Aquests dies d’octubre, milers d’exemplars de Vanessa atalanta estan creuant el Pirineu i arriben a Catalunya. Volen cap al Sud, en una migració ben peculiar i poc coneguda, la que protagonitza aquesta bonica papallona coneguda popularment com a Atalanta o rei.
Es tracta d’un viatge sorprenent, que pot suposar milers de quilòmetres. Un viatge que pot fer que aquests insectes, que pensen menys d’un gram, arribin a la Mediterrània des de llocs tant allunyats com ara Escandinavia. I ho fan ben a poc a poc: la seva velocitat de vol és d’uns 15 quilòmetres per hora!
Sembla que, a 15 quilòmetres per hora, les papallones trigarien mesos en fer aquests llargs viatges…però no és així. Si tenim en compte que Barcelona i Helsinki estan separades per 2.600 quilòmetres en línia recta, si una papallona fa 15 quilòmetres en una hora vol dir que necessitarà 173 hores de vol per a cobrir aquesta distància. Si suposem que en un dia, que té 24 hores, una papallona pot volar almenys 10 hores, vol dir que pot cobrir aquesta distància en uns 17 dies. Poc més de dues setmanes. Aquest càlcul és només una especulació, però és per fer veure que es tracta de distàncies factibles, encara que d’entrada no ho sembli.
Els biòlegs creien, abans, que les Vanessa atalanta venien a passar l’hivern acollint-se a la suavitat del clima Mediterrani, per tornar després, a la primavera, cap al Nord. Però l’any 2001, el biòleg català Constantí Stefanescu va descobrir que, en realitat, les Atalantes que venien a hivernar aquí ho feien per reproduir-se! Resulta que a l’octubre i novembre, les femelles d’aquestes papallones dipositen milions d’ous damunt les ortigues que creixen a la terra baixa mediterrània.
Malgrat les baixes temperatures, les erugues aniran creixent poc a poc durant l’hivern, aprofitant que durant molts dies la temperatura és força suau, sobretot a les comarques costaneres. Tot i així, quan cau per sota dels 8 graus les erugues aturen el seu creixement. Finalment, al març i l’abril, una nova generació de papallones veurà la llum, i la majoria faran viatge vers el centre i nord d’Europa, on recomençarà el cicle de nou.
La Vanessa atalanta és una papallona molt bonica, que té un vol força potent i vigorós. La seva coloració no passa desapercebuda: té unes franges taronges a les ales formant una mena de cercle, i unes taques blanques als extrems, mentre el cos és fosc. S’alimenta del nèctar de les flors, però també de fruits caiguts a terra (com ara pomes, cireres d’arboç, serves…). És possible veure-la en ple hivern, sobretot en dies assolellats i càlids.
David Segarra
Equip Investigador
Diari de recerca
és veritat, jo cada any veig papallones d’aquestes a l’hivern, m’hi fixo perque passem dies a l’aire llliure en un mas prop de Reus i sempre en veiem alguna.
Felicitats per la bona feina!! Jan
Avui n’he pogut veure un munt, per l’Empordà.
Ara que conec aquests aspectes del seu cicle vital, veure-la és més interessant.
Moltes gràcies, David!
Cordialment,
Jesús
(Em recorda a la “Monarca”, que aquests dies arriba a algunes zones de Mèxic procedent del Canadà.
Allí, la tradició popular diu que són les ànimes dels difunts, que cada any tornen al poble.
Crec que a alguns llocs d’Europa, la tradició també associa les papallones amb les ànimes).
No ho sabia, això de la tradició de les ànimes. És ben curiós. Gràcies per compartir-ho.
Una conseqüència interessant del cicle biològic d’aquests animals és que si volem gaudir de les papallones, hem de respectar les ortigues, ja que les orugues s’en alimenten.
Hola, David soc un alumne de el Jesus, a la clase he pensat si també posen els ous a le ortigues per defender les danimals. També la he vist al Monseny a Barcelona.??
Bona pregunta, Manel! Però no sé ben bé quina és la resposta, o sigui que miro d’esbrinar-ho i et contesto de nou prest.
Merci,
David