Aquests primers dies de campanya els estem dedicant a cartografiar (fer mapes) del fons marí de la zona d’estudi. Hem començat per una muntanya submarina, anomenada Cacho de coral, al nord-est de l’illa de Santa Cruz, que va ser descoberta la primavera d’aquest any 2023.
La cartografia del fons és un dels primers passos que els científics fem per explorar una nova àrea d’estudi i és important perquè ens ajuda a preparar millor la resta d’activitats de recerca, però sobretot les immersions del robot SuBastian. A part d’esbrinar la profunditat i característiques del fons per evitar que en SuBastian xoqui amb el fons o s’enredi a alguna roca, la batimetria també ens dona pistes sobre quins organismes poden viure en aquests ambients, i per tant, sabrem on cal que en SuBastian baixi a explorar.
A hores d’ara us deveu estar preguntant com fem aquests mapes, i ho fem amb el que es coneix com batimetria multifeix. Aquesta tècnica utilitza un aparell que emet ones sonores (sonar) situat a la quilla del vaixell, i és capaç de detectar objectes a la columna d’aigua o el fons marí. Bàsicament, el sonar envia múltiples ones de so alhora (feix) en forma de ventall. Aquestes ones, en xocar amb un objecte són reflectides i retornen al vaixell. A partir del temps que triguen les ones de so en anar i tornar del fons marí, podem calcular la profunditat del fons marí.
Al nostre torn, de 4 de la tarda a 4 de la matinada, les nits en que fem batimetria multifeix es fan molt llargues, ja que hem d’estar vigilant que la sonda adquireixi correctament les dades. També, de tant en tant, calibrem el sonar mitjançant un altre instrument: el CTD.
El CTD és un instrument que mesura la conductivitat1, la temperatura i la profunditat. Sovint, el CTD va instal·lat en una estructura metàl·lica anomenada Roseta, juntament amb altres sensors (com d’oxigen o de terbolesa) i nombroses ampolles per recollir mostres d’aigua a diverses profunditats.
Ara que ja coneixem alguns dels instruments que utilitzem els científics a bord, us puc explicar que ahir vam dedicar gran part del dia a estudiar les masses d’aigua amb la CTD-Roseta. I és que la circulació de les masses d’aigua té un paper fonamental per al manteniment dels ecosistemes profunds, transportant aliment de la superfície al fons marí. A més, les illes Galápagos estan situades en una convergència de diversos corrents oceànics importants, com el corrent de Humboldt, el corrent de Panamà i els corrents equatorials, que tenen un paper fonamental en la distribució dels ecosistemes i la biodiversitat únics de les illes.
Per estudiar els corrents, hem llançat el CTD-Roseta com un io-io contínuament durant 12 hores seguides. Amb l’ajuda els enginyers a bord i una grua, es deixa baixar suaument la Roseta (a uns 60 metres per minut) fins a 2.000 m, un procés que triga unes 2 hores. Durant el descens i ascens, des del laboratori podem veure les dades que s’estan adquirint en temps real, i elaborem perfils de temperatura, salinitat, oxigen, i terbolesa. Gràcies al CTD io-io hem pogut observar un patró cíclic en la temperatura i direcció de les corrents, el que ens fa pensar que podria estar relacionat amb l’efecte de les marees.
Ara aviat ja acaba el meu torn i comencen a baixar al laboratori els companys que ens substituiran les properes 12 h, de 4 de la matinada a 4 de la tarda. Toca deixar l’ordinador i descansar. Bona nit!
1 La conductivitat és una mesura de com una solució condueix l’electricitat i està directament relacionada amb la salinitat. Coneixent la temperatura i la salinitat, podem calcular la densitat de les diferents masses d’aigua i la pressió que aquestes exerceixen al fons marí, i a partir d’aquí conèxier la profunditat.
Equip Investigador
Diari de recerca
Bones Ariadna!
Som els estudiants de 2n de Batxillerat de l’Institut Montserrat de la matèria d’Entorn Sostenible (ODS).
Ens agradaria preguntar-te quina està sent la recerca del teu doctorat i què t’ha portat a viure una experiència com la que estàs vivint.
També ens agradaria saber si en els coralls sobre els quals esteu duent a terme la investigació, s’hi han detectat microplàstics degut al gran problema que fa ja anys que arrosseguem.
Ens agradaria preguntar-te quina està sent la recerca del teu doctorat i què t’ha portat a viure una experiència com la que estàs vivint.
Jo estudio uns ecosistemes únics al Mediterrani, que són les comunitats de coralls d’aigua freda del Mar d’Alboran, al Sud-Est del Mediterrani. El que les fa especials és el seu estat de conservació quasi pristí i el fet que és l’única població del Mediterrani on es poden trobar esculls vius de grans dimensions. A partir de l’anàlisi de vídeos ROV (similars als del SuBastian) pretenc entendre la seva ecologia i distribució en l’espai.
També ens agradaria saber si en els coralls sobre els quals esteu duent a terme la investigació, s’hi han detectat microplàstics degut al gran problema que fa ja anys que arrosseguem.
Ara per ara estem en un procés exploratori, ja que just aquest mes d’Abril es va descobrir l’existència de coralls profunds a les Galápagos. Per tant, les preguntes que intentem respondre amb aquesta expedició son les següents: quines espècies hi ha? On les podem trobar? Per què hi són en uns llocs i a d’altres no? Quins factors afecten la seva distribució?
També hem de tenir present que l’àrea de les Illes Galápagos està protegit des del 1971, quan Equador va fundar el Parc Nacional que més tard esdevindria Patrimoni Natural de la UNESCO (1979) i Reserva de la Biosfera (1986). El 1998, el govern equatorià va promulgar la Llei Especial de Galápagos, un marc legal per protegir les Galápagos. Des de llavors s’ha dut a terme el control exhaustiu per evitar l’entrada d’espècies invasores, l’augment del turisme, el creixement demogràfic, la pesca il·legal però també la correcta gestió dels propis recursos i residus. Si bé es probable que els microplàstics hi arribin d’altres zones amb les corrents marines, el cert és que la població que habita les illes és petita i alhora molt conscient de no contaminar els seus ecosistemes.
Bon dia, esperem que hagis descansat.
Som els alumnes de 1r d’ESO B de l’Escorial i ens agrada molt el que ens expliques.
Avui ens han sorgit més dubtes:
-En quin idioma parlen a les illes Galápagos?
– Com és que aquest aparell que feu servir per controlar el corrents marins es diu Rosetta? Qui li va posar el nom?
-Com de gran és la Rosetta?
-Vas tenir jet lag quan vas arribar?
– Hi ha molta biodiversitat marina?
– Hi ha bosses de plàstic al fons marí?
– Quin és l’animal més petit que has vist fins ara?
– Hi ha algun insecte gegant?
–
Merci per totes les teves respostes anteriors. Ens van encantar!
En quin idioma parlen a les illes Galápagos?
Les Illes Galápagos pertanyen a l’Equador, situat a la banda Oest de Sud-Amèrica. Com a la gran majoria de països d’Amèrica Llatina, a les Galápagos es para el castellà.
Com és que aquest aparell que feu servir per controlar el corrents marins es diu Rosetta? Qui la va posar el nom?
Realment no sé l’origen o qui va inventar la rosseta en si mateixa. De fet, és simplement una estructura on van incorporades les ampolles Niskin (patentada per en Shale Niskin el març de 1966), juntament amb la sonda CTD i altres sensors. En botànica, rosseta significa una disposició circular de fulles, i intueixo que va rebre aquest nom per la disposició circular de les ampolles Niskin.
Com de gran és la Rosetta?
Les mides de la Rossetta-CTD depenen molt del nombre d’ampolles i instruments de mesura que porti, podent incorporar de 3 i fins a 36 ampolles de X litres. La que hi ha al Falkor Too en té 24 de 12L, i perquè ens fem una idea, si tombéssim la Rossetta seria com un rinoceront de gran.
Vas tenir jet lag quan vas arribar?
La veritat és que no gaire perquè vaig intentar aguantar desperta fins la nit, per poder fer una bona dormida seguida.
Hi ha molta biodiversitat marina?
Certament les Galápagos són una zona d’extraordinària diversitat marina, però d’això us en parlaré amb més detall al diari.
Hi ha bosses de plàstic al fons marí?
De moment només hem trobat una petita peça de plàstic.
Quin és l’animal més petit que has vist fins ara?
Més petit més petit, diria que el plàncton gelatinós. L’hem pogut observar a través de les poderoses càmeres d’en SuBastian.
Hi ha algun insecte gegant?
No que jo sàpiga.
Merci per totes les teves respostes anteriors. Ens van encantar!
Moltes gràcies a vosaltres per seguir el diari, m’alegro molt que us estigui agradant!
Hola,
tornem a ser els estudiants de 2nESO de l’IE Arts.
1. Ens preguntem si no és una mica avorrit estar controlant els paràmetres?
2. A quina temperatura estava l’aigua? Hi ha molta diferència entre la superfície i els 2.000 metres?
3. Les ampolles que recullen l’aigua són els cilindres que es veuen de color negre formant la Rosseta?? Quants litres de capacitat tenen?
4. I per últim, es veu l’aigua neta? o hi ha brutícia com a les costes catalanes?
Ens preguntem si no és una mica avorrit estar controlant els paràmetres?
Home, és més divertit estar a la sala del Rov SuBastian i anotar la fauna que observem. No obstant, controlar els paràmetres és una tasca molt important i necessària per a la col·lecció de dades de qualitat. Intentem gestionar el cansament intercanviant les tasques que fa cadascú del torn de nit cada dues hores.
A quina temperatura estava l’aigua? Hi ha molta diferència entre la superfície i els 2.000 metres?
Segons hem observat als perfils CTD la temperatura superficial ronda els 20-25 graus. Després dels primers 20m, comença a descendir fins arribar als 5 graus al voltant de 900m. Per tant, hi ha una diferència d’uns 20ºC entre la superfície i a profunditat.
Les ampolles que recullen l’aigua són els cilindres que es veuen de color negre formant la Rosseta?? Quants litres de capacitat tenen?
Sí, són els cilindres de color gris que envolten la Rossetta. En té 24 ampolles de 12L cadascuna.
I per últim, es veu l’aigua neta? o hi ha brutícia com a les costes catalanes?
L’aigua de les Galápagos està molt neta, en el sentit que no hi ha residus o abocaments d’aigües fecals. A vegades sí que es veuen franges mes fosques o tèrboles, relacionades amb fronts de productivitat, és a dir, degut al creixement natural de les microalgues – la base de la xarxa tròfica marina.
Moltes gràcies per respondre’ns a tantes preguntes i de manera tan extensa i ben explicada.
Som els alumnes de 1rESO A de l’Escorial i ens agrada molt llegir el que escrius.
Merci!
Moltes gràcies a vosaltres per seguir l’expedició i enviar preguntes tan interessants!
Bona tarda Ariadna,
Som la classe de 4t d’ESO de l’escola EDUCEM.
Hem quedat al·lucinats amb la recerca que esteu portant a terme. Gràcies per compartir aquesta experiència 🙂
Ens hem fet un seguit de preguntes que et posem a continuació!
• És la primera vegada que fas un viatge d’aquesta envergadura?
• Podries explicar-nos què se sent al veure en directe aquestes meravelles de fauna i flora? Quines de les espècies vistes fins ara t’ha cridat més l’atenció?
• Quins descobriments o resultats heu obtingut fins ara durant la vostra expedició a les Illes Galápagos?
És la primera vegada que fas un viatge d’aquesta envergadura?
Tot i que he participat en altres projectes que requerien treball de camp, aquesta expedició és la més llarga i més lluny que he fet fins ara. Espero que sigui la primera de moltes! La segona més llarga (dues setmanes) ha estat al mar d’Alboran, prop de l’Estret de Gibraltar.
Podries explicar-nos què se sent al veure en directe aquestes meravelles de fauna i flora? Quines de les espècies vistes fins ara t’ha cridat més l’atenció?
Crec que em costarà posar paraules que descriguin fidelment el que se sent. És una barreja de: fascinació, com un nen petit que veu els reis mags per primera vegada;
meravella, per l’exuberància de la natura; pau, de veure el bon estat d’aquests ecosistemes; esperança, d’aconseguir la mateixa conservació a casa nostra; agraïment, per poder participar en una expedició com aquesta; i molta felicitat de viure en un planeta tan increïble.
Quins descobriments o resultats heu obtingut fins ara durant la vostra expedició a les Illes Galápagos?
De moment hem fet nombroses observacions i gravacions dels ecosistemes profunds de les Galápagos. També hem recollit petits fragments (o mostres) de noves espècies de coralls perquè els taxònoms en puguin fer una identificació i descripció adequada dels individus, així com de coralls fòssils amb els que estudiarem com eren aquests ecosistemes en el passat. També hem aprofundit en la geologia i l’oceanografia de la zona, i hem observat que en les parets verticals hi ha una major abundància i diversitat d’organismes, que creixen en un ample rang batimètric, fins i tot en les zones de mínim d’oxigen. Aquesta observació desafia la percepció generalitzada de l’oxigen com un factor limitant en la distribució dels esculls de coralls d’aigua freda.
Gràcies al CTD io-io hem observat ones internes de fins a 50 m d’alçada! Aquestes ones influeixen en els ecosistemes de les parets verticals, movent periòdicament amunt i avall la franja del mínim d’oxigen. Alhora, contribueixen a la barreja de les masses d’aigua, les quals trenquen contra les muntanyes i penya-segats submarins permetent que l’aigua profunda rica en nutrients surti a la superfície on pot alimentar el creixement del fitoplàncton.
Hola,
A l’Institut Candelera estem seguint la teva expedició i tenim algunes preguntes:
– Totes les dades dels diferents equips són recollides pel mateix robot?
– No hi ha cap problema amb la pressió hidrostàtica amb el robot?
– Heu trobat algun organisme que us ha sorprès a les profunditats?
Moltes gràcies
Totes les dades dels diferents equips són recollides pel mateix robot?
Totes les dades tant del robot, com dels altres instruments (CTD, Sonda Multifeix), són registrades pel vaixell a cada segon i centralitzades en un servidor compartit, al qual tots hi tenim accés. Aquest servidor també l’usem en les tasques diàries per desar els resums de les immersions, les imatges, els mapes, etc.
No hi ha cap problema amb la pressió hidrostàtica amb el robot?
En SuBastian està dissenyat i construït per a suportar la pressió fins a 4500 m (450 atmosferes). Els materials que s’han usat són molt resistents com l’alumini, el titani i l’escuma sintètica d’alta densitat. Tot i les dimensions i els materials de construcció, en SuBastian té flotabilitat neutre, és a dir, és capaç de mantenir-se en suspensió a qualsevol profunditat.
Heu trobat algun organisme que us ha sorprès a les profunditats?
Diria que quasi tots. Us en parlaré més en detall en les properes entrades del diari de recerca!
Hola, Ariadna! Com estàs? Esperem que estiguis molt feliç amb la teva expedició.
Ens ha cridat molt l’atenció sobre com investigueu el fons marí, així que tenim vàries preguntes a fer-te.
– Què passaria si un animal molt gran xoca amb el CTD?
– Has baixat nadant al fons del mar?
– Si treballes a la nit, quantes hores dorms?
– Qui ha fet el CTD?
– Què passaria si es trenca el cable del CTD?
– Fa molt de temps que el vau fer?
– Què passaria si els corrents marins canvien de direcció i xoquen amb el SuBastian?
Cicle mitja
IE MARIA MIRET
Molt bé, moltes gràcies!
Què passaria si un animal molt gran xoca amb el CTD?
Els animals tendeixen a evitar la presència humana, i no conec cap situació en que un CTD hagi colpejat un animal. Alhora, mai es deixa anar el CTD en caiguda lliure, es baixa suaument amb la grua, de manera que els organismes tenen temps d’esquivar-lo.
Has baixat nadant al fons del mar?
He bussejat fins a 40m, la profunditat màxima que em permet la meva titulació de busseig.
Si treballes a la nit, quantes hores dorms?
Dormim unes 7h cada dia. En comptes de dormir de nit, dormim fins a mig matí.
Qui ha fet el CTD?
Els CTDs es compren a empreses que produeixen instrumentació oceanogràfica.
Què passaria si es trenca el cable del CTD?
Si això passés es perdria el CTD. No obstant, el cable del CTD ja està fet perquè això no passi.
Fa molt de temps que el vau fer?
El CTD que estem fent servir a la campanya, es va adquirir el 2015.
Què passaria si els corrents marins canvien de direcció i xoquen amb el SuBastian?
Les corrents marines canvien de velocitat i direcció molt sovint mentre fem una immersió, no ocorre res perquè en SuBastian té unes potents hèlix per maniobrar i navegar sense problemes.
Hola de nou,
Respecte al post 3:
• Creus que sense l’ajuda dels enginyers i altres persones a bord podries realitzar tots els estudis que vols dur a terme?
• Quin material o què necessiteu per cartografiar el fons marí de la zona d’estudi?
Creus que sense l’ajuda dels enginyers i altres persones a bord podries realitzar tots els estudis que vols dur a terme?
La ciència és un engranatge col·laboratiu i tots necessitem dels coneixements dels altres. Si bé podem operar per nosaltres mateixos alguns dels instruments en treballs de camp a petita escala (petits CTDs, Niskin, ROVs), com que estem fent servir els instruments del Falkor Too, ningú millor que els seus tècnics per fer-los funcionar.
Quin material o què necessiteu per cartografiar el fons marí de la zona d’estudi?
Això ho teniu explicat a l’entrada 3 del diari de recerca 😊
Hola,Ariadna.
Et volem preguntar si heu detectat, en les mostres recollides, microplàstics o molta contaminació.
Quina quantitat de mostres analitzeu en cada immersió del CTD?
Et volem preguntar si heu detectat, en les mostres recollides, microplàstics o molta contaminació.
En totes les immersions que hem fet fins ara només hem observat un fragment de plàstic i una sola de sabata. No hem detectat microplàstics perquè no estem recollint mostres per a aquest tipus d’anàlisi. No obstant, les Galápagos és un dels llocs més ben conservats del planeta, amb uns ecosistemes i diversitat exuberants.
Quina quantitat de mostres analitzeu en cada immersió del CTD?
En aquesta campanya només estem realitzant perfils de profunditat, i no estem recollint mostres d’aigua amb les ampolles Niskin.
Hola Ariadna, tenim algunes preguntes i curiositats.
Quantes immersions ha fet el robot Subastian al llarg d’aquestes setmanes?
Es podria arribar a saber quantes corrents hi ha exactament a les illes Galápagos?
I també relacionat amb les corrents com és que n’hi ha tantes, és per el
clima o per algun altre factor?
Quantes immersions ha fet el robot Subastian al llarg d’aquestes setmanes?
Fins ara hem fet un total de 14 immersions.
Es podria arribar a saber quantes corrents hi ha exactament a les illes Galápagos?
Les illes Galápagos estan situades en una convergència de diversos corrents oceànics importants com la corrent de Humboldt, la corrent de Panamà i les corrents Equatorials, les quals tenen un paper fonamental en la distribució dels ecosistemes i la biodiversitat únics de les illes.
I també relacionat amb les corrents com és que n’hi ha tantes, és per el clima o per algun altre factor?
Aquest és un tema que ens donaria per una extensa classe, però a grans trets, les corrents marines són una conseqüència de la complexa interacció entre factors atmosfèrics, la temperatura, la salinitat i topografia oceànica. Aquesta última influeix de manera important en la direcció i la velocitat de les corrents marines. Com ja deveu saber, les corrents marines són essencials per al transport de calor i nutrients a través dels oceans i tenen un impacte significatiu en el clima i la vida marina de la Terra.
Hola, Ariadna,
Ja veiem que no pareu de treballar i que els torns són ben llargs!
Les preguntes que ens han sorgit són:
1. Com descriuríeu l’entorn submarí de les Galápagos i la diversitat d’organismes que heu observat?
2. Com es gestionen les mostres recollides durant les immersions i com s’utilitzen per a la investigació posterior?
3. Obteniu dades addicionals sobre la composició del fons marí, mentre feu la cartografia?
4. En algun moment heu trobat aigua tan tèrbola que us impedeixi estudiar els coralls? Afecta la terbolesa de l’aigua a l’estudi dels coralls?
Ja veiem que no pareu de treballar i que els torns són ben llargs!
Hola nois! Us responc les preguntes!
Les preguntes que ens han sorgit són:
Com descriuríeu l’entorn submarí de les Galápagos i la diversitat d’organismes que hi heu observat?
La naturalesa volcànica i aïllada de les illes Galápagos, representa un oasi de vida a la immensitat de la plana abissal del Pacífic oriental, amb la presència de nombroses muntanyes submarines al voltant de l’arxipèlag. Entre els entorns marins profunds, se sap que les muntanyes submarines donen suport a alguns dels hàbitats més diversos i productius, ja que les interaccions físiques en aquestes característiques topogràfiques i les masses d’aigua circumdants creen condicions favorables que promouen la biodiversitat, la riquesa d’espècies i l’endemisme.
L’expedició Cliff Reefs de les Galápagos representa una de les expedicions més importants i completa d’exploració dels ambients profunds de les illes que confirma el que esperàvem. Com us explico als blogs 6 i 7, amb les immersions ROV hem pogut documentar una gran varietat de comunitats submarines entre profunditats de 200 i 1.500 m, com els esculls de coralls escleractinis (durs) o els jardins d’esponges, creixent en fora de les parets verticals. Igualment d’importants han estat les agregacions o boscos de gorgònies i coralls negres amb algunes espècies clau que també observem a casa nostra com la Callogorgia, els Leiopathes i els Paranthipates. Moltes altres, en canvi, ens ha estat difícil d’identificar i és possible que es tracti d’espècies que encara no s’han descrit.
Ens ha cridat molt l’atenció l’abundància i diversitat d’espècies; mentre que al Mediterrani les comunitats profundes estan formades per una o dues espècies dominants (monoespecífics), a les Galápagos hem observat densos esculls de coralls Madrepora atapeïts de gorgònies (dels gèneres Acanthogorgia, Paragorgia, Chrysogorgia o Victogorgia, entre altres), coralls solitaris (dels gèneres Desmophyllum o Rhizopsammia) juntament amb coralls tous com els Anthomastus i els Zoantaris. Com deveu haver vist als vídeos de les immersions i les imatges del blog, en aquests ecosistemes hi viuen innombrables organismes com peixos, crustacis, cefalòpodes, crinoïdeus, però també grans predadors com els taurons, les rajades i les quimeres.
Tot i que encara ens queden per analitzar els vídeos de les immersions, per poder fer un inventari detallat d’espècies i quantificar la biodiversitat observada, el que sí us puc dir és que hem descobert dos esculls de coralls profunds que es troben a profunditats i que oscil·len entre els 370 i els 420 metres. Aquest descobriment posa de manifest una vegada més la importància ecològica dels ecosistemes marins en un entorn únic i pristí, i amplia la comprensió dels esculls profunds de la Reserva Marina de les Illes Galápagos.
Com es gestionen les mostres recollides durant les immersions i com s’utilitzen per a la investigació posterior?
En recollir les mostres del SuBastian, les processem d’acord amb les anàlisis que en farem.
Els coralls fòssils els rentem i els deixem assecar amb ventiladors. En aquests, hi analitzarem elements radioactius com el carboni-14 o el urani-tori dels esquelets per conèixer l’edat dels coralls. També s’hi analitzaran els elements traça per a reconstruir variables físiques i químiques de l’aigua de mar.
Els organismes vius com coralls i crancs es processen al laboratori fred, que està a una temperatura de 4 a 9ºC. Per a aquest tipus de mostres és molt important processar-les com més aviat millor i en un ambient fred per evitar la degradació de l’ADN i dels teixits vius. La majoria d’elles s’han dividit en fragments o rèpliques i les hem preservat en etanol 96% per a les col·leccions de la Fundació Charles Darwin, en RNA-later per a les anàlisis de genètica i sense preservant, congelades a -80ºC per a les anàlisis d’isòtops. Amb els coralls vius que hem col·lectat es faran anàlisis genètiques i isòtops de carboni i nitrogen. Aquests últims ens permetran saber quin tipus de relació s’estableix entre els coralls i els organismes associats (crancs, estrelles de mar, cucs i anemones) ja siguin de parasitisme, comensalisme o simbiosi.
Per a les roques i mostres de lava es faran anàlisis geotècniques i geoquímiques per conèixer el moment de formació, la mineralogia i la composició química.
Obteniu dades addicionals sobre la composició del fons marí, mentre feu la cartografia?
En el moment d’adquisició de les dades de batimetria, s’enregistren la profunditat del fons i la reflectància o backscatter. Posteriorment, amb el processament d’aquestes dades, podem conèixer altres característiques del fons marí com el pendent, l’orientació o la rugositat.
En algun moment heu trobat aigua tan tèrbola que us impedeixi estudiar els coralls? Afecta la terbolesa de l’aigua a l’estudi dels coralls?
No, no ens hem trobat en aquesta situació. Normalment, les aigües més tèrboles es troben a superfície, on es dona la productivitat primària. A les profunditats a les que treballem (per sota els 300 m) les aigües acostumen a ser clares i per tant, permeten estudiar molt bé els coralls. Sí que veiem matèria orgànica en suspensió de la qual s’alimenten aquestes comunitats, però la visibilitat sol ser bona. En alguns ambients concrets de forta corrent, sí que podem observar la remobilització del sediment del fons, però aquest fenomen sol ser puntual.