Els nens més petits acostumen a dibuixar científics afables amb cares somrients. A mesura que els nens creixen surten les imatges més estereotipades, però també les més originals i inesperades.
Els dibuixos que reflecteixen l’imaginari de la persona científica fets per nens i nenes de 6 a 18 anys es poden analitzar des de diferents punts de vista. Estudiar l’evolució d’un aspecte concret a mesura que els autors es fan grans ens ajuda a entendre diferents moments d’aquest imaginari i, com diu en Jordi Pericot en el seu article Com analitzem el significat d’una imatge ens informa de quins són a cada moment els principals referents icònics i simbòlics dels dibuixants
Per això, observar i analitzar les cares, els rostres, les expressions facials dels científics dibuixats pot donar-nos una idea de l’evolució dels referents utilitzats pels nens.
Entre sis a vuit anys: els científics afables
Els més petits, de sis a vuit anys, sovint representen un científic afable, dibuixen cares somrients, ulls vius, estats emocionals relaxats, plaents i molt humans.
L’expressió predominant és d’optimisme. Això ens remet a una idea de recerca científica com a tasca positiva, agradable i útil.
Entre nou i onze anys: científics de pel·lícula… o tot el contrari
Pels volts dels nou i deu anys apareix amb força un nou rostre del científic que prové del món de la ficció cinematogràfica.
És segurament l’edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció. Sovint, en aquest tipus de representacions, el científic és un individu turmentat, obsessionat. A la cara hi trobem: somriures perversos, ulls desorbitats, rostres desencaixats, cabells esvalotats…
Al mateix temps, però, al final d’aquesta etapa, els propis infants poden arribar a expressar que aquesta és una imatge estereotipada i reflectir-la al mateix temps que la desestimen com a referent de l’activitat científica.
Paral·lelament a l’estereotip anterior, els infants d’entre nou i onze anys també representen uns nous científics amb unes expressions molt interessants: les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració… que reflecteix l’activitat mental del personatge dibuixat. Aquesta nova imatge es contraposa al científic boig i els apropa a la realitat.
Dotze anys cap endavant: del científic mediatitzat a les noves expressions
A partir dels 12 anys s’observa, amb molta freqüència, la influència dels mass media en les seves representacions, cosa que fa que els rostres no expressin tant emocions i sentiments particulars del personatge com expressions estandarditzades de les imatges de referència.
Tanmateix als dotze – quinze anys trobem altres visions més personals, algunes que s’apropen a imatges més freqüents en edats anteriors, com ara:
El científic relaxat, somrient, d’ulls vius, mostrant una emoció afable, agradable
El científic boig i turmentat.
D’altra banda també apareixen noves expressions en les que el científic mostra una emoció particular en un moment concret de la seva tasca, com ara:
El científic que expressa desesperació i frustració davant l’error.
El científic emocionat reaccionant en el seu moment “eureka”.
Finalment, els més grans de setze a divuit anys, ens poden donar unes visions molt personals, metafòriques i que conviden a reflexions com ara,
És prou ètica avui l’activitat científica? Quin paper tenen altres sers vius en aquesta activitat?
La imatge del científic ha de respondre a un únic patró? La meva imatge, o la dels col·legues, després d’una nit de marxa, m’inhabilita com a possible futur científic?
Conclusió
Aquesta mirada dels rostres dels científics que representen els nens de 6 als 18 anys s’ha realitzat a partir de les produccions que han arribat al concurs, per tant, en absolut pretén ser exhaustiva. De tota manera, el que s’observa d’aquesta anàlisi és que, tot i haver-hi certes semblances i algun patró més freqüent a algunes edats, la imatge del científic és diversa i evoluciona amb l’edat. Per tant crec important que els adults que interactuem amb infants i adolescents els ajudem a, com diu la Rosina Malagrida a Millorar la cultura científica, tot un repte!, percebre la ciència i la tasca científica amb confiança i optimisme, oferint-los-hi així nous referents que els ajudin a ampliar i evolucionar la idea del científic que reben d’altres entorns socials.
Fins al proper missatge!
Mequè Edo
Per això, observar i analitzar les cares, els rostres, les expressions facials dels científics dibuixats pot donar-nos una idea de l’evolució dels referents utilitzats pels nens.
Entre sis a vuit anys: els científics afables
Els més petits, de sis a vuit anys, sovint representen un científic afable, dibuixen cares somrients, ulls vius, estats emocionals relaxats, plaents i molt humans.
L’expressió predominant és d’optimisme. Això ens remet a una idea de recerca científica com a tasca positiva, agradable i útil.
Entre nou i onze anys: científics de pel·lícula… o tot el contrari
Pels volts dels nou i deu anys apareix amb força un nou rostre del científic que prové del món de la ficció cinematogràfica.
És segurament l’edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció. Sovint, en aquest tipus de representacions, el científic és un individu turmentat, obsessionat. A la cara hi trobem: somriures perversos, ulls desorbitats, rostres desencaixats, cabells esvalotats…
Al mateix temps, però, al final d’aquesta etapa, els propis infants poden arribar a expressar que aquesta és una imatge estereotipada i reflectir-la al mateix temps que la desestimen com a referent de l’activitat científica.
Paral·lelament a l’estereotip anterior, els infants d’entre nou i onze anys també representen uns nous científics amb unes expressions molt interessants: les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració… que reflecteix l’activitat mental del personatge dibuixat. Aquesta nova imatge es contraposa al científic boig i els apropa a la realitat.
Dotze anys cap endavant: del científic mediatitzat a les noves expressions
A partir dels 12 anys s’observa, amb molta freqüència, la influència dels mass media en les seves representacions, cosa que fa que els rostres no expressin tant emocions i sentiments particulars del personatge com expressions estandarditzades de les imatges de referència.
Tanmateix als dotze – quinze anys trobem altres visions més personals, algunes que s’apropen a imatges més freqüents en edats anteriors, com ara:
El científic relaxat, somrient, d’ulls vius, mostrant una emoció afable, agradable
El científic boig i turmentat.
D’altra banda també apareixen noves expressions en les que el científic mostra una emoció particular en un moment concret de la seva tasca, com ara:
El científic que expressa desesperació i frustració davant l’error.
El científic emocionat reaccionant en el seu moment “eureka”.
Finalment, els més grans de setze a divuit anys, ens poden donar unes visions molt personals, metafòriques i que conviden a reflexions com ara,
És prou ètica avui l’activitat científica? Quin paper tenen altres sers vius en aquesta activitat?
La imatge del científic ha de respondre a un únic patró? La meva imatge, o la dels col·legues, després d’una nit de marxa, m’inhabilita com a possible futur científic?
Conclusió
Aquesta mirada dels rostres dels científics que representen els nens de 6 als 18 anys s’ha realitzat a partir de les produccions que han arribat al concurs, per tant, en absolut pretén ser exhaustiva. De tota manera, el que s’observa d’aquesta anàlisi és que, tot i haver-hi certes semblances i algun patró més freqüent a algunes edats, la imatge del científic és diversa i evoluciona amb l’edat. Per tant crec important que els adults que interactuem amb infants i adolescents els ajudem a, com diu la Rosina Malagrida a Millorar la cultura científica, tot un repte!, percebre la ciència i la tasca científica amb confiança i optimisme, oferint-los-hi així nous referents que els ajudin a ampliar i evolucionar la idea del científic que reben d’altres entorns socials.
Fins al proper missatge!
Mequè Edo
En aquest dibuix, l’autora (Paula Armero, de 8 anys, resident a Gavà) es serveix d’objectes propis a la recerca espacial, tot i que limita excessivament aquest objectes, entre molts altres possibles, a un telescopi, una esfera i, evidentment una finestra oberta d’on provenen els reflexes dels astres.
La composició és ordenada, clara i els actors ocupen el seu corresponent espai.
Aquests elements gràfics permeten inferir uns continguts convencionals que donen sentit i enriqueixen la imatge, creen un context exclusivament orientat a l’observació còsmica i, sempre, dins un marc de confiança i utilitat.
El científic, amb el seu optimisme, així ho manifesta.
Comentari de Jordi Pericot
La composició és ordenada, clara i els actors ocupen el seu corresponent espai.
Aquests elements gràfics permeten inferir uns continguts convencionals que donen sentit i enriqueixen la imatge, creen un context exclusivament orientat a l’observació còsmica i, sempre, dins un marc de confiança i utilitat.
El científic, amb el seu optimisme, així ho manifesta.
Comentari de Jordi Pericot
En aquest dibuix es veu que els elements gràfics que el dibuixant (el tortosí Aleix Seguí, de 7 anys) ha escollit per representar un científic són pertinents , si tenim en compte la seva edat. Es tracta d’artefactes de laboratori on es mostra una mescla de colors primaris que dóna com a resultat uns sorprenents colors compostos. Els elements re-presentats són pertinents i suficients, si tenim en compte que es centren en aquest experiment únic.
El científic és jove i té un tarannà alegre. La joventut i optimisme del personatge permet identificar la recerca científica com una tasca positiva, agradable, útil. La emotivitat que desperta ajuda a aproximar-se al dibuix amb una bona disposició i a veure el científic amb simpatia.
Comentari de Jordi Pericot
El científic és jove i té un tarannà alegre. La joventut i optimisme del personatge permet identificar la recerca científica com una tasca positiva, agradable, útil. La emotivitat que desperta ajuda a aproximar-se al dibuix amb una bona disposició i a veure el científic amb simpatia.
Comentari de Jordi Pericot
El món a l’inrevés: un ratolí gegant fa de científic amb humans. El seu aspecte benevolent deixa pocs dubtes sobre la qualitat benefactora de la seva recerca.
El dibuix ha estat realitzat per Martí Rosés, un noi de 16 anys.
Aquest excel·lent dibuix és un bon exponent de la predilecció que senten els joves catalans pels temes relacionats amb la química i la biologia, tal i com s’explica a Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?
El dibuix ha estat realitzat per Martí Rosés, un noi de 16 anys.
Aquest excel·lent dibuix és un bon exponent de la predilecció que senten els joves catalans pels temes relacionats amb la química i la biologia, tal i com s’explica a Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?
Els microscopis són una constant en molts dibuixos fets pels nens. De ben segur que quan el van fer servir la impressió que va deixar en els joves fou bastant alta, tal i com es comenta al text Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens?
En aquest dibuix, el microscopi fins i tot apareix de la mateixa mida que la científica! El dibuix ha estat realitzat per Sabina Vilagut, una nena de 14 anys.
En aquest dibuix, el microscopi fins i tot apareix de la mateixa mida que la científica! El dibuix ha estat realitzat per Sabina Vilagut, una nena de 14 anys.
Un astrònom al seu laboratori, envoltat de fòrmules i estris diversos, segons el dibuix realitzat per Anna Bach Valls, de 13 anys.
Destaca la presència d’un potent telescopi, l’instrument de ciències físiques més emprat (vegeu Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens? ).
Destaca la presència d’un potent telescopi, l’instrument de ciències físiques més emprat (vegeu Quina mena de ciència mostren els dibuixos fets pels nens? ).
Els més petits, de sis a vuit anys, sovint representen un científic afable, dibuixen cares somrients, ulls vius, estats emocionals relaxats, plaents i molt humans. Així ho mostra el científic de la il·lustració, dibuixat per Martí Fontrodona Ripoll, de 7 anys.
L’expressió predominant és d’optimisme això ens remet a una idea de recerca científica com a tasca positiva, agradable i útil.
L’expressió predominant és d’optimisme això ens remet a una idea de recerca científica com a tasca positiva, agradable i útil.
Quan els nens que tenen al voltant dels nou o deu anys d’edat apareix un nou rostre del científic, provinent del món de la ficció cinematogràfica. És segurament l’edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció.
La il.lustració ha estat realitzada per Silvia Casanova, de 10 anys.
La il.lustració ha estat realitzada per Silvia Casanova, de 10 anys.
Als volts dels nou, deu anys edat apareix amb força un nou rostre del científic provinent del món de la ficció cinematogràfica.
És segurament l’edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció.
Aquest dibuix ha estat fet per Laia Velasco, d’onze anys.
És segurament l’edat en que apareix amb més freqüència el savi boig de les pel·lícules de ciència ficció.
Aquest dibuix ha estat fet per Laia Velasco, d’onze anys.
Ell és un individu turmentat, obsessionat. A la cara hi trobem: somriures perversos, ulls desorbitats, rostres desencaixats, cabells esvalotats…
Aquesta mena de dibuixos són freqüents a partir dels 9 a 10 anys. El present dibuix ha estat realitzat per Joel Gorrera, d’onze anys.
Aquesta mena de dibuixos són freqüents a partir dels 9 a 10 anys. El present dibuix ha estat realitzat per Joel Gorrera, d’onze anys.
Els infants d’entre nou i onze anys representen científics amb unes expressions molt interessants: les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració… que reflecteix l’activitat mental del personatge dibuixat.
La il.lustració ha estat realitzada per Marina Ibañez, de 10 anys.
La il.lustració ha estat realitzada per Marina Ibañez, de 10 anys.
Els infants d’entre nou i onze anys representen científics amb unes expressions molt interessants, les cares expressen una actitud reflexiva, interrogativa, de concentració…
Aquesta nova imatge es contraposa al científic boig i els apropa a la realitat.
El dibuix ha estat fet per Adelaida Rubió, de 10 anys.
Aquesta nova imatge es contraposa al científic boig i els apropa a la realitat.
El dibuix ha estat fet per Adelaida Rubió, de 10 anys.
A partir dels 12 anys s’observa, amb molta freqüència, la influència dels mass media en les representacions que els nens fan dels científics. Això fa que els rostres no expressin tant emocions i sentiments particulars del personatge com expressions estandarditzades de les imatges de referència
Aquesta científica ha estat dibuixada per Elisa Ferrer, de 14 anys.
Aquesta científica ha estat dibuixada per Elisa Ferrer, de 14 anys.
A partir dels 12 anys s’observa, amb molta freqüència, la influència dels mass media en les representacions dels científics que fan els nens. Això fa que els rostres no expressin tant emocions i sentiments particulars del personatge com expressions estandarditzades de les imatges de referència
El dibuix ha estat realitzat per Silvia Prat, de 13 anys.
El dibuix ha estat realitzat per Silvia Prat, de 13 anys.
Què amaga aquesta mitja rialla, si és que amaga alguna cosa?
A partir dels 12 anys, els mitjans de comunicació deixen sentir la seva influència en els dibuixos que fan els nens. El científic de la il.lustració ha estat dibuixat per Erola Fenollosa Romaní, de 14 anys.
A partir dels 12 anys, els mitjans de comunicació deixen sentir la seva influència en els dibuixos que fan els nens. El científic de la il.lustració ha estat dibuixat per Erola Fenollosa Romaní, de 14 anys.
El científic boig i turmentat és un clàssic que prové en bona mesura de les obres de ficció.
Aquest dibuix ha estat realitzat per Pau Barba Colomer, de 12 anys.
Aquest dibuix ha estat realitzat per Pau Barba Colomer, de 12 anys.
Entre els 12 i els 15 anys, els nens començen a dibuixar científics amb expressions particulars que corresponen a l’emoció d’un moment concret de la seva tasca, com ara una descoberta que el fa cridar eureka!
Aquest dibuix ha estat realitzat per Elena Fuentes, de 12 anys.
Aquest dibuix ha estat realitzat per Elena Fuentes, de 12 anys.
Els joves de 16 a 18 anys ofereixen sovint visions molt personals i metafòriqes del científic, que conviden a reflexionar. Per exemple: la imatge del científic ha de respondre a un únic patró? La meva imatge, o la dels col·legues, després d’una nit de marxa, m’inhabilita com a possible futur científic?
Aquest dibuix ha estat realitzat per Marc Armengol, de 17 anys.
Aquest dibuix ha estat realitzat per Marc Armengol, de 17 anys.
En aquest magnífic dibuix, en Ferran Fitó Gasol, un nen de 14 anys de Manresa, representa a un científic força arquetípic ja que es tracta d’un home, va vestit amb bata blanca i duu ulleres. A més té un cabell una mica esbojarrat. Aquests elements son característics de la imatge dels investigadors que han difós àmpliament les obres de ficció, sobretot les pel·lícules i el cinema, des de Victor Frankenstein al desconegut professor Rius de Reus.
A més, el científic del dibuix sembla treballar sol i aïllat. Potser fa feina en secret? Aquest és un altre element arquetípic, tal i com s’explica al text Faetont o Frankenstein? La ciència com a creadora de mites moderns.
El dibuix que ens ocupa arriba a uns nivells de detall extraordinaris que ens mostren com és el món imaginari d’aquest investigador, i que inclouen dos terraris, cameres, lupes i microscopis, llibres, aparells informàtics i una interessant paperera plena a vessar, símbol probablement d’una producció científica intensa.
A més, el científic del dibuix sembla treballar sol i aïllat. Potser fa feina en secret? Aquest és un altre element arquetípic, tal i com s’explica al text Faetont o Frankenstein? La ciència com a creadora de mites moderns.
El dibuix que ens ocupa arriba a uns nivells de detall extraordinaris que ens mostren com és el món imaginari d’aquest investigador, i que inclouen dos terraris, cameres, lupes i microscopis, llibres, aparells informàtics i una interessant paperera plena a vessar, símbol probablement d’una producció científica intensa.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris