Jordi Sargatal ens presenta els projectes de reintroducció que hi ha en marxa a les serres de Boumort i Alinyà.
A Catalunya, i al Pirineu en general, el voltor negre es va extingir al segle XIX, i es pot dir que l’any 2007 marca l’inici de la seva recuperació.
El voltor negre (Aegypius monachus), junt al voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus), són les quatre espècies de rapinyaires necròfags que viuen al Paleàrtic.
El voltor negre viu des de la península Ibèrica fins a la Xina, encara que les seves poblacions occidentals han patit una forta regressió en els darrers decennis. Sortosament, s’està recuperant a l’estat espanyol, on ha passat d’una població estimada en només 190 parelles el 1973, a les 1.334 el 2001. Aquest augment respon a la protecció que gaudeixen totes les rapinyaires, a la tutela de les seves colònies i a la gestió eficient de les seves poblacions amb l’ajut de canyets.
A Mallorca hi resideix una petita població de voltor negre amb unes 11 parelles nidificants i uns 110 exemplars en total, salvada d’una extinció segura gràcies a la feina feta per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre i el Govern de les Illes, continuant la tasca pionera duta a terme pel GOB (Grup d’Ornitologia Balear) i la Societat d’Història Natural de les Illes Balears.
A Catalunya, i al Pirineu en general, el voltor comú es va extingir al segle XIX, i es pot dir que l’any 2007 marca l’inici de la seva recuperació. En aquests moments hi ha un aviari de reintroducció a la Reserva de Caça de Boumort, gestionada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i un altre a la Muntanya d’Alinyà propietat de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, on hi ha diversos exemplars (6 i 4 respectivament), cedits per GREFA (Grupo de rehabilitación de la fauna autóctona y su hábitat) de Madrid, i per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre, radicada a Mallorca i que coordina les reintroduccions a nivell internacional, des de França als Balcans.
A finals del 2007 el voltor negre acompanyarà les altres tres espècies de carronyaires presents al Pirineu català, i així, a part de recuperar una espècie perduda i d’augmentar la biodiversitat, el medi comptarà amb una peça important per l’eliminació de cadàvers, i quedarà constituïda una població que servirà de pont entre els voltors negres ibèrics i les poblacions recentment reintroduïdes al Parc Nacional de Cevennes, al massís central francès, i posteriorment als Alps marítims.
Sempre he dit i pensat que quan algú treballa en positiu per un espai o una espècie, l’espai o l’espècie milloren segur, i a més, les espècies són agraïdes. Així, des que es va començar a parlar del projecte, i encara els darrers dies, un voltor negre salvatge ja acompanya els voltors comuns al Prepirineu català. Un símptoma molt esperançador pel futur de l’espècie al nostre país.
Jordi Sargatal Vicens
El voltor negre viu des de la península Ibèrica fins a la Xina, encara que les seves poblacions occidentals han patit una forta regressió en els darrers decennis. Sortosament, s’està recuperant a l’estat espanyol, on ha passat d’una població estimada en només 190 parelles el 1973, a les 1.334 el 2001. Aquest augment respon a la protecció que gaudeixen totes les rapinyaires, a la tutela de les seves colònies i a la gestió eficient de les seves poblacions amb l’ajut de canyets.
A Mallorca hi resideix una petita població de voltor negre amb unes 11 parelles nidificants i uns 110 exemplars en total, salvada d’una extinció segura gràcies a la feina feta per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre i el Govern de les Illes, continuant la tasca pionera duta a terme pel GOB (Grup d’Ornitologia Balear) i la Societat d’Història Natural de les Illes Balears.
A Catalunya, i al Pirineu en general, el voltor comú es va extingir al segle XIX, i es pot dir que l’any 2007 marca l’inici de la seva recuperació. En aquests moments hi ha un aviari de reintroducció a la Reserva de Caça de Boumort, gestionada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, i un altre a la Muntanya d’Alinyà propietat de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, on hi ha diversos exemplars (6 i 4 respectivament), cedits per GREFA (Grupo de rehabilitación de la fauna autóctona y su hábitat) de Madrid, i per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre, radicada a Mallorca i que coordina les reintroduccions a nivell internacional, des de França als Balcans.
A finals del 2007 el voltor negre acompanyarà les altres tres espècies de carronyaires presents al Pirineu català, i així, a part de recuperar una espècie perduda i d’augmentar la biodiversitat, el medi comptarà amb una peça important per l’eliminació de cadàvers, i quedarà constituïda una població que servirà de pont entre els voltors negres ibèrics i les poblacions recentment reintroduïdes al Parc Nacional de Cevennes, al massís central francès, i posteriorment als Alps marítims.
Sempre he dit i pensat que quan algú treballa en positiu per un espai o una espècie, l’espai o l’espècie milloren segur, i a més, les espècies són agraïdes. Així, des que es va començar a parlar del projecte, i encara els darrers dies, un voltor negre salvatge ja acompanya els voltors comuns al Prepirineu català. Un símptoma molt esperançador pel futur de l’espècie al nostre país.
Jordi Sargatal Vicens
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris