Acceptem de forma natural que un ànec floti i no es mulli. Però… perquè els ànecs no es mullen i s’enfonsen igual que ho faria jo? La resposta està en l’aire que passa entre les plomes i omple l’espai que queda entre aquestes i el cos, actuant com un flotador. Però…. perquè no hi passa l’aigua també? Plomes, barbes i bàrbules formen una fina palissada per on no passa l’aigua a causa de les propietats de la seva tensió superficial. Per la mateixa raó els sabaters neden sobre l’aigua, les gotes són rodones i el cafè puja a través d’un tarró de sucre.
Podem disminuir la tensió superficial de l’aigua utilitzant una substància tensioactiva, i d’aquesta manera fer que l’aigua passi per porus més petits. Dit així sembla que estiguem parlant d’alguna cosa molt complicada, però és el que fem cada dia quan ens rentem les mans amb sabó.
El petroli també actua com una substància tensioactiva. Això fa que quan un ocell reposa en mig del mar sobre una taca de petroli, l’aigua li entri per les plomes i l’ocell es mulli. L’animal perd flotabilitat i calor i acaba per morir ofegat o per hipotèrmia, normalment abans que pugui morir intoxicat pel petroli.
En primera instància els vessaments de petroli no només afecten a les baldrigues, sinó a tota la fauna que utilitza la superfície marina per a reposar o respirar, como ara les tortugues. De fet, els ocells marins més afectats són les espècies més bussejadores, com els corbs marins , o els àlcids com els frarets o els gabots , ja que passen molt de temps respirant i reposant en superfície. Per sort, en aquesta ocasió, aquestes espècies d’ocells marins no són molt abundants en l’àrea afectada (Foto: equip de rescat de la Guaàdia Civil).
Vessaments com el del vaixell Prestige, davant de Galicia ara fa 12 anys, o com el de la plataforma Deepwater Horizon el 2010 al golf de Mèxic, van matar desenes de milers d’ocells marins de forma directa. No obstant, els efectes del petroli no s’acaben aquí. També pot afectar a la disponibilitat de preses , a l’èxit reproductor d’aquell any, i fins i tot a l’èxit reproductor durant molts anys després (veure aquest article).
En veritat, però, l’impacte més important del petroli és menys vistós. Hi ha milers de petites fuites de petroli cada dia que passen desapercebudes, de vaixells netegen silenciosament els seus tancs de petroli en alta mar, de les plataformes petrolíferes, dels vaixells quan omplen els seus tancs de combustible, etc. Aquestes fuites no criden tant l’atenció però en conjunt el impacte és més important que el dels grans vessaments, tal com s’explica en aquest treball.
Malauradament, aquests dies els vessaments de petroli tonen a estar d’actualitat. El passat 14 d’abril s’enfonsava el pesquer Oleg Naydenov, a 2.710 metros de fondària, a uns 24 km de distancia de Gran Canària amb més de 1.400 tones de petroli a les bodegues del vaixell. El dia després apareixia una primera taca de petroli en superfície de 6 km. Des d’aleshores el vaixell ha anat alliberant part del petroli que encara te a les seves bodegues i han aparegut algunes taques més.
El centre de recuperació de fauna silvestre de Gran Canària, dirigit pel veterinari Pascual Calabuig, ha rebut 9 baldrigues des que el vaixell es va enfonsar. En la fotografia es pot veure una de les baldrigues amb la cua totalment petrolejada. La meitat d’aquests animals s’han hagut de sacrificar. L’altre meitat són tractats amb detergents per tal de treure el petroli, però a vegades aquests tractaments acaben per fer malbé el plomatge (Foto: Pascual Calabuig).
Les illes Canàries, situades a uns 1.500 km al nord-est de Cap Verd, són també illes oceàniques importantíssimes per a la cria de moltes espècies d’ocells marins i per tant, molt sensibles als vessaments de petroli que es pugin produir al voltant d’elles. Tal com explicava en l’anterior missatge, a Canàries i Cap Verd els vents alisis bufen del nord-est i això fa que la taca de petroli s’allunyi de Canàries (vegeu-ne una animació) Els polítics espanyols estan molt contents amb això. Però el que pot semblar una bona notícia per Espanya potser no ho és tant per a Cap Verd, que veu com la taca de petroli podria acabar afectant les seves costes i malauradament també als ocells marins.
Jacob González-Solís
Del 24 al 26 d’abril dos doctorands del nostre equip, José Manuel de los Reyes i Virginia Morera, es van desplaçar a Veneguera (Gran CanÀria) per tal de detectar baldrigues petrolejades i poder agafar mostres de la seva sang que després analitzarem per estudiar la contaminació per petroli. També hi van col·locar alguns GPS i durant aquells mateixos dies van poder recuperar uns pocs aparells. La imatge mostra les trajectòries d’alimentació d’un o dos dies de 7 animals diferents, on es veu que en aquesta època les baldrigues s’alimenten al voltant de la colònia de cria, i per tant el risc d’acabar contaminades de petroli és elevat. De fet, fa una dies van aparèixer els primers residus de petroli a la costa de Gran Canària, just a la platja de Veneguera, al peu d’una de les colònies de cria més important d’aquesta illa. La zona del vessament de petroli està indicada amb un cercle al sud de Gran Canària.
Fa només uns dies, en el missatge número 11, mostrava aquesta imatge dels viatges de les baldrigues cendroses de Canàries, obtingudes durant el període d’incubació dels darrers 4 anys. Aquí la podem tornar a veure amb una fletxa que indica la localització del vessament de petroli. Com es pot apreciar, la zona afectada és una àrea important per a l’alimentació de les baldrigues així com de cap a la plataforma continental africana.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris