La gran quantitat de gel ens està impedint arribar a la zona prevista, malgrat que anem dalt d’un trencaglaç! Hem hagut de canviar de plans, i esperem visitar l’altre costat de la Península, la zona Oest, on hi ha els Estrets de Bransfield i Gerlache.
Durant les últimes setmanes hem estat seguint amb detall les condicions de gel marí en la nostra zona d’estudi, la regió de Larsen, a l’est de la Península Antàrtica.
La raó és que aquest any existeix una alta concentració de gel malgrat que estem en ple estiu austral. A l’inici del mes de desembre, quasi tot el continent Antàrtic estava envoltat d’un cinturó de gel amb 100% de cobertura. Teníem l’esperança que amb l’avanç de l’estiu i amb l’ajuda del vent de l’Oest, el gel s’hagués fos i dispersat, però no ha estat així. A altres regions de l’Antàrtida el gel marí ha desaparegut, però en la nostra zona d’estudi el percentatge de cobertura segueix tenint valors del 100%.
Encara que el Polarstern és un vaixell trenca-gel i podria entrar, es gastaria molt de combustible i temps en arribar a les estacions proposades. A més a més, hi hauria el risc de quedar-nos atrapats si el vent vira i acumula gel cap a nosaltres. De moment, l’única alternativa és canviar d’àrea d’estudi i visitar la costa Oest de la Península, on no hi ha gel marí (com era d’esperar en l’estiu austral).
L’Antàrtida és imprevisible i ens planteja reptes constantment, que són una part molt emocional i estimuladora del nostre treball. Estem estudiant un pla B amb noves preguntes i reptes que ens ajudin a descobrir com és l’ecosistema en l’altre costat de la Península, als Estrets de Bransfield i Gerlache.
Els canvis de plans no acaben aquí, ahir ens vam assabentar que una de les grues del vaixell es va trencar. Aquest accident és greu perquè aquesta grua, a més a més de carregar i descarregar contenidors, obre i tanca una porta de coberta de proa. Aquesta porta es trobava oberta en el moment del trencament i ara, no es pot tancar. Com podreu imaginar, aquesta grua pot carregar moltes tones i no es pot reemplaçar a Punta Arenes, ni tampoc hi ha recanvis per aquesta eina. Per raons de seguretat, el vaixell no pot navegar amb les portes obertes i encara menys creuar amb aquesta situació el Pas de Drake. Aquesta zona és una de les zones marines més energètiques del planeta, per tant esperarem fins que el capità, l’equip logístic i l’Institut Alfred Wegener trobin una solució.
Aquestes són les últimes notícies des del Polarstern.
Records de l’equip!
La raó és que aquest any existeix una alta concentració de gel malgrat que estem en ple estiu austral. A l’inici del mes de desembre, quasi tot el continent Antàrtic estava envoltat d’un cinturó de gel amb 100% de cobertura. Teníem l’esperança que amb l’avanç de l’estiu i amb l’ajuda del vent de l’Oest, el gel s’hagués fos i dispersat, però no ha estat així. A altres regions de l’Antàrtida el gel marí ha desaparegut, però en la nostra zona d’estudi el percentatge de cobertura segueix tenint valors del 100%.
Encara que el Polarstern és un vaixell trenca-gel i podria entrar, es gastaria molt de combustible i temps en arribar a les estacions proposades. A més a més, hi hauria el risc de quedar-nos atrapats si el vent vira i acumula gel cap a nosaltres. De moment, l’única alternativa és canviar d’àrea d’estudi i visitar la costa Oest de la Península, on no hi ha gel marí (com era d’esperar en l’estiu austral).
L’Antàrtida és imprevisible i ens planteja reptes constantment, que són una part molt emocional i estimuladora del nostre treball. Estem estudiant un pla B amb noves preguntes i reptes que ens ajudin a descobrir com és l’ecosistema en l’altre costat de la Península, als Estrets de Bransfield i Gerlache.
Els canvis de plans no acaben aquí, ahir ens vam assabentar que una de les grues del vaixell es va trencar. Aquest accident és greu perquè aquesta grua, a més a més de carregar i descarregar contenidors, obre i tanca una porta de coberta de proa. Aquesta porta es trobava oberta en el moment del trencament i ara, no es pot tancar. Com podreu imaginar, aquesta grua pot carregar moltes tones i no es pot reemplaçar a Punta Arenes, ni tampoc hi ha recanvis per aquesta eina. Per raons de seguretat, el vaixell no pot navegar amb les portes obertes i encara menys creuar amb aquesta situació el Pas de Drake. Aquesta zona és una de les zones marines més energètiques del planeta, per tant esperarem fins que el capità, l’equip logístic i l’Institut Alfred Wegener trobin una solució.
Aquestes són les últimes notícies des del Polarstern.
Records de l’equip!
Aquí ens teniu, a l’inici del viatge.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris