Diari de recerca | Tecnologia i enginyeria

De sobte,  el cometa Holmes  va adoptar l’aspecte d’una estrella qualsevol, i segons passaven els dies, va  desenvolupar una coma molt important i una feble cua. L’Observatori del Montsec va poder fer-ne el seguiment. Avui us expliquem aquest cas com un exemple d’allò que es pot arribar estudiar des del nostre Observatori.

Què és un cometa?

Algú va dir una vegada que un cometa és com una bola de gel brut. I, efectivament, aquesta descripció s’aproxima bastant a la realitat. Un cometa està format principalment per una barreja de gel d’aigua, gel sec (gel de diòxid de carboni), amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats. Els cometes són petits cossos, però de vegades desenvolupen grans atmosferes i cues, algunes de les quals poden arribar a mesurar milions de quilòmetres!

Al contrari que els planetes, els cometes solen tenir òrbites molt el·líptiques (que s’allunyen molt d’una circumferència), de manera que la seva distància al Sol pot variar molt: la major part del temps es troben molt lluny de la nostra estrella, però hi ha moments en els quals es poden apropar bastant. Quan són lluny del Sol, els cometes són astres de com a molt unes poques desenes de km de diàmetre, sense gaire activitat a la seva superfície. Però quan un cometa s’apropa al Sol, els materials volàtils presents a la seva superfície se sublimen (passen de sòlid a gas), formant una atmosfera al voltant del nucli sòlid (l’anomenada coma) i les famoses cues. Normalment, un cometa té dues cues: una de gas, dirigida en sentit contrari a la direcció dels raigs de llum (fotons) provinents Sol, i una de pols, alineada entre la cua de gas i la trajectòria del cometa.

Les cues dels cometes poden arribar a ser molt llargues. Per exemple, la cua del cometa Halley, en la seva aparició de l’any 1910, va arribar a tenir una extensió de més de 30 milions de km (una cinquena part la distància de la Terra al Sol).

L’erupció del cometa 17/P Holmes l’octubre de 2007

El cometa 17/P Holmes és un cometa periòdic (cada 6 anys i 10 mesos completa una òrbita al voltant del Sol) descobert l’any 1892 per l’astrònom aficionat britànic Edwin Holmes. Aquell any, el cometa es va fer visible a ull nu sense avís previ durant unes poques setmanes. Es va tornar a observar els anys 1899 i 1906, però llavors, i degut a la seva baixa brillantor, es va perdre fins que l’astrònoma Elizabeth Roemer el va tornar a observar l’any 1964. Des de llavors, gràcies als càlculs orbitals més refinats i als telescopis més potents, s’ha pogut observar cada cop que s’apropava al Sol. No obstant, sempre havia estat un cometa molt feble, només accessible a telescopis relativament grans.

Durant la tardor de 2007, el cometa tornava a situar-se en el punt de la seva òrbita més proper al Sol. Com acostumava a passar, era un cometa poc brillant, de la magnitud 17 (25.000 vegades més dèbil que l’astre més feble que es pot observar a ull nu). Tot va canviar, però, la nit del 23 al 24 d’octubre. En menys 42 hores, el cometa passava de la magnitud 17 a la 2,8; és a dir, en poques hores va multiplicar la seva brillantor per un factor 475.000. El cometa havia patit una erupció similar a la de l’any 1892, i s’havia convertit en un astre fàcilment localitzable a simple vista. Durant les primeres hores, el seu aspecte visible a ull nu era puntual, com el d’una estrella qualsevol. Però segons passaven els dies, anava desenvolupant una coma molt important, i posteriorment una feble cua.

El cometa Holmes observat des de l’OAdM

Els cometa era un objectiu clar pel Telescopi Joan Oró (TJO) de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM): un fenomen astronòmic inesperat davant del qual s’ha de reaccionar amb celeritat. Menys de 48 hores després del descobriment de l’erupció del cometa, s’obtenien les primeres imatges a través del TJO. En dies subsegüents es van realitzar més observacions, que van permetre als astrònoms de l’OAdM estimar el ritme d’expansió de la coma del cometa: més de 5.000 km/h durant les primeres 48 hores, i a més de 2.000 km/h en les següents 72 hores.

Actualment, s’estan analitzant les imatges obtingudes durant tot el procés de l’erupció per estudiar el seu origen, que probablement respon a un trencament de la superfície del cometa, que va alliberar grans quantitats de gas i pols.

Fins al proper missatge!

L’Equip científic