Químic o astrònom, amb ulleres i bata blanca, i tancat al laboratori. Aquest és a grans trets l’estereotip majoritari de la mostra que hem estudiat. I fins a un 67% té una visió positiva dels científics, mentre que només un 19% dibuixa representacions negatives.
La imatge social de la ciència i de les persones que s’hi dediquen és sovint força allunyada de la realitat. Així ho demostren els estudis que, des de l’any 1950, s’han dut a terme per part d’investigadors de les humanitats i de les ciències. La metodologia que ha estat adaptada per utilitzar en aquest projecte, va ser validada per Chambers, l’any 1983, i que proposa la utilització del test DAST (Draw a Scientist). Posteriorment, ha estat aplicada a altres estudis amb objectius molt més concrets o sobre mostres més específiques. Avui disposem d’una dilatada informació de com és d’estereotipada la imatge dels científics. En el temps, amb 24 anys d’aplicació; en el món, en països d’Amèrica del Nord, Austràlia, Europa i Àsia; en diferents edats, per part de nens, adolescents, universitaris i fins i tot mestres. I, finalment, en diferents cultures.
Resultats del projecte ‘El científic dibuixat’
El projecte “el científic dibuixat” ens ha permès analitzar com és d’estereotipada la imatge de les persones que es dediquen a la ciència per part dels nens i joves catalans que han participat en el concurs “Dibuixa un científic o científica (vegeu-ne la presentació del projecte)
El primer dels estereotips, el gènere masculí del científic, ha estat tractat en el missatge anterior, i en aquest ens referim al seu aspecte.
Segons els estudis consultats, i coincidint amb les nostres anàlisis, els elements estereotipats apareixen en els dibuixos a mesura que els nens perceben la influència de la imatge que se’ls presenta sobre tot per part dels mitjans, especialment la TV, els còmics i les pel·lícules. Així ho manifesten quant se’ls demana d’on han obtingut les imatges que representen en els seus dibuixos. Això succeeix a partir dels 9-10 anys.
Els nens inclouen més estereotips que les nenes
Per una altra banda, segons la bibliografia i també en la nostra mostra, s’observa que els nois, a més de dibuixar únicament homes científics, inclouen en els seus dibuixos molts més estereotips que les noies, tenint en compte que el màxim estereotip inclouria: home, bata blanca, cabell esbojarrat i barba (i/o bigoti), ulleres, i edat madura. També inclouria senyals de risc, de secretisme, d’incomunicació i un entorn de laboratori amb instruments de química.
Tot seguit exposem els resultats obtinguts dels dibuixos analitzats referents a l’aspecte, la dedicació i l’entorn dels científics i científiques.
Químics amb bata blanca que treballen al laboratori
1/ Aspecte: podem comprovar que el 56% dels dibuixos inclouen la bata blanca, el 46% les ulleres, i el 21 % el cabell esbojarrat (la influència de la imatge d’Einstein no és tan assenyalada).
2/ Dedicació: la gran majoria es dedica a la química, ja que els dibuixos inclouen matrassos erlenmeyer en un 48%, alambins en un 20% i provetes en un 14%. En segon lloc, es dediquen a l’astronomia, amb un 41,4% de telescopis.
3/ L’entorn: el lloc de treball és essencialment el laboratori, on se situa la persona que es dedica a la ciència en un 60%, mentre que un entorn natural és molt menys representat i es redueix al 6,8%. La resta de dibuixos no defineixen o no representen aquests entorns.
Les actituds positives són més freqüents
Les actituds assignades als científics i les científiques en els mitjans i a les pel·lícules són molt diverses. I malgrat que hom podria pensar que en general són negatives, els estudis duts a terme més recentment, a més de mostrar mites com el de Frankestein o el Dr. No, inclouen imatges benefactores i dotades de valors humans. Aquesta imatge també es reflecteix en els resultats obtinguts, amb una imatge negativa del 19% i positiva del 67%; la resta no defineix aquest caràcter.
Aquests resultats són la mitja obtinguda reunint tots els dibuixos en dos grups, el primer de 6 a 12 anys i el segon de 13 a 18. En el segon grup els estereotips són més alts que els de la mitja i, en canvi, les actituds positives i negatives s’apropen més (53% i 21% respectivament).
Alguns dels documents consultats relaten experiències en les quals s’han analitzat dibuixos abans i després d’intervenir sobre alguns grups d’escolars, que han estat visitats per investigadors i investigadores, majoritàriament del sexe femení, i els han exposat les característiques de la seva tasca. En els resultats persisteixen les imatges estereotipades (disminuint una mica), excepte en aquelles experiències en les quals s’han utilitzat imatges de vídeos i de pel·lícules.
A Catalunya es fan alguns programes que faciliten el contacte directe amb els científics, com els que es duen a terme per part del Parc Científic de Barcelona (Fira Viu la Ciència i altres) i a la UAB (projecte ITACA), entre d’altres. Caldria mesurar-ne l’impacte pel que fa al seu poder d’influenciar en la imatge social de la ciència. Per això es disposa d’una eina molt adaptable, que hem assajat amb bons resultats: el DAST.
Fins al proper missatge!
Bibliografia:
Finson, Kevin D. Drawing a scientist: What we do and do not know after fifty years of drawings. School of Science and Mathematics, Nov. 2002.
David Wade Chambers. Stereotypic Images of the Scientist: The Draw-A-Scientist Test. Science Education 67(2):255-265 (1983)
Judith Nuño. Draw a Scientist: Middle School and High School Students. Conceptions about Scientists. CTSE 509: Advanced Science Teaching Methods. March 26, 1998
Resultats del projecte ‘El científic dibuixat’
El projecte “el científic dibuixat” ens ha permès analitzar com és d’estereotipada la imatge de les persones que es dediquen a la ciència per part dels nens i joves catalans que han participat en el concurs “Dibuixa un científic o científica (vegeu-ne la presentació del projecte)
El primer dels estereotips, el gènere masculí del científic, ha estat tractat en el missatge anterior, i en aquest ens referim al seu aspecte.
Segons els estudis consultats, i coincidint amb les nostres anàlisis, els elements estereotipats apareixen en els dibuixos a mesura que els nens perceben la influència de la imatge que se’ls presenta sobre tot per part dels mitjans, especialment la TV, els còmics i les pel·lícules. Així ho manifesten quant se’ls demana d’on han obtingut les imatges que representen en els seus dibuixos. Això succeeix a partir dels 9-10 anys.
Els nens inclouen més estereotips que les nenes
Per una altra banda, segons la bibliografia i també en la nostra mostra, s’observa que els nois, a més de dibuixar únicament homes científics, inclouen en els seus dibuixos molts més estereotips que les noies, tenint en compte que el màxim estereotip inclouria: home, bata blanca, cabell esbojarrat i barba (i/o bigoti), ulleres, i edat madura. També inclouria senyals de risc, de secretisme, d’incomunicació i un entorn de laboratori amb instruments de química.
Tot seguit exposem els resultats obtinguts dels dibuixos analitzats referents a l’aspecte, la dedicació i l’entorn dels científics i científiques.
Químics amb bata blanca que treballen al laboratori
1/ Aspecte: podem comprovar que el 56% dels dibuixos inclouen la bata blanca, el 46% les ulleres, i el 21 % el cabell esbojarrat (la influència de la imatge d’Einstein no és tan assenyalada).
2/ Dedicació: la gran majoria es dedica a la química, ja que els dibuixos inclouen matrassos erlenmeyer en un 48%, alambins en un 20% i provetes en un 14%. En segon lloc, es dediquen a l’astronomia, amb un 41,4% de telescopis.
3/ L’entorn: el lloc de treball és essencialment el laboratori, on se situa la persona que es dedica a la ciència en un 60%, mentre que un entorn natural és molt menys representat i es redueix al 6,8%. La resta de dibuixos no defineixen o no representen aquests entorns.
Les actituds positives són més freqüents
Les actituds assignades als científics i les científiques en els mitjans i a les pel·lícules són molt diverses. I malgrat que hom podria pensar que en general són negatives, els estudis duts a terme més recentment, a més de mostrar mites com el de Frankestein o el Dr. No, inclouen imatges benefactores i dotades de valors humans. Aquesta imatge també es reflecteix en els resultats obtinguts, amb una imatge negativa del 19% i positiva del 67%; la resta no defineix aquest caràcter.
Aquests resultats són la mitja obtinguda reunint tots els dibuixos en dos grups, el primer de 6 a 12 anys i el segon de 13 a 18. En el segon grup els estereotips són més alts que els de la mitja i, en canvi, les actituds positives i negatives s’apropen més (53% i 21% respectivament).
Alguns dels documents consultats relaten experiències en les quals s’han analitzat dibuixos abans i després d’intervenir sobre alguns grups d’escolars, que han estat visitats per investigadors i investigadores, majoritàriament del sexe femení, i els han exposat les característiques de la seva tasca. En els resultats persisteixen les imatges estereotipades (disminuint una mica), excepte en aquelles experiències en les quals s’han utilitzat imatges de vídeos i de pel·lícules.
A Catalunya es fan alguns programes que faciliten el contacte directe amb els científics, com els que es duen a terme per part del Parc Científic de Barcelona (Fira Viu la Ciència i altres) i a la UAB (projecte ITACA), entre d’altres. Caldria mesurar-ne l’impacte pel que fa al seu poder d’influenciar en la imatge social de la ciència. Per això es disposa d’una eina molt adaptable, que hem assajat amb bons resultats: el DAST.
Fins al proper missatge!
Bibliografia:
Finson, Kevin D. Drawing a scientist: What we do and do not know after fifty years of drawings. School of Science and Mathematics, Nov. 2002.
David Wade Chambers. Stereotypic Images of the Scientist: The Draw-A-Scientist Test. Science Education 67(2):255-265 (1983)
Judith Nuño. Draw a Scientist: Middle School and High School Students. Conceptions about Scientists. CTSE 509: Advanced Science Teaching Methods. March 26, 1998
El món a l’inrevés: un ratolí gegant fa de científic amb humans. El seu aspecte benevolent deixa pocs dubtes sobre la qualitat benefactora de la seva recerca.
El dibuix ha estat realitzat per Martí Rosés, un noi de 16 anys.
Aquest excel·lent dibuix és un bon exponent de la predilecció que senten els joves catalans pels temes relacionats amb la química i la biologia, tal com s’explica a Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?
El dibuix ha estat realitzat per Martí Rosés, un noi de 16 anys.
Aquest excel·lent dibuix és un bon exponent de la predilecció que senten els joves catalans pels temes relacionats amb la química i la biologia, tal com s’explica a Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?
Un astrònom al seu laboratori, envoltat de fórmules i estris diversos, segons el dibuix realitzat per Anna Bach Valls, de 13 anys.
Destaca la presència d’un potent telescopi, l’instrument de ciències físiques més emprat (vegeu Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?).
Destaca la presència d’un potent telescopi, l’instrument de ciències físiques més emprat (vegeu Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?).
Els infants d’entre nou i onze anys representen científics amb unes expressions molt interessants: les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració… que reflecteix l’activitat mental del personatge dibuixat.
La il·lustració ha estat realitzada per Marina Ibañez, de 10 anys.
Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?
La il·lustració ha estat realitzada per Marina Ibañez, de 10 anys.
Per a més informació, llegiu el text Què expressen els rostres dels científics dibuixats?
Aquest dibuix, fet per en Marcel Llargués, d’onze anys, sembla tenir la voluntat de desfer el tòpic del científic solitari tancat en el seu laboratori.
El dibuix intenta expressar que la recerca és una activitat col·lectiva i feta en equip. Aquest concepte es troba en una proporció relativament alta dels dibuixos, tal com es comenta al text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?
El dibuix intenta expressar que la recerca és una activitat col·lectiva i feta en equip. Aquest concepte es troba en una proporció relativament alta dels dibuixos, tal com es comenta al text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?
El Dr. Rotwang, de Metrópolis ( 1927, F. Lang) encarna un dels arquetips més coneguts de científic, tal com s’explica al text Científics de cartró.
Segons un equip d’investigadors alemanys, la disciplina científica que surt més sovint a les pel·lícules és la recerca mèdica, seguida per la física, la química i la psicologia. Al voltant d’aquests temes és on apareix la figura del científic boig, perillós i malèfic, tal com explica el text Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel.lícules.
Segons un equip d’investigadors alemanys, la disciplina científica que surt més sovint a les pel·lícules és la recerca mèdica, seguida per la física, la química i la psicologia. Al voltant d’aquests temes és on apareix la figura del científic boig, perillós i malèfic, tal com explica el text Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel.lícules.
Un científic d’aspecte entossudit i poc amigable ha aconseguit reduir la mida de dos ciutadans, que semblen estranyament despreocupats. Potser la parella hi participa voluntàriament en l’experiment.
Aquesta il·lustració va ser creada per Frank Paul, un dels millors dibuixants de ciència-ficció. El dibuix va sortir a la portada de la revista americana Amazing Stories, una de les precursores del gènere, a la dècada dels anys 20.
El tòpic del científic inquietant, poc amigable, o directament perillós, ve de lluny. Només cal veure pel·lícules com ara Frankenstein o fins i tot Metropolis. A aquesta mena de científic se l’acostuma a representar com algú que treballa en solitari en la quietud d’un laboratori secret, allunyat d’Universitats i dels centres de recerca. Curiosament, en moltes obres de ficció, acostuma a dedicar-se a la recerca en medicina, psicologia, física i àrees properes, tal com s’explica al text Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel·lícules.
Aquesta il·lustració va ser creada per Frank Paul, un dels millors dibuixants de ciència-ficció. El dibuix va sortir a la portada de la revista americana Amazing Stories, una de les precursores del gènere, a la dècada dels anys 20.
El tòpic del científic inquietant, poc amigable, o directament perillós, ve de lluny. Només cal veure pel·lícules com ara Frankenstein o fins i tot Metropolis. A aquesta mena de científic se l’acostuma a representar com algú que treballa en solitari en la quietud d’un laboratori secret, allunyat d’Universitats i dels centres de recerca. Curiosament, en moltes obres de ficció, acostuma a dedicar-se a la recerca en medicina, psicologia, física i àrees properes, tal com s’explica al text Metges dolents i arqueòlegs bons: els savis de les pel·lícules.
En aquest magnífic dibuix, en Ferran Fitó Gasol, un nen de 14 anys de Manresa, representa a un científic força arquetípic, ja que es tracta d’un home, va vestit amb bata blanca i duu ulleres. A més té un cabell una mica esbojarrat. Aquests elements són característics de la imatge dels investigadors que han difós àmpliament les obres de ficció, sobretot les pel·lícules i el cinema, des de Victor Frankenstein al desconegut professor Rius de Reus.
A més, el científic del dibuix sembla treballar sol i aïllat. Potser fa feina en secret? Aquest és un altre element arquetípic, tal com s’explica al text Faetont o Frankenstein? La ciència com a creadora de mites moderns.
El dibuix que ens ocupa arriba a uns nivells de detall extraordinaris que ens mostren com és el món imaginari d’aquest investigador, i que inclouen dos terraris, càmeres, lupes i microscopis, llibres, aparells informàtics i una interessant paperera plena a vessar, símbol probablement d’una producció científica intensa.
A més, el científic del dibuix sembla treballar sol i aïllat. Potser fa feina en secret? Aquest és un altre element arquetípic, tal com s’explica al text Faetont o Frankenstein? La ciència com a creadora de mites moderns.
El dibuix que ens ocupa arriba a uns nivells de detall extraordinaris que ens mostren com és el món imaginari d’aquest investigador, i que inclouen dos terraris, càmeres, lupes i microscopis, llibres, aparells informàtics i una interessant paperera plena a vessar, símbol probablement d’una producció científica intensa.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris