Ja ha passat la primera setmana a bord del Falkor Too i mica en mica ens anem adaptant a les rutines de feina i horaris dels àpats.
Normalment el meu dia comença a les 11.30 h, just quan se serveix el dinar. M’aixeco mirant de no despertar la companya de cabina i pujo al menjador. Mentre el torn de matí dina, jo em serveixo el que serà el meu dinar al cap d’unes hores. Al Falkor Too, dos xefs ens preparen amb dedicació una varietat de plats per triar. Mai falten els brous de verdures i les amanides de primer, mentre que de segon podem triar entre carn/peix, arròs o pasta. També gaudim d’una gran varietat de fruita per a les postres, on destaca la Guaba, nativa de l’Amèrica llatina. Alhora, a la cuina, sempre disposem de pa i vianda per fer entrepans, sucs i snacks per a les llargues jornades al laboratori.
Després d’esmorzar em poso al dia amb la feina de Barcelona. En acabat, dutxa, dinar i m’afanyo a anar cap a la sala de reunions on cada dia, a les 15.45 h, fem el Science Meeting. Aquest és un dels moments més important del dia on ens trobem tot l’equip científic per posar en comú les tasques que s’han fet el dia anterior, comentem dificultats que haguem pogut tenir, i plantegem les activitats de l’endemà, en especial les immersions del robot SuBastian.
Imatges: El menjador i el Science Meeting al Falkor Too.
Com ja us he comentat en els darrers posts, aquesta campanya es basa sobretot en l’exploració dels hàbitats profunds de les Galápagos, en especial els de les muntanyes i penya-segats submarins. Així que ha arribat l’hora de presentar-vos en SuBastian, el robot submarí que serà els nostres ulls a grans profunditats.
En SuBastian va ser dissenyat específicament per a la recerca oceànica i produït a Califòrnia el 2015. A diferència d’altres robots (o vehicles operats a distància, ROV) d’exploració més petits, en SuBastian és un rov “working class”, és a dir, va ser dissenyat per a realitzar tasques a grans profunditats de fins a 4500 m.
No obstant, en SuBastian no seria res sense els seus pilots, en Zach, l’Adam, en Kris, en Dough, en Tayler, en Benhur, en Carl i en Russ, els quals el condueixen i s’encarreguen del seu manteniment. Tots ells han rebut una intensa formació en pilotatge de vehicles submarins i compten amb una llarga experiència pilotant submergibles per a la indústria petrolera i de comunicacions submarines fent servir uns submergibles que poden ser tan grans com un camió. Pilotar en SuBastian no és pas menys complicat, de fet, és una tasca que requereix entrenament però sobretot molta concentració, i és per això que fan torns de dues hores entre la sala de control i l’oficina dels pilots. Des d’aquestes sales coordinen el descens/ascens i la immersió d’en SuBastian, el qual sempre està connectat amb el vaixell mitjançant un cable umbilical de milers de metres de llarg.
En tornar de la immersió d’avui, en Kris, l’Adam i en Tyler m’han fet un tour per conèixer en més en detall en SuBastian. Una de les coses que més m’ha sorprès han estat les seves càmeres de vídeo i fotografia d’alta definició que, juntament amb les potents llums LED il·luminen la foscor, permetent-nos capturar imatges fins ara mai vistes a una resolució de 4K. Alhora, en SuBastian està equipat amb un conjunt de sensors i instruments per a explorar l’oceà profund com ara una sonda CTD (per mesurar conductivitat, temperatura i profunditat), sensors d’oxigen, així com 6 ampolles Niskin per recollir mostres d’aigua. A la part central incorpora una sonda ADCP, un instrument que permet mesurar la velocitat i direcció de les corrents submarines a temps real. Mitjançant dos braços articulats amb pinces, en SuBastian pot recollir mostres biològiques i geològiques com ara organismes o roques i guardar-les als recipients i cistelles que duu a la part de sota.
L’Adam m’explica que fins avui, en SuBastian ha fet fins a 583 immersions arreu del món, i ha explorat llocs tant icònics com les fumaroles de Lost City o la Gran Barrera de Corall. També m’explica que els apassiona l’exploració oceànica i descobrir ambients profunds fins ara desconeguts. Una de les experiències que més els va agradar va ser veure un tauró balena durant una immersió a la costa oest australiana.
És per això que dediquen gran part del temps que en SuBastian no és a l’aigua per posar-lo apunt, perquè pugui fer llargues immersions de fins a 24h. Algunes de les tasques habituals de manteniment és el recanvi de l’oli després de cada immersió, o el recanvi de peces, de les quals porten un gran arsenal a bord o bé les fabriquen amb una impressora 3D. Un cop en SuBastian és a coberta, el ritme és frenètic entre els tècnics del rov i els científics. Mentre els tècnics s’afanyen a preparar en SuBastian per a la propera immersió, nosaltres recol·lectem les mostres de la cistella i ràpidament les portem al laboratori fred (a 4ºC) perquè no es degradi el seu ADN amb el canvi de temperatura. També netegem les xarxes que fem servir per recollir coralls fòssils del fons marí i en poc més de mitja hora en SuBastian ja està a punt per tornar a l’aigua. En la següent immersió descendirem a una muntanya submarina situada a l’est de l’illa de Sant Cristóbal. Estem impacients per saber què ens trobarem al fons, mentrestant, ens quedem embadalits veient milers d’organismes planctònics que habiten la immensitat de l’oceà, com estels hi ha a l’espai.
Podeu conèixer més detalls sobre en SuBastian als següents vídeos:
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola, Ariadna.
Tenim curiositat en saber si alguna vegada algun animal ha atacat al SuBastian o si pel contrari, el robot pot ferir a alguna espècie?
També volem saber si els investigadors feu immersions o tot ho feu a remot.
I per últim, quina és la immersió més profunda que heu fet.
Gràcies! Una abraçada!
Tenim curiositat en saber si alguna vegada algun animal ha atacat al SuBastian o si pel contrari, el robot pot ferir a alguna espècie?
Els animals tendeixen a evitar la presència humana, i no conec cap situació en que un animal hagi atacat en SuBastian.
També volem saber si els investigadors feu immersions o tot ho feu a remot.
En SuBastian és un vehicle operat remotament, de manera que nosaltres no baixem amb ell.
I per últim, quina és la immersió més profunda que heu fet.
La immersió més profunda de l’expedició la vam fer ahir, a 1500m de profunditat, al Nord de la Illa Isabela.
Hola Ariadna! Des de la Salle Girona et volem fer una pregunta:
Com és que quan en Subastian fa una immersió a tanta profunditat no implosiona per la pressió?
També ens interessa saber com ho fa el corall per viure a tanta profunditat si no té llum, perquè sabem que viu en simbiosi amb algues i aquestes necessitem llum
Com és que quan en Subastian fa una immersió a tanta profunditat no implosiona per la pressió?
En SuBastian està dissenyat i construït amb materials per aguantar una pressió de 450 atmosferes, és a dir, per baixar fins a 4500m sense que implosioni.
També ens interessa saber com ho fa el corall per viure a tanta profunditat si no té llum, perquè sabem que viu en simbiosi amb algues i aquestes necessitem llum
Els coralls d’aigua freda que viuen a grans profunditats, no tenen zooxantel·les, i s’alimenten de capturar petits crustacis, micro-algues i matèria orgànica que està en suspensió en la columna d’aigua – és per això que se’ls coneix com suspensívors bentònics. Si bé el fet de viure a grans profunditats fa que no estiguin exposats a l’escalfament global (les temperatures del oceà profund són baixes i constants), es preveu que els coralls d’aigua freda o profunds es vegin molt afectats molt afectats pels canvis en la química de l’aigua com l’acidificació i la desoxigenació oceànica com a conseqüència del canvi climàtic.
Bon dia som, un altre cop, els alumnes de 1r d’ESO B. Avui ens ha agradat molt tot el tema del SuBastian i et volíem fer les següents preguntes:
-Ens preocupa si el cable umbilical es pot trencar.
-Com s’obre la caixa que té el suBastian per posar mostres?
-Com és que els conductors del SuBastian porten mascareta?
Moltes gràcies per les teves respostes.
Ens preocupa si el cable umbilical es pot trencar.
Si per alguna raó en SuBastian s’enredés a alguna roca o les hèlix del Falkor Too, sí es podria trencar. No obstant, tots els pilots són molt conscients d’això i tenen molta experiència, de manera que és poc probable que això passi.
Com s’obre la caixa que té el SuBastian per posar mostres?
Les mostres es desen al Porch (porxo) situat a la part de sota d’en SuBastian. Durant el mostreig, els pilots activen un botó de manera que l’estructura del porxo surt cap a fora perquè en SuBastian pugui desar les mostres als contenidors corresponents.
Com és que els conductors del SuBastian porten mascareta?
En algunes imatges sortim amb mascareta perquè els primers dies d’expedició hi va haver 3 casos positius de Covid. El capità va activar les mesures d’actuació en aquesta situació com l’aïllament dels positius i l’ús obligatori de mascareta en totes les estances del Falkor Too.
Bon dia,
estem molt impressionats amb el funcionament del SuBastian. Ens agradaria preguntar quina és la funció concreta del cable umbilical? Què passaria si es trenqués o una corrent marina molt forta l’arrossegués?
Què han estudiat els conductors del submergible?
Ens agradaria preguntar quina és la funció concreta del cable umbilical?
El cable umbilical és un cable blindat que conté diverses connexions de conductors elèctrics i de fibra òptica que proveeixen d’energia a en SuBastian ja que és un ROV elèctric, i alhora permet la comunicació entre els pilots i el ROV, així com la visualització en directe de les imatges vídeo.
El nucli del cable conté fils de Kevlar per a la força i fibres de Dacron per omplir l’espai. Ambdues fibres estan impregnades amb un compost que repèl l’aigua per tal de bloquejar possibles fuites causades per talls o trencaments del cable. La cobertura groga del cable umbilical és d’escuma de poliuretà d’alta visibilitat que resisteix l’abrasió i proporciona una flotabilitat neutra.
Què passaria si es trenqués o una corrent marina molt forta l’arrossegués?
Si per alguna raó en SuBastian s’enredés a alguna roca o les hèlix del Falkor Too, sí es podria trencar. No obstant, tots els pilots són molt conscients d’això i tenen molta experiència, de manera que és poc probable que això passi.
Què han estudiat els conductors del submergible?
Els pilots d’en SuBastian tenen una formació universitària diversa però centrada sobretot en l’enginyeria robòtica i de telecomunicacions. També compten amb formació complementària específica per al pilotatge de vehicles submarins i una llarga experiència en les indústries energètica i de comunicacions submarines, les quals utilitzen robots molt més grans que en SuBastian.
Bon dia, som altre cop els alumnes de 1r d’ESO A de l’Escorial de Vic.
Avui ens han sorgit els següents dubtes:
-Si esteu conduint i en aquell moment no podeu veure les imatges, queden enregistrades per poder veure-les més tard?
– Heu descobert alguna espècie nova amb en Subastian aquests dies? Quina ha estat l’espècie més extranya de les noves que esteu descobrint?
-A quina temperatura està l’aigua del mar a 2000 metres de profunditat?
Moltes gràcies per les teves respostes
Si esteu conduint i en aquell moment no podeu veure les imatges, queden enregistrades per poder veure-les més tard?
Les immersions es retransmeten en directe per Youtube, i per tant sempre les tindrem allà. Alhora, també les tenim emmagatzemades en una base de dades del Falkor Too.
Heu descobert alguna espècie nova amb en Subastian aquests dies? Quina ha estat l’espècie més estranya de les noves que esteu descobrint?
Sí, de tota la fauna que hem observat, creiem que 4 gorgònies (coralls tous) poden ser espècies noves, i X espècies de crustacis decàpodes també. Faltarà fer seqüenciació genètica i descripció morfològica per confirmar-ho.
A quina temperatura està l’aigua del mar a 2000 metres de profunditat?
La temperatura a 2000m és la més baixa que hem registrat amb el CTD, 1.9ºC.
Quin és el propòsit principal de l’exploració en les profunditats marines de les Galápagos?
Vas parlar de la importància dels coralls bambú i els coralls durs madreporaris en l’ecosistema submarí. Pots explicar més sobre com aquests organismes contribueixen a l’equilibri de l’ecosistema i per què se’ls anomena “enginyers d’ecosistema”?
Vas parlar de la importància dels coralls bambú i els coralls durs madreporaris en l’ecosistema submarí. Pots explicar més sobre com aquests organismes contribueixen a l’equilibri de l’ecosistema i per què se’ls anomena “enginyers d’ecosistema”?
A els coralls (durs i tous) així com les esponges se’ls anomena enginyers d’ecosistema perquè amb les seves estructures tridimensionals creen habitat perquè altres espècies hi visquin. Per una banda, els coralls durs madreporaris amb els seus esquelets calcaris formen els esculls on creix conglomerat de coralls tous, coralls negres i esponges. Alhora, per la seva complexa morfologia, no només alenteixen les corrents, facilitant la retenció de partícules perquè altres espècies s’alimentin (acoblament bentònic-pelàgic), sinó que també proporcionen una gran varietat de microhàbitats perquè milers d’organismes s’hi refugiïn o reprodueixin. També tenen un paper fonamental en el cicle global dels nutrients, com el carboni, el nitrogen o el silici, mantenint alhora l’equilibri entre el menjar disponible i els residus de la xarxa tròfica d’aquest ecosistema. En aquesta funció són especialistes les esponges, les quals filtren l’aigua i en descomponen la matèria orgànica dissolta (DOM) en hidrats de carboni, lípids i proteïnes, fent-los disponibles per als organismes detritívors.
Hola, Ariadna!
Estem aprenent molt vocabulari amb el teu diari de recerca. Tenim un parell d’alumnes que també han menjat guaba! A la resta que no hem tingut aquest honor, ens ha sorprès molt la forma de la fruita, ja que ens recorda més una verdura.
Quant a les immersions del SuBastian, quina ha estat la millor experiència o troballa fins ara?
Podeu compartir alguna anècdota interessant o emocionant que hagi passat durant alguna immersió?
Quant a les immersions del SuBastian, quina ha estat la millor experiència o troballa fins ara?
Crec que la troballa més significativa és haver trobat una abundant i molt diversa comunitat de coralls profunds en les parets verticals. M’ha encantat observar la diversitat de coralls i gorgònies algunes desconegudes fins al moment. Alhora, la majoria són individus de grans dimensions, cosa molt difícil de veure a altres llocs del món on els ecosistemes estan degradats per activitats com la pesca o l’explotació petrolera (entre moltes altres).
Podeu compartir alguna anècdota interessant o emocionant que hagi passat durant alguna immersió?
Al capítol 6 us explico algunes anècdotes 😛