Ja hem recollit els primers organismes marins dels fons antàrtics amb xarxes i dragues, i tothom es posa a treballar. Al Sud de l’Illa Joinville el gel segueix omnipresent, però el Polarstern és un bon trencaglaç i s’ha decidit seguir endavant.
Estem al nord de l’illa Joinville i el gel situat al sud d’aquesta encara no es retira.
Des d’aquesta matinada l’equip de batimetria de l’Institut Alfred Wegener (AWI) de Bremerhaven, Alemanya, ha començat a treballar per generar els mapes que ens guiaran per trobar el millor lloc per obtenir mostres. Busquem els millors llocs on puguem obtenir bones mostres d’animals i de sediment, i els llocs amb molt pendent no són bons per als nostres objectius.
Després d’ells ha entrat en acció l’equip d’oceanografia física del AWI i la seva CTD amb el qual s’encarregaran d’estudiar les propietats físiques de la columna d’aigua, principalment temperatura i conductivitat, que serviran per calcular la salinitat i la velocitat del so. També mesuraran la fluorescència i la terbolesa, que són característiques associades a la biomassa del fitoplàncton i a les partícules en suspensió, respectivament.
Les variables que aquest grup de Bremerhaven mesura ens serviran a tots els grups de treball a bord.
Tot seguit va començar la maniobra de llançament d’una xarxa de zooplàncton que va capturar les mostres que analitzarà l’equip de l’Institut de recerca pesquera d’Hamburg encarregat d’estudiar el krill, que és l’eix de la cadena tròfica marina antàrtica.
Seguint amb les captures, es va llançar la xarxa d’arrossegament Agassiz, amb la qual es van obtenir mostres de les comunitats bentòniques, i això ha posat gairebé tothom a treballar en l’anomenat “laboratori humit”.
Arriben els primers organismes. El laboratori humit s’omple d’activitat
Aquí se separen els organismes en els grups taxonòmics majors i després es divideixen entre els equips de treball de Bèlgica, França, Estats Units, Alemanya i Espanya. En aquesta tasca també participen membres de l’equip ECOWED: la Núria de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, i en Pablo i la Irene de la Universitat de Sevilla.
Finalment, es van llençar les dragues amb les quals s’obtenen testimonis de sediment en els quals s’estudien variables ambientals i animals que viuen a la columna sedimentària. Amb aquestes mostres treballaran juntament amb mi dos col·legues del Centre Alemany d’Investigació en Biodiversitat Marina de Wilhelmshaven i la Universitat de Ghent. Tots estem molt contents perquè hem comprovat que els nostres equips, laboratoris i instruments funcionen bé i a més tenim les nostres primeres mostres.
El mar ben gelat davant la proa del Polarstern
Mentre treballem s’han fet vols en helicòpter per revisar in situ les condicions del gel marí. Al Sud de l’Illa Joinville s’ha comprovat que les condicions no són bones, però el Polarstern és un bon trencaglaç i s’ha decidit seguir endavant i intentar arribar fins a la zona proposada per completar el nostre estudi del gradient ambiental. Ara queden 7 setmanes per descobrir fins on ens deixa arribar el gel i les altres sorpreses que ens té preparades aquest remot i pintoresc continent.
Des d’aquesta matinada l’equip de batimetria de l’Institut Alfred Wegener (AWI) de Bremerhaven, Alemanya, ha començat a treballar per generar els mapes que ens guiaran per trobar el millor lloc per obtenir mostres. Busquem els millors llocs on puguem obtenir bones mostres d’animals i de sediment, i els llocs amb molt pendent no són bons per als nostres objectius.
Després d’ells ha entrat en acció l’equip d’oceanografia física del AWI i la seva CTD amb el qual s’encarregaran d’estudiar les propietats físiques de la columna d’aigua, principalment temperatura i conductivitat, que serviran per calcular la salinitat i la velocitat del so. També mesuraran la fluorescència i la terbolesa, que són característiques associades a la biomassa del fitoplàncton i a les partícules en suspensió, respectivament.
Les variables que aquest grup de Bremerhaven mesura ens serviran a tots els grups de treball a bord.
Tot seguit va començar la maniobra de llançament d’una xarxa de zooplàncton que va capturar les mostres que analitzarà l’equip de l’Institut de recerca pesquera d’Hamburg encarregat d’estudiar el krill, que és l’eix de la cadena tròfica marina antàrtica.
Seguint amb les captures, es va llançar la xarxa d’arrossegament Agassiz, amb la qual es van obtenir mostres de les comunitats bentòniques, i això ha posat gairebé tothom a treballar en l’anomenat “laboratori humit”.
Arriben els primers organismes. El laboratori humit s’omple d’activitat
Aquí se separen els organismes en els grups taxonòmics majors i després es divideixen entre els equips de treball de Bèlgica, França, Estats Units, Alemanya i Espanya. En aquesta tasca també participen membres de l’equip ECOWED: la Núria de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, i en Pablo i la Irene de la Universitat de Sevilla.
Finalment, es van llençar les dragues amb les quals s’obtenen testimonis de sediment en els quals s’estudien variables ambientals i animals que viuen a la columna sedimentària. Amb aquestes mostres treballaran juntament amb mi dos col·legues del Centre Alemany d’Investigació en Biodiversitat Marina de Wilhelmshaven i la Universitat de Ghent. Tots estem molt contents perquè hem comprovat que els nostres equips, laboratoris i instruments funcionen bé i a més tenim les nostres primeres mostres.
El mar ben gelat davant la proa del Polarstern
Mentre treballem s’han fet vols en helicòpter per revisar in situ les condicions del gel marí. Al Sud de l’Illa Joinville s’ha comprovat que les condicions no són bones, però el Polarstern és un bon trencaglaç i s’ha decidit seguir endavant i intentar arribar fins a la zona proposada per completar el nostre estudi del gradient ambiental. Ara queden 7 setmanes per descobrir fins on ens deixa arribar el gel i les altres sorpreses que ens té preparades aquest remot i pintoresc continent.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris