Imatge: Nens malgaixos a una de les comunitats on hem fet treball de camp. Fotografia de: Andriamitandrina Santatra.
La conservació de la natura és més complexa del que sovint sembla. L’incendi a tocar del campament ens va deixar profundament compungits. Va ser dur constatar que aquest paradís terrenal podria tenir els seus dies comptats…
En els dies que portem d’expedició hem visitat nombrosos poblats, en els quals hem pogut conèixer la vida de la gent local. Tot i així, fins ara, hem tingut més aviat poques oportunitats de parlar i compartir impressions amb ells.
L’intens ritme de treball, amb llargues nits a la intempèrie i moltes hores identificat ratpenats, ens ha impedit d’alguna forma tenir un contacte profund amb les comunitats. I potser precisament aquest és l’element més important que ens falta per entendre la realitat de Madagascar. És important recol•lectar dades del nombre d’espècies de ratpenats i dels boscos que conformen el seu hàbitat, però no ens hem d’oblidar d’entendre el comportament de l’espècie que més impacta els hàbitats de Madagascar: els humans. Fem una reunió d’urgència. No podem deixar-nos abatre per la desesperança. Estem d’acord? Sí. Parlem durant més de dues hores. Debatem, proposem i contrastem idees i opcions. Creiem de tot cor que hi ha solucions a la desforestació, però sabem que no són fàcils, i que requereixen que entenem aquest context de pobresa, de cultures i llenguatges diferents. Hem de creuar la barrera d’allò que ens és distant i distint.
Ha arribat el moment de començar a treballar directament amb les comunitats locals. Anirem a un poblat, però aquest cop no recollirem dades ecològiques. Ara ens toca analitzar el context social. Ens asseurem per parlar i per compartir impressions amb les persones que viuen en aquests boscos. Tenim curiositat d’entendre què determina les seves decisions diàries. Com viuen? De què viuen? Quin coneixement tenen de l’ecosistema que els envolta? Quines són les seves necessitats? Com els agradaria viure? Quines creences i valors tenen? I sobretot, com afecten tots aquests factors a l’ecosistema? Com afecta els ratpenats? Com afecta a la fauna i la flora? Com els afecta a ells? Com afecta el seu propi futur? Com afecta a la seva salut i benestar?
Tot això i molt més és el que intentarem descobrir a la comunitat d’Amboasary, a la que arribem després d’una travessia d’un parell d’hores.
Imatge: fent la cerimònia de benvinguda a la comunitat. Fotografia de: Joan de la Malla.
Amboasary es troba al costat d’un petit rierol que s’escola entre els camps d’arròs, a les portes del Parc Nacional. L’arròs és la base de la dieta de la comunitat, com a tants altres pobles de Madagascar. Tant és així que molt sovint és l’únic aliment que tenen disponible. Cultiven també altres productes, com ara mongetes i iuca, que de vegades porten a vendre al mercat de Ranomafana, per tal d’aconseguir alguns diners amb els que pagar necessitats bàsiques.
El primer que fem és demanar permís a la comunitat per viure un temps amb ells. Per tal d’oficialitzar el permís lliure, previ i informat, el rei de la comunitat ens convida a assistir a una cerimònia tradicional amb tots els vilatans. Aquest ritual de benvinguda és molt comú a Madagascar i consisteix en demanar protecció als ancestres i honorar-los compartint un beuratge tradicional a base de rom.
L’ancià rei de la comunitat pronuncia una pregària tradicional. Ens donen les gràcies per venir a visitar-los i a compartir el nostre temps amb ells. Els donem les gràcies per acollir-nos. I aleshores, tots compartim un petit glop del mateix got de rom. Compartir el rom és una forma de mostrar que som tots iguals. I de fet, ara que ja estem connectats profundament, beneïts i protegits pels esperits, podem sentir-nos com a casa.
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola! Com esteu?
Ens estem preguntant vàries coses:
-Com és el vostre dia a dia?
-Viviu sols o a casa d’alguna família del poblat?
-Quines són les costums de la gent?
-Hi ha escoles?
-Com reaccione la gent d’allà en veure els vostres aparells electrònics: portàtils,càmares,mòbils…etc
-Mengeu el mateix que ells?
Ja ens explicareu.
La classe de 3r ESO matèria Medi ambient, INS Príncep de Girona
Hola amics de Girona,
Gràcies per les vostres aportacions al fòrum!
Trobareu respostes a moltes de les vostres preguntes al següent diari (‘Convivim amb la gent d’Amboasary’), on us expliquem amb més detall el nostre dia a dia a les comunitats i les costums de la gent…
Pel que fa als aparells electrònics, la veritat és que la majoria de la gent reacciona amb força curiositat. Molts d’ells ja estan acostumats a veure les càmeres dels turistes als voltants del Parc de Ranomafana, però tot i així, els hi fa molta il·lusió poder veure’s fotografiats!
Pel que fa a les escoles, malauradament no totes les comunitats tenen escola. Alguns nens han de caminar vàries hores cada dia per arribar fins a l’escola del poble del costat! No obstant, el Centre Valbio, a través del seu programa “El meu bosc, el meu món” està construint noves escoles per tal que tots els nens de Ranomafana tinguin accés a l’educació.
Seguim en contacte!
Álvaro.