Diari de recerca

Les marmotes són uns mamífers rosegadors de mida mitjana, una mica més grans que els gats domèstics, de potes curtes i cos ample que els proporcionen un aspecte força rabassut. En l’actualitat, n’existeixen 14 espècies diferents, totes distribuïdes únicament a l’hemisferi nord. Les que podem veure avui dia al Pirineu corresponen a l’espècie Marmota marmota, anomenada comunament marmota alpina.
Fòssils de fa 10.000 anys
Tot i que s’han trobat restes fòssils de marmotes de finals del Pliocè, és a dir, de fa més de 10.000 anys, al Pirineu no hi havia tornat a haver marmotes fins al 1948. Va ser aquest any quan un caçador francès, recolzat per l’administració, les va introduir al vessant francès del Pirineu amb l’objectiu final de reduir la pressió de l’àguila daurada sobre els isards, i també d’augmentar la biodiversitat de la zona.
De seguida, però, les marmotes van passar cap a la vessant sud, molt més assolellada i amb temperatures més agradables. Les primeres cites es donen a la vall d’Otal, el 1964. D’aleshores ençà, en poc més de 50 anys la població de marmotes ha crescut extraordinàriament, sobretot per la manca de depredadors naturals en quantitats prou importants com per controlar-ne la població, i als pocs competidors amb qui s’ha trobat.

Animals socials que viuen en família
Les marmotes s’organitzen en unitats familiars formades pel pare i la mare, que són els individus dominants, i els fills de fins a tres anys d’edat. Són molt socials i s’ajuden entre elles, tant pel que fa al manteniment dels caus on viuen com a la vigilància dels depredadors, bàsicament les àguiles daurades, les guineus, i els gossos. Podem trobar marmotes als prats d’alta muntanya, on conviuen tan amb animals salvatges com ara l’isard i l’ermini, com amb els domèstics com els cavalls i les vaques de pastura extensiva. La seva recent ocupació de gran part del territori pirinenc fa que encara avui dia es desconegui la densitat i distribució reals de l’espècie a Catalunya.

Què fem des del CREAF?
Des del 2008, un equip de recerca del CREAF ens estem interessant per aquesta espècie. L’any 2008 vam fer molts censos, tots concentrats a la Cerdanya, per establir les variables d’hàbitat que les marmotes seleccionaven positivament i negativa. A partir del 2009 i fins que tinguem recursos (ai, senyor…) seguim una població d’unes 100 marmotes per determinar les seves característiques poblacionals. A més a més, estem estudiant coses relacionades amb l’efecte que ha tingut l’entrada de la marmota a la comunitat alpina, i també ens estem interessant per les conductes d’aprenentatge dels petits marmotons al llarg de la seva vida.
Finalment, i gràcies a la col·laboració amb uns col·legues francesos de l’Université Claude Bernard Lyon I, que estan fent el mateix que nosaltres (però ells des del 1990!), podem comparar alguns aspectes de la població introduïda (la nostra) amb la nativa (la seva). De tot això i altres aspectes relacionats amb el món alpí i la marmota us en parlarem durant els mesos de maig i juliol d’enguany.
Bernat Claramunt i Irene Figueroa