Diari de recerca

Un cop la Raquel i la Montse van tornar a casa, les van substituir la Marta Estrada, la Laura Alonso i la Beatríz Fernández. En començar el seu torn, el Sol gairebé no pujava sobre l’horitzó, però cap al final (cap al 21 de març), va arribar l’equinocci de primavera i com ja sabeu (oi que si?) l’equinocci és aquell moment que tenim 12 hores de Sol i dotze sense Sol. Si no ho recordeu gaire, podeu visitar aquesta pàgina web de Paul Carliste  i veureu una animació molt interessant. En aquesta pàgina, assota mateix del dibuix de la terra hi ha una finestra amb un llistat de ciutats americanes i, al final de tot, el Pol Nord. Trieu aquesta opció, cliqueu el botó Animate i veureu com la llum del Sol varia lentament dia a dia (opció daily) o més ràpidament segons l’estació (opció seasonal).

Una primavera molt freda

Parlàvem de primavera. Però això de primavera és bastant relatiu. Perquè el torn número 6, entre el febrer i el març, és sempre el més fred de l’any. La temperatura mitjana varia al voltant dels 34 graus sota zero (!). Imagineu el que passa quan fa vent? Doncs que la temperatura de confort pot baixar fins a 60 graus sota zero. Brrrrrrrr.

Però justament, ser aquí durant aquests períodes més foscos i freds de l’any és el que converteix aquesta campanya en una de les més interessants. La Marta, per exemple, ha estat en moltes campanyes tant a l’Antàrtida com a l’Àrtic. De fet, va ser una de les primeres científiques de l’Estat en treballar a les zones polars. “El paisatge  antàrtic és més espectacular -Comenta.- Però a l’Antàrtida sempre hem anat a l’estiu. En canvi, això de ser aquí a l’hivern li dóna un atractiu molt especial.”

Algues sota el gel

La Marta està interessada en les algues que viuen a l’aigua, a sota el gel. Quan va participar en la campanya CASES fa quatre anys, va fer uns experiments en els quals va demostrar que les algues presents a l’hivern estaven adaptades a unes intensitats de llum petitíssimes, només una mica més que la que tindríem en una nit de lluna plena. Si les incubava amb més llum es morien ràpidament. Però a l’hivern i a sota el gel, normalment hi ha molt poca llum. De manera que aquestes algues estan molt ben adaptades a les condicions més dures de l’Àrtic. Si no haguéssim vingut a l’hivern mai hauríem imaginat que les algues ja començaven a créixer tan aviat.

Fins al proper missatge,

Carles Pedrós Alió