Imatge: Mostrejant insectes en un dels arrossars a prop de Ranomafana. Fotografia de Joan de la Malla.
Sabem que els ratpenats poden reduir la incidència de malalties en alguns ambients. Malalties tropicals comuns inclouen la malària, o la filariosi. Aquestes malalties són una causa molt important de mortalitat al Tròpic. Sense anar més lluny, 438.000 persones van morir l’any passat com a conseqüència de la malària, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut.
Malària i filariosi són també molt comuns a Madagascar, especialment en època de pluges. Aquestes malalties són causades per paràsits (un protozou en el cas de la malària, i un nematode en el cas de la filariosi), que es transmeten als humans a través dels mosquits. I vet aquí la connexió: la majoria dels ratpenats que estudiem son insectívors, és a dir, mengen insectes. Un rat penat pot menjar fins a més de la meitat del seu propi pes en insectes cada nit! Depenent dels insectes, això pot resultar en 100-500 insectes per ratpenat per nit.
En zones d’arrossars, típicament inundats amb aigua, els mosquits proliferen. Si hi ha prou ratpenats per menjar gran quantitat de mosquits, els ratpenats poden ajudar a reduir la incidència de malària i filariosi. Poc en sabem de la freqüència amb que els ratpenats mengen mosquits, però si que sabem que la incidència de malària és més freqüent en les zones on hi ha més arrossars i menys boscos.
En aquesta expedició tractem temes de salut i plagues dels arrossars en relació als ratpenats i la fragmentació. Les preguntes que hem sortit a estudiar son les següents: Són els ratpenats de zones degradades, en habitacles humans, portadors de virus que poden afectar la nostra salut? Els ratpenats de dins de bosc tropical tenen aquest virus comparat amb els ratpenats de zones humanitzades? A mesura que ens allunyem de la carretera i ens acostem als boscos continus, trobem més ratpenats de bosc i menys de zones obertes? Els ratpenats de zones obertes inclouen els mosquits dins de la seva dieta? I com influeix tot plegat en la incidència de malària?
Per testar aquestes hipòtesis, hem d’atrapar ratpenats, i prendre’n mostres. D’una banda, mostres de sang i teixits per estudiar virus, i de l’altra, mostres fecals per estudiar-ne la dieta. Però ho hem de fer amb moltes precaucions! És molt fàcil ser mossegats pels ratpenats en el procés de captura. És per això que cal estar vacunats de la ràbia. I finalment, per tal de mirar si la desforestació influeix en les comunitats de ratpenats, cal fer un seguiment de les masses forestals.
Un punt de mostreig de mosquits als arrossars de Ranomafana. Fotografia de Joan de la Malla.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris