La columna d’aigua és com una cascada continua d’organismes i detritus que van caient cap al fons marí, tal com si es tractés de la pantalla de Matrix. Per això la turbulència (els corrents, les onades, els remolins) ho és gairebé tot al mar, ja que les turbulències fan pujar i mantenir els nutrients i el plàncton a la part superior il·luminada del mar. Aquesta part és on hi arriba la llum i per tant allà on el fitoplàncton pot fotosintetitzar i crear nova matèria orgànica. En última instància gairebé tota la xarxa tròfica marina viu d’aquest plàncton de forma directa o indirecta (recordem que alguns organismes viuen de les fumaroles hidrotermals abissals).
Jo puc creuar l’Atlàntic i a simple vista no sabria distingir entre les aigües que estan sobre la plataforma continental africana o les que estan sobre la dorsal oceànica. Però un ocell marí sap detectar la diferència. Podríem pensar que quan surt de la colònia de cria a buscar aliment no té ni idea de cap a on dirigir-se i encara menys de com orientar-ser perquè tot sembla el mateix. Però el cert és que saben perfectament on van i saben perfectament com tornar a la colònia pel camí més curt, siguin on siguin.
Només cal donar un cop d’ull a uns quants viatges GPS per adonar-se que les baldrigues de Canàries i Cap Verd podrien buscar l’aliment a diversos indrets a centenars de km de radi de la colònia. No obstant això, quan marxen de les aigües properes a la colònia totes es dirigeixen exclusivament a la plataforma continental africana. La raó en ben senzilla: aquestes aigües properes a la costa són extraordinàriament productives, i per tant amb grans quantitats de peixos, cefalòpodes i crustacis dels quals s’alimenten molts ocells marins. Són productives perquè els corrents d’aigua afavoreixen la pujada de nutrients dipositats en el fons marí: és el que anomenem un aflorament. L’àrea on les baldrigues van a buscar el seu aliment forma part del gran ecosistema marí de la corrent de Canàries, l’aflorament més important de l’Atlàntic (junt amb el corrent de Benguela). Aquest aflorament és tan productiu que l’exploten tota mena de pesqueries de diversos països del món.
Viatges de recerca d‘aliment de les baldrigues cendroses (Calonectris borealis en vermell) que crien a Gran Canaria i les baldrigues de Cap Verd (Calonectris edwardsii en groc) que crien als illots de Raso i Curral Velho (Cap Verd). La imatge mostra uns 200 i uns 27 viatges GPS de cada espècie respectivament, obtinguts durant el període d’incubació. Els viatges mostren com les baldrigues cendroses busquen l’aliment en l’entorn de la colònia o sobre la plataforma continental africana. Les baldrigues de Cap Verd, en canvi, semblen concentrar la seva recerca sobre el talús continental, just on la plataforma cau d’uns centenars a uns milers de metres de fondària. Obtenir aquests viatges ha costat diversos anys de campanyes i la participació de desenes d’investigadors i alumnes sense l’ajut dels quals hagués estat impossible obtenir-los. Serveixin d’agraïments aquestes línies a tots ells, i en aquest cas molt especialment a José Manuel de los Reyes, que en el context de la seva tesi doctoral ha estat liderant les campanyes de camp dels darrers anys a Gran Canària, així com a Pedro Rodrigues i a Laura Zango, per la seva participació en la obtenció dels viatges GPS de baldriga de Cap Verd.
Nosaltres seguim col·locant GPSs als petrells Gongon amb l’esperança de poder detectar i esbrinar alguns viatges d’alimentació. Pel que sabem fins ara d’aquesta espècie esperem que els seus viatges siguin més oceànics, lluny de la plataforma continental, enlloc de nerítics, com en el cas de les baldrigues. No obstant, jo sempre dic que al camp les coses a vegades van malament i a vegades van molt malament, però gairebé mai surten del tot be. Vam aconseguir instrumentar 3 Gongons amb GPS i recuperar-los al cap de dues setmanes però malauradament els GPS van tornar sense dades per problemes tècnics. Després de la desil·lusió inicial, creiem haver trobat la solució i estem instrumentant més Gongons. Esperem que aquesta vegada la força ens acompanyi!
Jacob González-Solís
Una parella d’albatros cellanegre té cura del seu ou. En tots els procel·lariformes (albatros, baldrigues, petrells i ocells de tempesta), mascles i femelles comparteixen les tasques reproductives en un 50% aproximadament. Mascles i femelles incuben l’ou en torns que poden anar d’uns pocs dies a pràcticament un mes. Mentre un incuba, sense menjar ni beure, l’altre viatge al mar a recuperar-se de l’anterior torn d’incubació, durant el qual pot haver perdut fins la meitat del seu pes.
Un dels progenitors d’albatros cellanegre regurgita l’aliment aconseguit per a donar-li al seu poll. Un cop ha eclosionat l’ou els procel·lariformes deixen sol el poll durant tot el seu creixement i només el visiten breument per alimentar-lo entre viatge i viatge.
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola, em dic Paula i vaig a sisè de l’Escola els Estanys a Platja d’Aro.
He après perquè les baldrigues de Canàries i de Cap Verd van exclusivament a la plataforma continental africana.
Em sembla molt trist que ningú vulgui participar o col·laborar en aquesta idea tan bona.
M’ha impactat que els ocells siguin tan llestos com per a què sàpiguen perfectament on van i com tornar a la colònia pel camí més curt.
Sovint els animals son més llestos del què ens pensem. Per estrany que sembli encara no sabem ben be com s’ho fan els ocells marins per orientar-se quan estan a alta mar! Podríem pensar que utilitzen els camps magnètics, tal i com sembla que fan altres ocells. No obstant, alguns investigadors han fet diversos experiments per tal de comprovar aquesta hipòtesi, Per exemple, han agafat una baldriga de la colònia de cria, l’han traslladat a centenars de kilòmetres i l’han alliberat amb un parell d’imants al cap. Si les baldrigues utilitzessin el camp magnètic per orientar-se serien incapaces de trobar de nou la colònia amb un imant al cap. Per sorpresa dels investigadors, sempre que s’ha fet un experiment similar en ocells marins, els animals tornen a la colònia sense problemes!
Hola!Em dic Adrià Gonzalez, i sòc un alumne de l’institut Ridaura. Aquest tema m’està semblant molt interessant, ja que al institut estem llegint les vostres aventures. I per cert s’ha trobat algun petrell que s’hagi desorientat? I si es així, ha sabut retornar?