El primer d’aquests fora que el matrimoni dels seus pares, Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller, hauria estat la reparació del trencament d’una promesa de matrimoni feta pel seu avi Alfons I El Trobador a Eudòcia, una princesa bizantina, rebutjada tot seguit per casar-se amb Dona Sança de Castella.
Per comprendre l’actitud del rei En Jaume cal saber que en el seu temps una promesa de matrimoni immediat era tan indissoluble com un casament, i que els teòlegs creien que Déu podia castigar els pecats d’una persona en els seus descendents fins a la tercera generació. (Ramon Llull deia que l’ofici de rei és perillós, «car pels pecats del rei s’esdevé moltes vegades que Déu envia a la terra fam, i malalties, i guerres i morts»). Casant-se, com veurem en el proper lliurament, amb la filla de la princesa bizantina rebutjada, el pare del Rei venia a reparar la falta de l’avi i el deslliurava a ell d’un possible càstig diví.
Interessos polítics i dots desapareguts
Però el Rei manipula un xic els fets: la veritat és que la «la filla de l’Emperador» havia vingut per casar-se per interessos polítics amb un germà d’Alfons I, el comte Ramon Berenguer IV de Provença, i que el viatge tingué lloc la primavera de l’any 1178, més de quatre anys després del casament d’Alfons I amb Dona Sança de Castella. El matrimoni projectat topà amb un canvi sobtat de la conjuntura política i Alfons I va casar a cuitacorrents la princesa Eudòcia amb Guillem VIII de Montpeller, aliat seu. L’autèntic pecat del rei Alfons és que en aquella ocasió va quedar-se amb el dot de la princesa, com li retreia, sorneguer, el trobador Betrand de Bòrn, enemic seu:
Mout traït laid l’emperairitz
Com fals reis perjurs e savais,
Quand pres a quintals e a fais
L’aver que Manuëls tramés
E la rauba, e tot l’arnés!
Pueis, ab còr dur,
Quand n’ac trach lo verd e·l madur
El n’envièt per mar, marrits,
La dòmn’els grècs que ac traïts
(Molt lletjament traí l’emperadriu, com a rei fals, perjur i malvat, quan prengué a quintars i a feixos els cabals que Manuel envià, i la roba, i tot l’aixovar! Després, amb cor dur, quan n’hagué tret el verd i el madur, va enviar per mar, tristos, la dama i els grecs que havia traït).
Per a més informació
Per a més informació, llegiu l’article Eudòcia Comnena, una princesa bizantina entre Constantinoble i Montpeller. Descobrireu els interessos polítics comuns de l’emperador Comnè i del Casal de Barcelona contra l’emperador alemany Frederic I Barba-roja.
Fins al proper missatge, on us explicarem l’engendrament del rei En Jaume !
0 Comentaris