Els estornells són aquí! S’apropa l’hivern, i aquests dies van arribant en grups. Són els típics ocells que formen esbarts nombrosos, que a vegades volen plegats dibuixant veritables filigranes aèries….
També és setmana de màxims d’estornells al portal d’observacions Ornitho. Es tracta d’un ocell molt comú, també durant tota la resta de l’any. Al principi, l’estornell en plomatge d’estiu es pot confondre amb la merla però ara a l’hivern, si el veiem prou bé, observarem que és un ocell negre però amb tot el cos clarament pigallat de blanc. Rares vegades veurem un estornell sol; és molt gregari i sempre que pot forma grups que poden ser d’unes dotzenes, centenes, milers… o centenars de milers d’individus!
Ens arriben milions d’estornells vulgars de tot Europa en aquestes dates, a vegades de llocs força llunyans com indiquen les recuperacions d’ocells anellats a Estònia, Lituània o de ben a dintre de Rússia.
El podreu veure en zones humanitzades, parcs, jardins, masos, conreus i zones obertes, mai al bosc tancat o a massa alçada. Es barreja amb el seu parent proper, l’estornell negre, del qual costa força de distingir especialment a la primavera. L’estornell negre, però, és més mediterrani i amant del sol i l’escalfor, de forma que escasseja o és absent del terç nord de Catalunya.
Tot i que és molt abundant a tot el territori, us suggerim alguns llocs on els podeu veure en força quantitat: Reus, Parc de l’Oreneta, la ciutat de Barcelona, i Bellvís (informació obtinguda a partir dels usuaris d’Ornitho.cat de l’Institut Català d’Ornitologia).
Peu d’imatge superior: els estornells formen estols que poden aplegar milers d’individus.
Aquests dies també arriba el grasset de muntanya (Anthus spinoletta) un ocell de la família de les cueretes, titelles i piules, de cos esvelt, allargat i cua força llarga. Freqüenta sobretot zones enfangades sigui en zones humides clàssiques o en camps de conreu entollats, arrossars i fanguejos diversos. El veureu caminant per sobre el fang, picant invertebrats, xipollejant a l’aigua i movent la cua, comportament comú a gairebé tots els ocells d’aquesta família, entre els que hi ha les cueretes. La seva tonalitat general marronosa el fa similar a altres espècies de piules i titelles però amb una mica de pràctica és fàcil d’identificar.
És un ocell centre i nord-europeu i Pirinenc, no cria a les zones baixes del país però a partir d’aquestes dates, ens arriba una població important del continent que es quedarà durant l’hivern entre nosaltres.
Podem posar aquests llocs com bons punts per observar grasset de muntanya: Estany del Cortalet, Castelló d’Empúries, Estany de Sils i Estany d’Ivars.
Dibuix d’un grasset de muntanya
Informació elaborada gràcies al Institut Català d’Ornitologia.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris