multidisciplinari i amb més ambició que s’hagi fet mai. L’objectiu fonamental de la nostra campanya és determinar com respon l’ecosistema de l’Oceà Àrtic costaner a l’augment de les temperatures.
Després de la seva aventura àrtica (vegeu el missatge anterior), Karl Weyprecht es va adonar de dues coses. La primera és que la ciència i l’aventura no poden anar juntes. Si estic patint per no morir de fred i de fam, difícilment dedicaré ni un instant a mesurar la temperatura amb precisió. I la segona, que l’Àrtic és molt gran i inaccessible, de manera que només fent un esforç conjunt de molts països de forma simultània es pot arribar a tenir prou informació per entendre com funciona.
Gràcies en bona part als seus esforços, la Societat Meteorològica Internacional va assumir aquestes idees i es van materialitzar en el primer Any Polar Internacional (API). Des de l’agost de 1882 fins al de 1883, 11 països van establir 12 estacions a diferents parts de l’Àrtic i van obtenir el primer conjunt de dades rigoroses sobre aquesta zona desconeguda.
El segon API es va fer el 1932-1933 amb la participació de 44 països amb 60 estacions. Les grans novetats van ser el telèfon, la ràdio i els avions. El tercer API es va fer el 1957-1958 amb 67 països i 8.000 estacions. En aquest cas, les grans novetats tecnològiques van ser el radar i els primers satèl·lits artificials. Així doncs, fa cinquanta anys des de l’últim API. Per això, el març de 2007 va començar oficialment el 4rt API. Aquesta vegada durarà dos anys, per poder estudiar un cicle anual complet a l’Àrtic i un altre a l’Antàrtida i el nombre de científics que hi participen és de diversos milers. Les grans novetats tecnològiques són la utilització de vehicles autònoms, la sensibilitat a distància (remote sensing), les xarxes d’obtenció de dades automàtiques, les comunicacions per internet i la genòmica.
Evidentment, el gran tema unificador és el canvi global. Dues de les característiques més importants d’aquest quart API són la participació de la gent autòctona de les zones polars (de l’Àrtic, perquè a l’Antàrtida mai ha viscut cap població humana) i l’esforç de difusió i divulgació per aconseguir una ciutadania ben informada.
En aquesta campanya a bord del vaixell Amundsen, nosaltres també contribuïm en tots els aspectes d’aquest API. L’objectiu fonamental de la nostra campanya és determinar com respon l’ecosistema de l’Oceà Àrtic costaner a l’augment de les temperatures. Per estudiar aquest problema s’utilitza el que s’anomena “les dues formes de coneixement”; una és la de la ciència experimental moderna i l’altre els coneixements que els Inuit i el Inuvialuit han adquirit després de milers d’anys de viure a l’Àrtic. De tot això en parlarem en els propers missatges.
Finalment, la divulgació és una gran prioritat. Un exemple és aquest projecte de Recerca en Acció. I dos més són les “Escoles a bord” i els “Periodistes a bord”. Aquests dos programes permeten portar dalt l’Amundsen respectivament estudiants de batxillerat i periodistes de tot el món, perquè visquin aquesta petita aventura científica en directe i la comuniquin als seus companys. A Catalunya hem tingut la sort de tenir representats als dos programes: La Patricia Álvarez i el seu professor Josep Marlés i el periodista Toni Pou (mireu l’equip científic). En els propers dies també podreu saber les seves experiències.
En conclusió, l’API és la iniciativa científica més gran, més multidisciplinari i amb més ambició que s’hagi fet mai, és una oportunitat per fer conscient la ciutadania de la importància de les zones polar i la urgència d’estudiar-les i és un exemple espectacular de cooperació internacional. Durant aquest API confiem en que l’única aventura sigui l’aventura de la ciència.
Benvinguts a l’Àrtic!
0 Comentaris