Entrem al mar de Weddell i ens trobem amb un escenari espectacular: el Golf de l’Erebus i del Terror. El gel situat a l’Est s’enretira i això ens dóna una oportunitat d’agafar mostres en aquesta zona que, fins ara, es trobava coberta per la inusual extensió de gel d’enguany
Ja hem enllestit el mostratge al voltant de l’Illa Joinville. Després de diversos dies ennuvolats, finalment gaudim d’un cel ras i el Sol ens acompanya els darrers dos dies a la zona, la qual cosa fa aparèixer moltes càmeres fotogràfiques a coberta. Els grans icebergs tabulars, el gel i el cel blau formen un paisatge grandiós i indueixen a un ambient festiu en l’àmplia coberta que hi ha sobre el pont del Polarstern.
Mentrestant, el gel situat a l’Est de la punta de la Península Antàrtica s’enretira i això ens dóna una oportunitat d’agafar mostres en aquesta zona que, fins ara, es trobava coberta per la inusual extensió de gel d’enguany. L’equip d’estudiosos del bentos, que porta diversos dies a l’espera de poder recollir mostres, ja pot entrar en acció.
El Capità Pahl ha decidit anar al mar de Weddell a través del Antarctic Sound (l’estret que separa l’illa de Joinville de la Península antàrtica) en lloc de fer-ho pel camí més curt, ja que aquest es troba cobert de glaç i això el converteix en la ruta més lenta. El pas per l’estret prometia un altre espectacle, però la densa boira que ens ha portat un petit front d’aire càlid ens ha ocultat el paisatge. Però en entrar al mar de Weddell la boira s’ha dispersat i ens trobem amb un escenari espectacular: el Golf de l’Erebus i del Terror.
Les desolades i abruptes costes del Golf de l’Erebus i el Terror, explorades l’any 1842 per dues naus angleses.
El 1842 l’explorador anglès James Clark Ross va capitanejar una expedició protagonitzada per dos vaixells de guerra reconvertits en naus d’exploració, el HMS Erebus i el HMS Terror. En aquest viatge es van cartografiar i denominar els trets més rellevants del paisatge. Ambdues naus van tenir un final fatal a l’altra punta del món, a la Badia Hudson de l’Àrtic, on van quedar atrapats al gel amb els seus 130 tripulants, que van morir per diverses causes en el seu intent d’arribar caminant fins a un lloc on els poguessin rescatar. Encara no s’han pogut localitzar les restes dels dos vaixells, que es van albirar per darrer cop el 1845 a la badia Baffin.
El Golf de l’Erebus i del Terror està limitat per la Península Antàrtica i per les illes Dundee i Andersson al nord, i les illes Vega, James Clark Ross i Seymour al Sud. És un lloc molt interessant perquè l’aigua que ve del mar de Weddell es desvia i entra a l’estret de Bransfield. El perímetre costerut i la batimetria abrupta de l’Arxipèlag de les illes Vega, Ross i Seymour formen un conjunt de microambients, de manera que la fauna i les condicions del fons del mar canvien dràsticament en poca distància.
Les extensions de gel marí envolten el Polarstern
La nostra intenció és agafar mostres a tres llocs diferents: dos punts de poca fondària situats al sud i al nord del golf (flanquejant l’entrada a l’estret antàrtic) i un altre punt de mostratge profund entre els dos anteriors. Aquests tres ambients són diferents entre si, i entre tots tres ens donaran una idea relativament completa de les característiques d’aquest lloc.
Després continuarem prenent mostres amb l’aparell CTD i la xarxa de zooplàncton vers el sudest, on el gel torna a concentrar-se. Però encara falten dies, i les condicions a l’Antàrtida canvien rabent. De moment ha arribat el nostre torn i estem preparats per a explorar de nou el fons del mar.
Fins al proper missatge!
Enrique Isla
Mentrestant, el gel situat a l’Est de la punta de la Península Antàrtica s’enretira i això ens dóna una oportunitat d’agafar mostres en aquesta zona que, fins ara, es trobava coberta per la inusual extensió de gel d’enguany. L’equip d’estudiosos del bentos, que porta diversos dies a l’espera de poder recollir mostres, ja pot entrar en acció.
El Capità Pahl ha decidit anar al mar de Weddell a través del Antarctic Sound (l’estret que separa l’illa de Joinville de la Península antàrtica) en lloc de fer-ho pel camí més curt, ja que aquest es troba cobert de glaç i això el converteix en la ruta més lenta. El pas per l’estret prometia un altre espectacle, però la densa boira que ens ha portat un petit front d’aire càlid ens ha ocultat el paisatge. Però en entrar al mar de Weddell la boira s’ha dispersat i ens trobem amb un escenari espectacular: el Golf de l’Erebus i del Terror.
Les desolades i abruptes costes del Golf de l’Erebus i el Terror, explorades l’any 1842 per dues naus angleses.
El 1842 l’explorador anglès James Clark Ross va capitanejar una expedició protagonitzada per dos vaixells de guerra reconvertits en naus d’exploració, el HMS Erebus i el HMS Terror. En aquest viatge es van cartografiar i denominar els trets més rellevants del paisatge. Ambdues naus van tenir un final fatal a l’altra punta del món, a la Badia Hudson de l’Àrtic, on van quedar atrapats al gel amb els seus 130 tripulants, que van morir per diverses causes en el seu intent d’arribar caminant fins a un lloc on els poguessin rescatar. Encara no s’han pogut localitzar les restes dels dos vaixells, que es van albirar per darrer cop el 1845 a la badia Baffin.
El Golf de l’Erebus i del Terror està limitat per la Península Antàrtica i per les illes Dundee i Andersson al nord, i les illes Vega, James Clark Ross i Seymour al Sud. És un lloc molt interessant perquè l’aigua que ve del mar de Weddell es desvia i entra a l’estret de Bransfield. El perímetre costerut i la batimetria abrupta de l’Arxipèlag de les illes Vega, Ross i Seymour formen un conjunt de microambients, de manera que la fauna i les condicions del fons del mar canvien dràsticament en poca distància.
Les extensions de gel marí envolten el Polarstern
La nostra intenció és agafar mostres a tres llocs diferents: dos punts de poca fondària situats al sud i al nord del golf (flanquejant l’entrada a l’estret antàrtic) i un altre punt de mostratge profund entre els dos anteriors. Aquests tres ambients són diferents entre si, i entre tots tres ens donaran una idea relativament completa de les característiques d’aquest lloc.
Després continuarem prenent mostres amb l’aparell CTD i la xarxa de zooplàncton vers el sudest, on el gel torna a concentrar-se. Però encara falten dies, i les condicions a l’Antàrtida canvien rabent. De moment ha arribat el nostre torn i estem preparats per a explorar de nou el fons del mar.
Fins al proper missatge!
Enrique Isla
Un dia ras i assolellat des de la coberta d’estribor del vaixell oceanogràfic Polarstern
El vaixell Polarstern penetra a l’Estret Antàrtic enmig d’una densa boira
Vistes del golf del Erebus i el Terror
Aquests són els paisatges que el 1842 van explorar els vaixells anglesos HMS Erebus i Terror
El gel envolta el Polarstern
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris