Diari de recerca

16: Visita a la Vall dels Voltors

19 abril 2007 | Diari de recerca

El poblet de la Torre de Tamúrcia (Tremp) acull el Casal dels Voltors, un equipament singular dins la ruta de 29 quilòmetres de la Vall dels Voltors.
El Casal dels Voltors és un centre d’informació que rep les imatges captades en directe per la càmera de televisió del canyet de la Terreta. Un comandament permet als visitants bellugar la càmera i enfocar els rapinyaires necròfags que s’hi apleguen sovint. La Irene s’encarrega d’informar els visitants de tot el que poden fer a la zona.
El Casal està situat a poca distància del canyet de la terreta. Es tracta d’un espai equipat amb un observatori mig enterrat i amb la càmera de TV que ens ha permès a Recerca en Acció  oferir-vos fins ara nombroses imatges de voltors i de trencalossos  en aquest portal. Cada dijous, personal de l’Ajuntament de Tremp hi aboca despulles d’escorxador per tal d’alimentar els rapinyaires. Trossos de pota de xai seran l’aliment predilecte dels trencalossos que hi acudeixen regularment.
Al voltant de la Torre de Tamúrcia s’ha senyalitzat un itinerari de 29 quilòmetres anomenat la Vall dels Voltors. Les possibilitats d’observació de grans rapinyaires hi sovintegen, i els petits nuclis habitats (Espluga de Serra, Castellet, Sapeira… ) també. Destaquen les alteroses cingleres de les serres de Turp i del Castellet, presidides pel Pui de Llaràs.
Fauna de canyet
A la Terreta no és pas difícil observar els tres rapinyaires necròfags per excel·lència dels Pirineus:   el voltor comú (Gyps fulvus), el trencalòs (Gypaestus barbatus) i l’aufrany (Neophron percnopterus) , un eficaç equip d’escombriaires naturals al que aviat s’hi afegirà el voltor negre (Aegipius monachus) segons avancin els plans per a la seva reintroducció a Catalunya.
Voltors, aufranys i trencalossos coincideixen sovint, però rarament competeixen pels recursos, ja que cadascun s’alimenta d’una forma específica.   Es tracta d’animals que compten avui dia amb bones poblacions. A Catalunya hi ha unes 440 parelles de voltor comú i entre 30 a 40 parelles d’aufranys, a part de les 33 de trencalòs.
Altres espècies també s’alimenten de cadàvers tot i no ser exclusivament necròfags. És el cas del milà reial (Milvus milvus), del corb (Corvus corax) i de la gran àliga daurada (Aquila chrysaetos), visitants ocasionals dels canyets.
Al proper missatge us explicarem les causes de mortalitat del trencalòs, i les mesures que hom pren per tal d’evitar una de les més importants: les línies elèctriques.

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *