Diari de recerca

11: Paràsits que mengen microalgues tòxiques

04 octubre 2012 | Diari de recerca

Parvilucifera sinerae és un paràsit d’algues que vam descobrir a Arenys de Mar i que hem batejat en honor a Salvador Espriu. Com que és un paràsit d’algues tòxiques, volem veure si aquest organisme pot ser útil per lluitar contra les proliferacions d’algues.

Un paràsit és un organisme que viu a costa d’un altre organisme, al qual perjudica i fins i tot el pot arribar a matar. Els paràsits representen una història de vida fascinant, són molt variables en la seva mida i amb múltiples formes de desenvolupament i de reproducció.

Al nostre grup de recerca treballem amb un paràsit d’algues tòxiques que vam descobrir a Arenys de Mar i l’anomenem Parvilucifera sinerae. Aquest nom el vam triar en honor al poeta i novel·lista català Salvador Espriu, que va crear un món propi identificat com “Sinera”, que és el nom d’Arenys llegit al revés.

La Parvilucifera sinerae té un cicle de vida amb dos estats: d’una banda hi ha l’estat mòbil, que és un petit flagel·lat (3 micres); i de l’altra tenim la fase immòbil o d’espora, de forma arrodonida i fosca (30 micres), que conté de 50 a 500 flagel·lats al seu interior.

Esquema del cicle de vida del paràsit amb dos estats
El flagel·lat és la fase infectiva: quan troba una microalga penetra al seu interior destruint-ne completament el citoplasma.

A mesura que avança la infecció, el paràsit fa la seva pròpia paret i el seu cos nou s’omple de flagel·lats, donant lloc a un nova espora amb un munt de flagel·lats. Després d’un o dos dies, l’espora allibera els paràsits que infectaran una nova microalga.

Aquest vídeo us mostra la fase infectiva del paràsit, amb interessants imatges que mostren com surt de l’espora.

En condicions de cultiu de l’hoste on hi ha moltes cèl·lules, el procés d’infecció es fa exponencial, com passa a l’escola quan s’encomanen els polls entre els nens.

Si estudiem aquesta espècie de paràsit és per obrir la possibilitat d’usar aquest organisme en la lluita contra les proliferacions algals nocives i tòxiques. No obstant això, sabem que les algues també han desenvolupat mecanismes de defensa, com ara la troballa de soques d’algues resistents al paràsit. Això és una “carrera armamentística”, un model típic de la coevolució dels hostes i els seus paràsits; els hostes desenvolupen defenses per lluitar contra els paràsits i els paràsits evolucionen amb noves armes com a resposta.

De fet totes les estructures complexes, encara que no siguin biològiques tenen paràsits (penseu en internet).

Esther Garcés, Elisabet Alacid, Marta Turon

0 Comentaris

Envieu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *