Els ports i els espigons generen aigües confinades que afavoreixen els creixements d’algues. Però això també pot passar a les cales naturals. Un cas particular és el de La Fosca, una platja de la Costa Brava on es donen proliferacions de l’alga microscòpica Alexandrium taylori
Algunes espècies de microalgues generen problemes pel seu ràpid creixement. És un fenomen típic de zones confinades com ara platges, badies, llacunes costaneres i ports, però aquestes situacions també es poden trobar, de vegades, en aigües obertes.
A la línia de costa, els ports, espigons i estructures diverses generen una extensió d’aigües litorals confinades i tranquil·les on la dilució dels materials rebuts per part del continent (per exemple els nutrients) és difícil. A més a més, a mars com ara la Mediterrània, amb escassa amplitud de marea, el confinament de les aigües incrementa molt el temps de residència i redueix la turbulència. Podem dir que hem creat nous hàbitats amb característiques particulars: elevades concentracions de nutrients i baixa turbulència, condicions que afavoreixen l’establiment de proliferacions de microalgues, particularment dinoflagel·lades i determinades diatomees.
El cas de la cala de La Fosca
La Fosca és una cala de la Costa Brava situada al nord de Palamós. La platja es troba dividida en dues àrees separades per l’anomenada roca Negra. Al nord de La Fosca es troben cala S’Alguer i la platja de Castell; en aquesta última descarrega un torrent a la primavera i la tardor, mentre que a l’estiu el torrent se seca. Tota la zona és molt turística, amb una freqüentació molt elevada durant els mesos de juliol i agost.
Aquesta és l’alga responsable de les taques a la platja de la Fosca: l’Alexandrium taylori.
A la Fosca s’hi donen proliferacions d’Alexandrium taylori, una alga microscòpica dinoflagel·lada d’unes 30 micres de diàmetre (una micra -o micró- és una mil•lèsima part d’un mil•límetre). La cèl·lula té un flagel que li dóna la capacitat de desplaçar-se verticalment. Així cada dia puja i baixa un metre i mig en qüestió d’hores. A mesura que el dia avança les cèl·lules es desplacen cap a la superfície buscant la llum i es fa evident la seva presència en forma de taques verdes ben delimitades i properes a la costa. Aquestes taques són visibles des de terra i des de l’aire.
D’aquesta manera l’aigua perd la seva atractiva transparència i agafa la coloració d’un brou brut on resulta poc atractiu el bany.
Esther Garcés i Jordi Camp
A la línia de costa, els ports, espigons i estructures diverses generen una extensió d’aigües litorals confinades i tranquil·les on la dilució dels materials rebuts per part del continent (per exemple els nutrients) és difícil. A més a més, a mars com ara la Mediterrània, amb escassa amplitud de marea, el confinament de les aigües incrementa molt el temps de residència i redueix la turbulència. Podem dir que hem creat nous hàbitats amb característiques particulars: elevades concentracions de nutrients i baixa turbulència, condicions que afavoreixen l’establiment de proliferacions de microalgues, particularment dinoflagel·lades i determinades diatomees.
El cas de la cala de La Fosca
La Fosca és una cala de la Costa Brava situada al nord de Palamós. La platja es troba dividida en dues àrees separades per l’anomenada roca Negra. Al nord de La Fosca es troben cala S’Alguer i la platja de Castell; en aquesta última descarrega un torrent a la primavera i la tardor, mentre que a l’estiu el torrent se seca. Tota la zona és molt turística, amb una freqüentació molt elevada durant els mesos de juliol i agost.
Aquesta és l’alga responsable de les taques a la platja de la Fosca: l’Alexandrium taylori.
A la Fosca s’hi donen proliferacions d’Alexandrium taylori, una alga microscòpica dinoflagel·lada d’unes 30 micres de diàmetre (una micra -o micró- és una mil•lèsima part d’un mil•límetre). La cèl·lula té un flagel que li dóna la capacitat de desplaçar-se verticalment. Així cada dia puja i baixa un metre i mig en qüestió d’hores. A mesura que el dia avança les cèl·lules es desplacen cap a la superfície buscant la llum i es fa evident la seva presència en forma de taques verdes ben delimitades i properes a la costa. Aquestes taques són visibles des de terra i des de l’aire.
D’aquesta manera l’aigua perd la seva atractiva transparència i agafa la coloració d’un brou brut on resulta poc atractiu el bany.
Esther Garcés i Jordi Camp
Aquestes taques marronoses de vora la sorra són proliferacions de l’alga microscòpica Alexandrium taylori, un fenòmen recurrent a la Platja de la Fosca (Palamós)
Aquesta és l’alga responsable de les taques a la platja de la Fosca: l’Alexandrium taylori. És una alga microscópica que mesura unes 30 micres de diàmetre ( una micra es la mil•lèsima part d’un mil•límetre), i això vol dir que és molt petita. Si les taques poden observar-se des de l’aire és perquè la concentració d’organismes pot arribar a ser molt gran.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris