En un laboratori de la facultat de Biologia hi resa “la teoria és quan ho saps tot però res funciona. La pràctica és quan tot funciona però ningú sap perquè. En el nostre laboratori hem combinat teoria i pràctica: res funciona i ningú sap perquè”.
En el nostre equip fa anys que vam importar aquest corol·lari al treball de camp. Ens passem l’any utilitzant sofisticats aparells per tal d’aprofundir en el coneixement de l’ecologia dels ocells marins: GPSs, geolocalitzadors, emissors de satèl·lit, profundímetres, acceleròmetres, etc. Els col·loquem als ocells durant dies, setmanes, mesos o fins i tot anys. A vegades per tal de col·locar-los hem de caminar durant hores per llocs difícils o fins i tot perillosos, hem de fer complicats desembarcaments en platges o roques, hem d’estar setmanes en precari en illots deserts sense un sol racó on amagar-se del vent o del sol.
L’equip Gongon el dia que vam recuperar els primers GPSs. D’esquerra a dreta el David, la Laura, l’Adrià, la Marina i el Sergi. L’esclat d’alegria es va convertír en frustració quan vam arribar a casa i vam poder comprovar que cap d’ells havia funcionat.
Però a més de sofisticats tots aquests aparells també són molt delicats i amb les inclemències del sol i l’aigua salada sovint es fan malbé. Al cap d’unes dues setmanes d’estar a Cap Verd vam recuperar els primers 4 GPSs que havíem col·locat als petrells Gongon només arribar. Cap d’ells va funcionar. Després de compartir els esforços amb un equip de 5 persones bolcat al 100% en col·locar i recuperar aquests aparells és difícil descriure la frustració i la impotència que un sent quan aconsegueix recuperar-los i no funcionen. Ahhh amics, però, encara és més difícil descriure l’explosió d’alegria que se sent quan els recuperes i aconsegueixes veure per primer cop els viatges d’una espècie que fins ara s’esvaïa en alta mar com un fantasma.
A dia d’avui hem aconseguit enregistrar 4 viatges de GPS dels petrells Gongon. No són gaires però ja permeten veure alguns patrons molt interessants! El primer és que els 4 animals van entrar i sortir de la colònia de cria pel nord-est de l’illa. Saber això és important per a la seva conservació, ja que aquests ocells són molt sensibles a la contaminació lumínica i això vol dir que en aquesta zona de l’illa s’hauria d’evitar la instal·lació d’enllumenat públic o d’infraestructures que necessitin d’il·luminació exterior.
Els GPS donen una posició d’uns pocs metres de precisió cada 15 minuts. Cada animal està representat en un color diferent. Per entendre la precisió dels viatges fixeu-vos amb el feix de trajectòries que van de São Felipe a la colònia de cria. Aquestes línies corresponen al transport en cotxe dels GPSs des que sortim de casa fins que els col·loquem a un Gongon. Els 4 animals van entrar i sortir de la colònia pel nord-est de l’illa. Donat que son animals que entren i surten de nit de la colònia i fugen de la llum artificial, és essencial que aquesta part de l’illa, per la nit, continuï estan igual de fosca que ho estat fins ara. És a dir, en aquesta zona cal evitar la futura instal·lació d’enllumenat públic per exemple.
El segon patró és que, a diferència de les baldrigues cendroses de Cap Verd, els petrells Gongon no van a alimentar-se a la plataforma continental africana. Algun petrell ha viatjat fins a 400 km de distància de la colònia però en conjunt les seves àrees d’alimentació es concentren als voltants de l’arxipèlag de Cap Verd. La protecció d’aquests àrees, per tant, depèn fonamentalment dels esforços que el govern de Cap Verd faci per tal de gestionar-les i protegir-les adequadament.
El tercer és que les seves àrees d’alimentació semblen associar-se a zones de muntanyes submarines. Això segurament es deu a que la disponibilitat d’aliment es més gran gràcies a les turbulències (i per tant resuspensió de nutrients) que aquestes muntanyes ocasionen sobre els corrents marins. El quart és que sovint els ocells han de viatjar fent més ziga-zagues que els jugadors del barça. Això és degut a que a Cap Verd, al igual que a Canàries, predominen els vents alisis que bufen del nord-est. Si volen viatjar cap al NE no ho poden fer a contravent perquè el vent se’ls enduria, així que han de navegar de bolina o cenyida, igual que ho fan els vaixells de vela. Fixeu-vos que pràcticament totes les ziga-zagues estan orientades de forma perpendicular al nord-est. Parafrasejant a Joaquín Sabina, “només se que algunes vegades, quan menys t’ho esperes, el diable es posa de la teva part”.
Jacob González Solís
Viatges de 4 petrells Gongon cadascun en un color diferent. A diferència de les baldrigues de Cap Verd, que sovint viatgen fins a la plataforma africana per tal d’alimentar-se, els petrells Gongon pesquen les seves preses pels voltants de l’arxipèlag. Aquesta informació contribuirà a la definició d’àrees important pels ocells en el Nord-est Africà. El patró de ziga-zagues orientat de forma perpendicular al nord-est evidencia que els vents predominants a Cap Verd venen d’aquesta direcció.
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola, Jacob.
Som de l’institut Ridaura. Ens preguntàvem
perquè els Petrells de Gongon es comporten diferent respecte les baldrigues cendroses de Cap Verd a l’hora de buscar el seu propi aliment?
Enhorabona per haver recuperat els primers 4 GPS!
Hem entès bé que n’heu recuperat 8 i 4 d’ells estaven fets malbé i els altres 4 estaven en bones condicions?