Barrufeta bravensis pot semblar el nom d’un personatge de còmic, però es tracta d’un alga dinoflagel·lada batejada així pels investigadors de l’ICM. Què porta als científics a cercar noms com aquest?
Tenim més coneixement de la diversitat terrestre que la marina. Això fa que al llarg de la recerca que duem a terme amb els organismes fitoplanctònics trobem espècies que ningú havia descrit abans.
Quan ens trobem davant d’una espècie nova, cal posar-li un nom. Els noms científics són en llatí i consten de 2 parts: la primera es refereix al gènere i la segona a la espècie. Així, els humans (Homo sapiens) pertanyem al gènere Homo i som de la espècie sapiens.
En la majoria de casos, quan trobem un nou organisme, possiblement pertanyerà a un gènere ja descrit i per tant, només haurem de posar-li nom a l’espècie. Però pot ser que el nostre organisme no estigui inclòs a cap dels gèneres prèviament descrits i llavors haurem de posar-li un nom també al gènere nou.
Els criteris per posar un nom a una espècie són ben diversos. A banda que han de complir amb la gramàtica llatina (o llatinitzats si el seu origen és un altre idioma), els noms es poden referir a algun tret morfològic característic, al lloc on s’han trobat, es pot dedicar el nom a algun científic…
Imatge de la Barrufeta de Peyo, i imatge al microscopi electrònic de rastreig de la Barrufeta bravensis. L’alga té un petit capell de color blanc que recorda la barrufa que duen els barrufets al cap.
Al nostre grup d’investigació hem descrit noves espècies de dinoflagel·lades (Gymnodinium litoralis), diatomees (Pseudo-nitzschia arenyensis) o d’un paràsit (Parvilucifera sinerae) i fins i tot hem descrit una dinoflagel·lada pertanyent a un gènere nou: Barrufeta bravensis.
El nom de Barrufeta el vam posar per la similitud que tenia la part superior d’aquests organismes amb el barret dels dibuixos animats dels barrufets. I el nom de l’espècie bravensis el vam posar perquè aquesta espècie produeix proliferacions a la Costa Brava.
Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la dinoflagel·lada Gymnodinium litoralis en vista ventral. Barra: 10 µm.
En el cas del paràsit Parvilucifera sinerae ens volíem referir al nom de la localitat, Arenys de Mar, tal com la denominava l’escriptor Salvador Espriu. Aquest també és el cas de la diatomea Pseudo-nitzschia arenyensis.
En el cas del Gymnodinium litoralis el vam trobar a la costa Brava i sabem que el seu habitat és el litoral.
Albert Reñé, Nagore Sampedro, Esther Garcés
Imatge de la Barrufeta de Peyo, i Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la Barrufeta bravensis. L’alga té un petit capell de color blanc que recorda la barrufa que duen els barrufets al cap.
Imatge al microscopi electrònic de transmissió de la forma de resistència del paràsit Parvilucifera sinerae
Imatge al microscopi electrònic de rastreig de la dinoflagel•lada Gymnodinium litoralis en vista ventral. Barra: 10 µm.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris