Diari de recerca

L’any 2000 s’inicià el projecte “Biologia de la reproducció del trencalòs” impulsat pel Ministerio de Medio Ambiente amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Entre els objectius prioritaris d’aquest projecte es trobaven els següents:

1)     obtenir dades sobre la biologia reproductora del trencalòs, en especial els aspectes relacionats a la incubació, el procés d’asincronia de posta i desclosa i el fenomen de l’agressió fratricida.

2)     obtenir dades de la biologia tròfica durant la criança, documentant la variació temporal de la dieta i la importància qualitativa de les restes aportades al niu

3)     elaborar recomanacions de gestió incidint en la conveniència d’intervenir per rescatar el segon ou o poll, avaluant el risc i possibles avantatges d’aquesta delicada operació.

Monitorització a distància

Per tal d’assolir aquests objectius, es va dissenyar un sistema de monitorització a distància que no provoqués destorb als ocells i que possibilités documentar en detall tots aquests aspectes. Un cop documentats tots els aspectes esmentats de la biologia reproductora, en la reunió del Grup de Treball sobre el trencalòs celebrada a Madrid el 18 de novembre de 2004, es va aprovar que Catalunya testaria la retirada d’aquest segon poll com a mètode d’extracció de l’anomenada “fracció no essencial de la població”. Aquest test permetria assolir el punt (3) dels objectius i crear així un stock captiu d’individus pirinencs que formarien part de la població captiva per a futurs projectes de reintroducció.

Després d’aquest acord i fins a la data, solament s’havien pogut monitoritzar dos nius amb postes dobles (recordem que el trencalòs pot pondre 1 o 2 ous), però es va descartar la seva intervenció per la complicada orografia que en ambdues ocasions hi havia i que podien fer perillar la intervenció. Es va acordar que el test de rescat solament es faria quan un niu més accessible pogués garantir l’èxit de l’operació (rescatar el petit i deixar el gran al niu perquè fos criat pels seus pares).

Rescat d’un poll

La present temporada estava essent monitoritzat per part dels Agents Rurals de l’Alt Urgell un niu que tenia dos polls. La ràpida coordinació amb tècnics del Ministeri de Medi Ambient, de les comunitats autònomes que formen part del grup de treball, els Agents Rurals i tècnics de la Generalitat de Catalunya i el Grup d’Estudi i Protecció del Trencalòs, van permetre dur a terme l’operació amb rapidesa, professionalitat i èxit. Després d’un dia de preparació per baixar al niu (14 de febrer), el dia 15 de febrer, els membres del Grup de Suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya van poder baixar al niu i rescatar el segon poll. Al poll gran se li va donar menjar i es van dipositar unes restes per facilitar que quan tornessin els adults al niu tinguessin ple el rebost. S’abandonà immediatament el niu,  i no van passar més de 20 minuts quan un adult va tornar a entrar per péixer el pollet. El germà petit, que hauria mort pocs dies més tard com a conseqüència de les agressions del germà gran, es trobava sa i estalvi de camí al Centre de Recuperació de Vallcalent, on un adult captiu l’esperava per adoptar-lo.

Operació finalitzada amb èxit

A l’hora d’escriure aquestes línies, podem parlar que l’operació ha estat un èxit. El poll gran ja ha abandonat el niu i vola pel territori sota la vigilància dels seus pares. El petit (batejat Aïnat), també totalment desenvolupat, ja forma part del contingent captiu que serà utilitzat per a projectes de cria en captivitat i futures reintroduccions.

Volem expressar des d’aquí el nostre sincer agraïment a totes les persones que han fet possible aquesta operació, en especial a Lluis M. Martín i Joan Majoral, Agents Rurals de l’Alt Urgell que van trobar el niu i en van fer un seguiment acurat. També volem agrair en Carles Barri, Eduard Bragulat i Jordi Palomares,  del Grup de Suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals de la Generalitat, la seva professionalitat en el procés d’escalada i rescat del poll; al Centre de Recuperació de Vallcalent, i en especial a Àlex Llopis, per la seva experiència en la cria en captivitat.

Antoni Margalida (Grup d’Estudi i Protecció del Trencalòs)

Diego Garcia (Departament de Media Ambient i Habitatge; Generalitat de Catalunya)