Hola neutrins!
Aquesta setmana estic al CERN (a Ginebra) treballant en les proves de les MicroMegas (llegeix el missatge 5). La feina consisteix en posar a punt els programes d’adquisició de dades del detector. La sorpresa ha estat veure al butlletí intern del CERN, i a primera plana, la notícia que el nostre imant (pots llegir el missatge 4 ) ja està de camí cap el Japó.
L’imant de T2K
Com ja us vaig comentar al missatge 3, aquest imant és necessari per a calcular l’energia de les partícules que creuen el detector. Com s’explica a la notícia, l’imant es va utilitzar en el passat en dos experiments de física de partícules. El primer, anomenat UA1, va descobrir les partícules W+- (que són les portadores de la força dèbil: pots llegir el missatge 2). Carlo Rubbia va aconseguir elm premi Nobel de Física l’any 1984, mercès a aquest descobriment. Després, l’imant es va utilitzar en un experiment de neutrins anomenat NOMAD que intentava veure neutrins de tipus tau. El CERN va donar l’imant als grups europeus per a la seva utilització a l’experiment T2K. De fet, ha estat André Rubbia (fill del premi Nobel) el que s’ha encarregat d’organitzar l’activitat de tècnics i d’enginyers al CERN, per tal de recuperar l’imant i enviar-lo al Japó.
Aquest imant pesa unes 800 tones, que no és pas poc! I no ha estat una tasca fàcil cercar una manera barata per a enviar-lo al Japó. Al final, es va decidir desassemblar-lo per tal que capigués en els contenidors. Aquests es varen transportar per terra des de Ginebra fins a La Praille amb camió, i d’allí varen anar amb tren fins a Antwerpen on es varen embarcar en un gran buc portacontenidors cap el Japó.
L’activitat de l’IFAE
Hi ha alguns elements de l’imant que estan desfasats o que s’han perdut al llarg dels anys. Aquests elements s’han de refer i aquí és on entra la feina de l’IFAE. El nostre grup té una doble responsabilitat. En primer lloc, redissenyar i construir tot el sistema de distribució de l’aigua de refrigeració. En segon lloc, el disseny i construcció d’un sistema de seguiment encarregat de comprovar que el líquid refrigerant circula amb la pressió, la velocitat i la temperatura adequades.
L’imant no és més que una gran bobina d’alumini per on circula un corrent elèctric. Aquest produeix, sempre, un camp magnètic. Aquest és el camp que utilitzem amb l’imant. Però alhora es dissipa moltíssima calor. Aquesta calor és d’uns 600kW (o sigui, la calor de 6.000 bombetes de 100W!!!). I en les condicions que volem treballar amb l’imant no ens convé. O sigui, que s’ha d’eliminar la calor tot fent circular aigua per l’interior de l’imant per tal d’absorbir-lo. L’aigua circula a gran velocitat (uns 50 litres per segon) i a una temperatura que està fixada per un refrigerador extern que està al voltant dels 22 graus.
L’iFAE ha dissenyat un sistema de distribució d’aigua que ens permet distribuir-la pels diferents tubs de refrigeració. Això no és gens fàcil perquè n’hi ha molts i, a més, volem que tots rebin el mateix flux d’aigua. A més, estem parlant d’una pressió d’unes 25 atmosferes (que és com estar a 250 metres de profunditat en el mar!). Alhora estem dissenyant un sistema de control i de seguiment per a veure que els paràmetres d’operació es mantenen constants. Tenim una sèrie de sensors de temperatura, pressió i flux d’aigua, així com, sensors de temperatura de l’imant. Tots ells es llegeixen i s’analitzen amb un sistema de control industrial. Això ens permetrà controlar els paràmetres, parar l’imant si veiem algun problema, i accedir, des de Barcelona, a les condicions d’operació quan l’imant estigui instal·lat al Japó!
Us aniré informant de les novetats relacionades amb aquest imant en els propers missatges.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris