Les migracions animals han fascinat a la humanitat des dels inicis dels temps. A mi encara em costa de creure que les papallones monarca puguin volar milers de kilòmetres des d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, o que els xatracs àrtics criïn al pol nord però passin el hivern al pol sud. Bé, nosaltres diem que “passen l’hivern” a l’hemisferi sud, però en veritat ells viuen en un estiu sense fi.
Emulant el “marcatge involuntari” de la cigonya però de forma més innòcua, l’anellament científic d’ocells va néixer al començament del segle XX com una de les millors metodologies per tal d’estudiar la migració, entre d’altres objectius. Bàsicament, consisteix a marcar de per vida un ocell amb una anella que té gravat un codi únic i si l’ocell es recaptura en algun altre indret ens pot aportar evidències dels seus moviments migratoris. A Catalunya, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) coordina un conjunt d’anelladors que segueixen desenvolupant aquesta tasca amb molta força, rigor i alt nivell científic. No obstant això, en el cas dels ocells marins gairebé mai no es recuperen anelles, ja que passen la major part del temps al mar, on no hi ha ningú per a recollir-les. Avui dia però, tenim tot un seguit de metodologies alternatives per estudiar la migració de forma més acurada i eficient que l’anellament, comara diversos aparells de seguiment remot del moviment o els traçadors biogeoquimics. A Ilheu de Cima per exemple, cada any fem una o dues visites durant les quals bàsicament ens dediquem a recollir i col·locar geolocalitzadors als petrells de Bulwer i a la baldriga petita de Cap Verd.
Aquest gràfic mostra els moviments migratoris de 53 baldrigues cendroses de Canàries i d’Açores durant un any obtinguts mitjançant geolocalització. Cada ocell està representat per un color diferent i en total sumen 31.975 posicions. Fixeu-vos com els seus moviments migratoris segueixen una mena de figura en forma de 8, ja que aquest ocells son fonamentalment planejadors i aprofiten els vents dominants de cada hemisferi a mode “d’autopistes de vent” per tal de minimitzar el cost de la migració, tal i com s’explica en aquest article. L’àrea d’hivernada principal es concentra al corrent de Benguela, un dels afloraments més importants de l’Atlàntic, davant de les costes de Namíbia i l’oest de Sudàfrica.
El geolocalitzador és un aparell d’uns pocs grams el qual col·loquem a la pota d’un ocell adherit a una anella durant un o mes anys. L’aparell està compost per una cèl·lula fotoelèctrica, un microxip, una bateria i un rellotge intern, i el que fa és enregistrar el nivell de la llum cada 10 minuts. Cal recuperar l’aparell per obtenir-ne la informació enregistrada i amb ella podem determinar la posició de l’animal dos cops al dia: la durada del dia ens dóna la seva latitud i l’hora de sortida i posta de sol ens indica la seva longitud. Aquest mètode ens posiciona els animals amb errors de fins a 200 km, però la informació que ens estan donant és molt més gran de la que hem aconseguit després de dècades d’anellament. De fet, els geolocalitzadors ens han desvetllat per primer cop els moviment migratoris i les àrees d’hivernada de moltes espècies d’ocells marins pelàgics que, fins fa poc, eren pràcticament desconegudes, com ara les baldrigues cendroses que crien a Balears i Canàries.
La Laura sosté un petrell carablanc que acaba de treure d’un cau de Ilheu de Cima. Els petrells carablancs fan els seus caus allargassats a terres molt sorrenques, i per a treure’ls del cau cal ficar-hi tot el braç i arrebossar-se de pols.
Alguns dels geolocalitzadors de petrell de Bulwer i de baldriga petita de Cap Verd que vam recuperar durant l’estada a Ilheu de Cima. Després de recuperar-los cal deixar-los uns dies enregistrant en nivells de llum en una posició coneguda per tal de calibrar-los.
Preparatius per visitar Ilheu de Cima.
Posta de sol des d’Ilheu de Cima.
Una de les baldrigues cendroses que hem marcat amb geolocalitzadors a l’illot de Pantaleu (Mallorca), fotografiada des d’un vaixell per Maties Rabassa. Fixeu-vos que a la pota hi porta un petit aparell (el geolocalitzador) adherit a l’anella.
Equip Investigador
Diari de recerca
kwai
es super guay