Segons un dels fabricants d’aparells de seguiment remot del moviment, una de les “preguntes més freqüents” és si “amb aquesta aparells puc seguir els moviments de la meva dona”. El que em va sorprendre més no és la pregunta sinó la resposta: “desafortunadament no”, posa en la seva pàgina web…
I és que la precisió d’aquests aparells és d’uns pocs metres i et permeten saber en cada moment on i quan ha estat l’animal que els porti. Per seguir les trajectòries dels ocells marins nosaltres els programem perquè registrin una posició cada 5 minuts. Aquesta informació no només pot servir per identificar àrees importants pels ocells al mar, sinó per estudiar les interaccions dels ocells marins amb els pesquers.
A Espanya, gràcies a un sistema de seguiment de vaixells amb GPS podem saber on són els pesquers a cada moment. Creuant aquestes dues informacions podem esbrinar si, per exemple una baldriga, ha estat seguint un pesquer durant la seva trajectòria. Per si hi hagués algun dubte de que no només es creuen amb els vaixells sinó que els segueixen activament, hem posat algunes càmeres portables a l’esquena d’algunes baldrigues. Aquestes càmeres treuen una fotografia cada 5 minuts, i d’aquesta manera podem confirmar visualment quin tipus de vaixell estan seguint.
Aquesta fotografia no l’ha fet cap persona, si no que prové d’una càmera portable instal·lada a l’esquena d’una baldriga cendrosa (observeu que a la fotografia surt part del seu clatell ! ). Al fons es pot identificar com la baldriga està seguint a un vaixell de ròssec. Aquest mateixa baldriga va fer 3 fotografies més consecutives al mateix vaixell en intervals de 5 minuts, mostrant d’aquesta manera que el va seguir durant al menys 20 minuts (estudi realitzat per Laura Zango i Jose Manuel de los Reyes).
Amb aquest sistema podem estudiar si les baldrigues s’alimenten de forma natural o si bona part de la seva alimentació depèn dels descarts de peix no comercial que els pescadors dels vaixells de ròssec llencen al mar després de pujar les xarxes al vaixell.
Mapa de les trajectòries d’algunes baldrigues que crien al NW de Menorca. Cada punt vermell ens indica que una baldriga s’ha apropat a un pesquer, i el color del triangle de quin tipus de pesquer es tracte (Fig. preparada per Andrea Soriano).
La pesca de palangre ocasiona la mort anualment de 300,000 aus marines a tot el món, 2.000 de les quals a Catalunya
Més important encara és conèixer si les baldrigues segueixen als palangrers. El palangre és un art de pesca que llença milers d’hams amb esquers per la popa del vaixell. A diferència de la pesca de ròssec, que captura moltes espècies sense interès comercial i les torna mortes al mar, el palangre és un art de pesca força selectiu.
No obstant això, a vegades els ocells marins es senten atrets pels esquers, ja que els pescadors solen utilitzar com a esquers les mateixes preses que els ocells marins capturen de forma natural, com ara sardina o seitó. En intentar capturar l’esquer, sovint les aus es queden enganxades a l’ham, i quan el palangre s’enfonsa l’ocell mor ofegat. A tot el món moren d’aquesta manera cada any uns 300.00 ocells i concretament a Catalunya uns 2.000.
Mortalitat de diversos individus de baldriga cendrosa i mediterrània en una sola calada d’un palangre de fons de Catalunya.
Al Mediterrani, les espècies més afectades són les 3 espècies de baldrigues endèmiques d’aquesta conca: la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) i la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan).
El cas de la baldriga balear, endèmica de les illes balears, es particularment dramàtic, ja que només hi ha unes 3.000 parelles reproductores i sembla que la principal causa del seu declivi és l’impacte del palangre. El nostre equip porta uns 10 anys estudiant el problema.
Les possibles solucions són senzilles d’aplicar, como calar el palangre de nit o utilitzar línies espantaocells, (només cal veure aquest Manuel de Buenas Pràcticas) però la falta de coneixement i de voluntat política sovint fa que aquestes mesures costin d’implementar.
A Cap Verd, mitjançant la col·locació de GPSs als petrells Gongon també volem esbrinar la dependència d’aquesta espècie de els activitats pesqueres i veure si aquestes hi tenen un impacte important.
Jacob González-Solís
Equip Investigador
Diari de recerca
Als pescadors els hi sap greu matar els ocells? O els hi és igual?
Els pescadors el què volen es capturar peix, no ocells. No els hi fa cap gràcia capturar ocells i alguns d’ells han provat de motu propi diversos trucs per tal d’evitar aquestes captures indesitjades. En aquest sentit, pescadors i biòlegs tenim un objectiu comú: reduir al màxim aquest tipus de captures d’ocells, i es gràcies a la seva col·laboració que estem avançant en les possibles solucions.
Hola, soc la Paula, alumna de l’institut Barcelona Congrés.
Aquesta entrada m’ha semblat molt interesant i informativa, però m’he quedat amb un dubte que és el següent:
¿En quant s’ha reduït el nombre de morts dels ocells marins des de que vau començar a aplicar aquestes solucions per evitar aquestes morts?
Sovint els investigadors trobem la solució a alguns problemes, però la seva aplicació no depèn de nosaltres, sinó dels polítics. En aquest cas, primer que tot cal convèncer als pescadors per tal que apliquin alguna de les mesures de mitigació que nosaltres proposem, però no sempre és fàcil. A tots ens costa canviar la nostra manera de fer les coses si fa anys que les fem i fins ara ens ha funcionat be. Molts pescadors comencen a ser conscients dels problemes de la captura accidental dels ocells marins al palangre, però la majoria encara no apliquen les solucions que els hi hem proposat. Estic convençut però que d’aquí a uns anys la majoria ho estaran fent i les captures d’ocells marins cauran en més de un 90%. Esperem que per espècies com la baldriga balear, en perill crític d’extinció, no sigui massa tard.