La majoria de persones tenen una feina en un lloc concret i amb un horari fix. Quan surten de la feina desconnecten i no tonen a pensar-hi fins a l’endemà a les 8 del matí.
Els qui ens dediquem a la recerca sovint tenim el privilegi -i al mateix temps el inconvenient- que la frontera entre feina i esbarjo és més difosa. Quan tens un ball de dades al cap donant voltes sobre una hipòtesi surts per la porta de la facultat i quan arribes a casa la dansa continua.
Quan estàs d’expedició acabes per no saber en quin dia de la setmana estàs perquè el diumenge és el mateix que el dilluns o el dimarts o el dimecres. Els animals no tenen caps de setmana. Cada tarda havíem de caminar 3 hores i salvar uns 500 m de desnivell per arribar a un indret a 2.100 m d’alçada on col·locàvem les xarxes japoneses per capturar els petrells Gongon. Aquestes xarxes són molt fines, els ocells no les veuen, xoquen amb elles i queden atrapats sense fer-se mal.
Aquesta metodologia ens ha permès anellar entre 15 i 30 Gongons cada any des de fa 9 anys. A partir d’una sèrie de models de captura-recaptura, podem estimar la mida de la població i la seva tendència al llarg del temps.
Com capturem els petrells Gongon: per a capturar-los arribem al capvespre i esperem a que es faci fosc. Als Gongon no els agrada que hi hagi llum quan van a terra així que el màxim d’activitat és durant els dies de lluna nova. Comencen a arribar quan és completament fosc i de sobte esclaten a cantar.
Si no sabéssim que són ells fugiríem terroritzats perquè el seu cant ululant és del tot fantasmagòric. De fet, en molts indrets el cant de petrells i baldrigues han alimentat tot un seguit de llegendes que parlen dels cants de les ànimes dels pescadors ofegats. Aquest any ha fet molt de vent i no em tingut gaire sort amb les captures. Quan fa vent les xarxes japoneses no funcionen i en total només hem pogut capturar 6 Gongons. Després de tot l’esforç invertit la sensació de frustració i abatiment era evident.
Les captures dels ocells es fan a zones situades a gran alçada, on gaudim d’esplèndides vistes de l’illa.
Aquesta feina, però, també te les seves contrapartides. Aquest mateixos dies ens han regalat imatges com Venus (blanquinós i de gran magnitud) al costat de Mart (petit i vermellós), un Júpiter esplendorós a l’altre costat del cel i una via làctia de incomptables estels, mars de núvols de pura fantasia, sortides i postes de sol de càlids colors, somnis en companyia d’Orió, Casiopea, Auriga i el cant dels Gongon, i unes festes de carnaval de Fogo que son pura alegria, musica, cultura, ball i color.
Imatge del cel de Fogo (fotografia de Teresa_Militão)
Captures dels petrells Gongon a Fogo
|
Any |
Captures totals |
Any de la 1era recaptura |
Total ocells recapturats |
||||||
|
2008 |
2009 |
2010 |
2011 |
2012 |
2013 |
2014 |
|||
|
2007 |
20 |
1 |
1 |
6 |
0 |
0 |
0 |
0 |
8 |
|
2008 |
18 |
2 |
5 |
3 |
0 |
2 |
0 |
12 |
|
|
2009 |
19 |
7 |
1 |
2 |
0 |
0 |
10 |
||
|
2010 |
34 |
4 |
4 |
0 |
2 |
10 |
|||
|
2011 |
15 |
4 |
0 |
0 |
4 |
||||
|
2012 |
32 |
5 |
9 |
14 |
|||||
|
2013 |
14 |
3 |
3 |
||||||
Captures i recaptures dels petrells Gongon al Parc Natural de Fogo. La majoria de primeres recaptures es produeixen durant els 3 primers anys. Cada animal és anellat amb un codi únic que l’identifica de per vida. En base a aquestes dades la Teresa Militão, en el marc de la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona, ha estimat que al Parc Natural de Fogo hi una població de 223 petrells Gongon [169-276 Interval de confiança al 95%].
Estimant quants ocells hi ha segons quants en capturem i en tornem a capturar: els models de captura-recaptura serveixen per estimar mides poblacionals i paràmetres demogràfics com ara la supervivència adulta. En general son molt complexos, en particular quan la probabilitat de recaptura no és 1. Per exemple, un petrell Gongon pot estar viu més de 20 anys però ser recapturat només 1 o 2 cops al llarg de la seva vida. No obstant això les bases matemàtiques d’aquest models són molt senzilles. Imaginem que capturem 30 Gongons, els anellem i els alliberem. A l’endemà tornem a capturar-ne 30 més, però d’aquest només 15 estan anellats. Quina és la mida d’aquesta població? El càlcul bàsic és una simple regle de 3. En veritat en aquest càlcul estan implícites diverses assumpcions: que entre aquests dos dies hi ha els mateixos animals (no hi ha ni emigració, ni immigració ni naixements), que les marques no es perden, que les marques no afecten a la supervivència dels animals, etc. Vols jugar una mica amb aquest model? Utilitza l’applet del llibre Ecología con números i visualitza com la violació d’aquestes assumpcions afecten a l’estima poblacional. Per exemple, que passa si la meitat de les marques es perden entre la captura i la recaptura?
Clica aquesta adreça i vés al tema 3.1: http://www.ecologiaconnumeros.uab.es/Llibre/indexApplets.htm
Imatge dels carnavals de Fogo
Jacob González-Solís
Equip Investigador
Diari de recerca
Trobo que anelleu molts pocs ocells en un any. A vegades tot just 14 o 15. Com és que no n’atrapeu més?
Hola Laia,
Tant de bo en poguéssim capturar més! Però no és gens senzill. Per començar, hi ha relativament pocs individus en aquesta població. A més, no tots ells visiten la colònia de cria cada nit. Els que ho fan, no sempre passen pel lloc on col•loquem les xarxes i quan cauen a les xarxes, no sempre es queden atrapats. D’altra banda, els animals no visiten les colonies quan hi ha lluna, de manera que només disposem de les nits properes a la lluna nova per tal de poder capturar-los. Finalment, hi ha força dies que per causa del fort vent no podem col•locar les xarxes. Tot plegat fa que, tot i dedicar-hi al menys una setmana a l’any, de vegades la sort no ens acompanyi i acabem per capturar pocs individus.
M’esta agradant mol aquesta aventura pero, anelleu molt pocs ocells
Des de Castell d’Aro, t’enviem molts ànims! Ens agrada molt la teva expedició i l’estem seguint darrerament amb atenció i emoció.
Des de Castell d’ Aro t’enviem aquest missatge per donar-te molts ànims! Ens agrada molt la teva expedició i l’estem seguint darrerament amb atenció i emoció.