Diari de recerca

L’escalfament global del planeta fa que els ambients càlids es desplacin vers als Pols. Ara, un estudi científic ha estimat la magnitud d’aquest desplaçament a Europa. La seva conclusió és que en 18 anys, entre el 1990 i el 2008, la temperatura mitjana europea s’ha desplaçat cap al nord uns 249 km.
Les espècies estan adaptades a unes condicions climàtiques determinades, i això vol dir que haurien de moure’s els mateixos quilòmetres en el mateix període de temps. Però això no és així. Les poblacions de papallones s’haurien mogut vers el nord, en promig, només uns 114 km. I les poblacions d’ocells només s’haurien desplaçat uns migrats 37 km vers les latituds més altes. Això vol dir que aus i papallones no estan seguint les passes del canvi climàtic a una velocitat suficient i que s’està acumulant un decalatge que els científics anomenen “deute climàtic”.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que s’ha publicat recentment a la revista Nature Climate Change, segons informa el bloc del CREAF. En aquest treball hi han participat diversos investigadors catalans: Lluís Brotons, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Constantí Stefanescu, investigador del Museu de Granollers de Ciències Naturals, ambdós investigadors associats del CREAF, i Sergi Herrando, investigador de l’Institut Català d’Ornitologia.

Desajustaments entre ocells i papallones
L’estudi revela que papallones i ocells es mouen cap al nord, però ho fan a ritmes diferents, ja que els insectes tenen major mobilitat que les aus. Els ocells es troben en promig d’uns 212 km allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes i les papallones ho estan uns 135 km. Tot i el desplaçament, les diferents comunitats no arriben a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i viuen en un estrès tèrmic constant. Aquest fenomen pot representar un problema afegit per a la conservació de la biodiversitat europea.
El diferent ritme de desplaçament d’aus i de papallones pot provocar desajustaments importants als ecosistemes. Hi ha comunitats d’ocells i papallones que abans convivien en un mateix hàbitat i que ara ja no coincideixen. Com que molts ocells s’alimenten d’erugues de papallones, això podria repercutir en una menor disponibilitat de recursos per a un bon nombre d’espècies, segons informa el bloc del CREAF.
D’altra banda, “tant els ocells com les papallones europees viuen cada cop més allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes i, per tant, sota un estrès tèrmic que les fa cada cop més vulnerables a possibles amenaces”, apunta Constantí Stefanescu, un dels investigadors del projecte.

Més canvis com més al nord d’Europa
L’estudi s’ha dut a terme amb dades de Finlàndia, Suècia, el Regne Unit, els Països Baixos, la República Txeca, França i Catalunya. Les dades analitzades revelen un desplaçament cap al nord molt més destacat als països escandinaus, on els efectes del canvi climàtic serien més pronunciats, que no als indrets mediterranis.
En el cas concret de Catalunya, els canvis observats no arriben a ser significatius, potser simplement perquè disposem de sèries temporals de dades més curtes, però també perquè la resposta a les variacions climàtiques haurien estat d’una magnitud menor. A més, la situació es complica perquè altres factors, com ara els canvis en els usos del sòl, poden tenir efectes oposats als abans esmentats.