Imatge: en aquest niu d’astor (Accipiter gentilis) del Parc de la Serralada Litoral es pot apreciar com la utilització durant anys ha fet que sigui una gran estructura on es poden distingir els diferents estrats de material aportats al llarg de les diferents temporades de cria. Fotografia: F. X. Macià.
La selecció d’hàbitat
Els rapinyaires inverteixen un esforç molt gran en la reproducció, ja que aquest període pot durar diversos mesos, i en algunes espècies més d’1 any, com ara l’àguila Harpia (Harpia harpyja) en la que els polls triguen uns 30 mesos en independitzar-se dels adults. I reproduir-se comporta uns riscos elevats. Per a les femelles, per exemple, el fet de passar llargs períodes de temps en el niu durant la incubació i la criança dels polls les fa més vulnerables a patir depredacions. Com passen molt temps en el mateix lloc és molt més fàcil que l’acabin detectant els mamífers depredadors o altres rapinyaires.
En general, els rapinyaires requereixen que els nius estiguin en llocs on l’entrada i la sortida en vol sigui ràpida i còmoda, perquè hauran de visitar el niu centenars de vegades durant la reproducció. També el fet de criar a prop de llocs on puguin obtenir l’aliment comporta més facilitats i menys inversió d’esforç. La seguretat del niu és un altre aspecte cabdal, i la gran majoria d’espècies intenten niar en llocs tranquils i segurs. Algunes d’elles són especialment sensibles a la presència humana, perquè ens consideren un perill potencialment alt, i trien les àrees on hi ha menys trànsit humà. Existeix tot un seguit de condicionants més que fan que seleccionar correctament el lloc on nidificaran sigui un dels aspectes claus del comportament reproductor dels rapinyaires.
Així que els rapinyaires seleccionen l’hàbitat on niaran en base a una sèrie de condicions ambientals. I cada espècie fa un tipus de selecció d’hàbitat diferent, segons les seves preferències, tot i que entre algunes espècies existeixen certes semblances.
La fidelitat als llocs de reproducció
Moltes espècies de rapinyaires presenten fidelitat als llocs de reproducció.
I que vol dir això?
Doncs que poden niar molts anys (inclòs dècades) en els mateixos llocs, i, fins i tot, en els mateixos nius, si les condicions ambientals que requereixen no canvien. Els llocs de nidificació poden estar ocupats per individus diferents de la mateixa espècie al llarg dels anys, ja que el comportament de selecció d’hàbitat és el mateix, aspecte que provoca que acabin niant en el mateix lloc en què varen niar altres individus durant anys anteriors.
La conservació de les poblacions
D’una banda tenim que els rapinyaires requereixen llocs amb unes determinades característiques per niar, i d’altra que moltes espècies són fidels a aquests llocs. Si ens parem a pensar detingudament, podrem deduir que per preservar una població de rapinyaires necessitem saber on nien i fer el possible per tal que aquests indrets es conservin en bones condicions.
La recerca de nius de rapinyaires forestals al parc de la Serralada Litoral
En el parc de la Serralada Litoral, i en altres de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, un dels treballs que es duu a terme des de fa anys és la recerca dels llocs de reproducció d’algunes espècies de rapinyaires forestals:
- L’astor (Accipiter gentilis)
- L’àguila marcenca (Circaetus gallicus)
- L’aligot vesper (Pernis apivorus)
Una vegada trobats els llocs de reproducció cal aplicar una gestió més curosa en aquests, adaptada a les necessitats de conservació de cada espècie. Una de les mesures que cal adoptar en aquest sentit és evitar les molèsties d’origen humà durant el període reproductor, perquè podrien causar un fracàs de la reproducció (la mort dels polls o de l’embrió per refredament, per inanició, o per depredació). També es treballa per tal que les condicions dels llocs de reproducció no es vegin alterades al llarg dels anys. En aquest sentit és necessari procurar que l’activitat silvícola, o altres que puguin crear un canvi en l’estructura de l’hàbitat, no afecti aquests sectors.
Text i imatges: Xescu Macià
Equip Investigador
Diari de recerca
Quant tarda l'ou en obrirse?