Després de dos dies viatjant sense descans, per fi hem arribat a Ranomafana. A l’arribar, ens esperava la Doctora Patricia Wright, la primatòloga nord-americana que va lluitar per la creació d’aquest Parc Nacional. Als volts de l’any 1986, la Doctora Wright va descobrir als boscos de Ranomafana una de les espècies més rares de primats sobre la faç de la terra: el lèmur daurat del bambú (Hapalemur aureus). Per un primatòleg, el sentiment de descobrir una nova espècie és equiparable al d’un explorador quan descobreix una nova illa.
Precisament fruit d’aquest sentiment nasqué la seva determinació de fer de les selves de Ranomafana un espai protegit. Fou gràcies a ella que nasqué el Parc Nacional de Ranomafana, amb més de 41.000 hectàrees protegides de bosc humit. Actualment, la Doctora Wright és la directora del Centre Valbio, l’estació biològica on estarem allotjats durant uns dies i des d’on partirà la nostra expedició. Valbio és el nostre centre d’operacions: és aquí on planifiquem la investigació i on fem el disseny del nostre treball de camp.
Valbio és una de les estacions biològiques més espectaculars del Tròpic: laboratoris amb equipaments d’última generació, una biblioteca amb totes les obres de referència de la fauna i flora malgaixes, un equip de guies, traductors i assistents locals, una sala de conferències per discutir els últims avenços científics en ecologia tropical… Precisament el dia de la nostra arribada s’apleguen a Valbio un gran nombre de científics arribats des dels quatre punts cardinals per debatre sobre les tendències de la desforestació a Madagascar.
La desforestació, o pèrdua dels boscos, és un gran problema mundial, amb boscos desapareixent a un ritme de 50 camps de futbol per minut! – o 2.3 milions de quilòmetres quadrats en els últims 15 anys. A Catalunya, i a la resta d’Europa, els boscos eren abans extensos i van anar desapareixent donant pas a conreus, carreteres i ciutats ja fa milers d’anys, sovint seguint creixements de població i desenvolupament tecnològic. Pels volts de l’any 1000 abans de Crist, el centre d’Europa va perdre el 70% dels seus boscos, i cap al 350 AC el sud d’Europa tenia un 90% de les terres dedicades a l’agricultura. A Europa, l’extensió de boscos ha anat fluctuant, expandint-se en èpoques de crisi (per exemple, amb la caiguda de la Grècia Antiga, o amb la pesta negra) quan la població humana disminuïa. Tot i així, s’estima que la majoria dels boscos originaris van desaparèixer abans de la Revolució Industrial.
El proper missatge serà publicat el dijous 28 de gener
Equip Investigador
Diari de recerca
El nostre professor ja ens hadit que no enviem tants comentaris, el que passa es que ens interessa molt el vostre projecte i la capaçitat d’apendre coses noves sobre altres llocsel món que no sigui Espanya.
La pregunta es, quines solucions creieu que podeu aportar vosaltres des de el vostre equip cap a Magadascar?
Aura, moltes gràcies per la pregunta. A part d’explicar com contribuim, aprofitem per explicar-vos com podeu ajudar vosaltres
COM AJUDEM
Primer de tot, estudiant les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i de la desforestació. Si no ho fes ningú, no sabríem quines espècies s’estan perdent i quins són els impactes biològics als que ens enfrontem.
Segon, parlant-ne i comunicant el problema a diferents nivells. De la mateixa manera que us ho expliquem a vosaltres, ho publiquem a revistes científiques, diaris, ho expliquem a les classes universitàries que donem, i també interaccionem amb els vilatans aquí, explicant les nostres troballes en seminaris o petites celebracions que organitzem. Així mateix, també treballem a nivell governamental. Col·laborem amb la Xarxa de Parcs Nacionals i el Ministeri de Medi Ambient, així com amb prenedors de decisions a l’àmbit internacional, com ara en el marc dels programes de les Nacions Unides.
Tercer, contribuint a l’educació. Intentem interaccionar amb les escoles del voltant del parc, ja que precisament son les escoles els llocs on trobem més ratpenats. Intentem despertar un interès per la
natura, ajudant-los a entendre les conseqüències de les accions humanes, demostrant un lligam entre la conservació dels boscos i el seu dia a dia (el que se’n diu serveis dels ecosistemes). Per exemple, estem planejant un projecte amb deu escoles locals, on els nens faran un seguiment dels ratpenats que hi viuen al sostre. També en recolliran guano, i faran experiments per descobrir que el guano es un
bon fertilitzant: els ajudarem a plantar verdures en pots amb i sense guano, i que vegin ells mateixos quines creixen millor.
Amb aquestes accions intentem posar-hi el nostre gra de sorra!
COM PODEU AJUDAR VOSALTRES
Ens sembla que us estem deixant una mica preocupats per la pèrdua del bosc tropical. És per preocupar-se’n, i ja està be que se’n parli i es faci conèixer el problema. A més de parlar-ne, hi ha més coses que tots podem fer des de casa.
Per una banda, la pèrdua de boscos tropicals és un problema mundial, que afecta encara més els boscos de l’Amazonia o els d’Indonèsia. En aquests llocs, però, el principal problema és la tala de boscos per demanda externa: o bé per fustes preuades, o bé per plantacions d’oli de palma i soja. Fent decisions conscients quan comprem fusta o mobles (comprant fusta certificada), evitant productes que continguin oli de palma, o estant més alerta de l’origen d’alguns productes que consumim, ajudem a reduir la pressió sobre els boscos.
D’altra banda, com ja us hem explicat, el problema de Madagascar és més aviat un problema de fam, de creixement de població i de manca d’educació. Donant petites contribucions a projectes d’educació bàsica i educació ambiental, o ajudant a finançar projectes de reforestació també podeu contribuir. El Centre Valbio (estació de recerca que ens fa de base), per exemple, a part de ser un centre d’investigació, coordina projectes d’aquests a les rodalies del Parc Nacional de Ranomafana. Penseu que els pobles del voltant del parc fins ara no tenien escoles: els nens havien de caminar més de 10
quilòmetres al dia per arribar a la més propera! El Centre Valbio, amb un projecte anomenat “La meva selva, el meu món” esta ajudant a construir o millorar les escoles del voltant del parc, tot posant sostres, portant taules i pissarres, i donant classes de ciència. També planten arbres tant als pobles com a les escoles per a que sobretot els nens aprenguin el valor de la natura. Nosaltres us animem a fer petites campanyes de recollida de diners si voleu contribuir!
Així i tot, volem que us adoneu que la desforestació és un problema greu a nivell mundial, que necessita grans solucions, i sobretot estratègies i moviments des de les altes esferes. De totes formes, amb petites accions, donant ajuda més local i immediata, també podeu contribuir amb el vostre granet de sorra.
Ens agrada pensar que amb una bona educació, hi ha més esperança per a un futur millor!
Ostres!
50 camps de futbol per minut és moltíssim!
Esperem que la vostra expedició ajudi a frenar-ho ni que sigui en aquesta illa.
Us continuarem seguint!