entrada, el paper del germà traïdor, que ataca de nits el seu germanastre amb la intenció de llevar-li la vida. Jaume I, que se n’assabenta per una carta de queixa que li envia Ferran Sanxis, convoca corts i hi reclama la presència de Pere. Com que el discurs de l’infant no convenç el rei i els seus consellers, Jaume I castiga el seu fill privant-lo de la procuració que li havia atorgat. El rei, malgrat tot, intenta diverses vegades fer les paus amb el seu fill, però l’infant Pere o bé esquiva les oportunitats que se li donen de defensar-se i de parlar amb el rei, o bé engega unes acusacions duríssimes contra el seu germanastre, o bé tracta de forma altiva els missatgers del seu pare. Tot i que ni Ferran Sanxis ni Eiximèn d’Urrea, el seu sogre, es defensen de les greus acusacions formulades per l’infant Pere, la situació es continua deteriorant, de manera que a les corts d’Alzira, a finals del 1273, el rei acaba de privar al seu fill de tots els càrrecs que li havia confiat a Catalunya i a Aragó.
S’acaba, però, amb una reconciliació
Al final, però, gràcies a la mediació del bisbe de València, es produeix la reconciliació: l’infant Pere demana perdó en un acte solemne i públic més que al seu pare, al seu senyor, perquè es tracta d’una cerimònia feudal en què el vassall rebel s’acull a la mercè del seu senyor plorant i prostrat als seus peus.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris