Avui hem matinat!! Comencem a excavar en la petita església de San Dionisios. A més de les coses pròpies de l’excavació cal pensar també en portar aigua, menjar… a partir d’ara els dies es faran a l’excavació. Sort que ens ajuden la gent del poble ja que som a unes illes tropicals cobertes per la selva i cal netejar molt bé l’àrea abans de començar. De fruita no ens podrem queixar ja que tenim arbres de papaies.
Repartim les àrees d’excavació en tres llocs principals: la primera al voltant de l’Altar Major , la segona fora de l’edifici , en un lloc on diuen les tradicions orals que hi havia persones enterrades i la tercera al bell mig de l’esglèsia per a veure com està construïda i quan pisos s’han afegit al llarg del temps. Les fonts històriques ens diuen que va ser construïda d’una manera molts senzilla de fusta i amb sostre de jigay (palma) però després del pas d’un tifó va ser reconstruïda ja utilitzant pedra primer parcialment el 1680 i ja el 1693 va ser feta tota de pedra. El 1848 ara va ser un terratrèmol el que va destruir l’esglèsia i de nou va ser reconstruïda amb parets de pedra i sostre vegetal.
Hem de pensar quans tifons, terratrèmols i guerres ha viscut aquesta església tant petitona. També va viure la segona guerra mundial i les lluites entre japonesos i nord –americans. Es per això que ens agrada pensar que participarem en recuperar una petita part de la història conjuntament amb els pobladors de Umatac.
La Sandra fa un crit!!!! S’ha oblidat el seu barret a Barcelona!!!! Li tocarà passar calor. El Jim busca a la seva motxilla si porta una gorra extra. Miro dissimuladament el meu mòbil… són les 9 del matí, estem a 29 graus amb una humitat del 93%… sí, la Sandra tindrà que comprar-se un barret i jo millor que em posi doble dosi de protector solar i tingui la cantimplora ben plena d’aigua freda a la mà. Agafem la cinta mètrica i la brúixola i anem a mesurar les cates d’excavació!!!
Natalia Moragas
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris