En primatologia es poden dur a terme molts temes de recerca. Un exemple són els estudis sobre el desenvolupament vinculat a la història vital dels individus. Aquest tipus de recerca només es pot realitzar en poblacions molt ben conegudes, on se sap l’edat, la conducta i els fets importants de la història vital de cada individu… i aquest és el cas dels goril·les de muntanya estudiats per la Fundació Dian Fossey. Aquí teniu uns quants exemples d’estudis recents sobre desenvolupament realitzats en aquesta població, principalment duts a terme per investigadors de la George Washington University.
El procés de desenvolupament dels goril·les de muntanya s’ha analitzat a molts nivells diferents. Un primer estudi publicat el 2013 es basava en l’anàlisi del registre de la conducta. Pel que fa a les cries, un moment important de les seves vides és el deslletament. S’ha vist que l’edat mitjana d’aquest fet en els goril·les de muntanya és als 3,4 anys; mentre que als goril·les de costa succeeix als 4,7 anys. Una altra variable important que es va considerar és l’interval entre naixements, és a dir el temps mitjà entre un naixement i el següent, i va resultar ser de 4,1 anys en goril·les de muntanya i de 5,2 anys en goril·les de costa.
Infant mamant.
Pel que fa al creixement dels individus, les dades preliminars que disposem ens apunten cap el mateix sentit. Gràcies a la mesura de la mida corporal dels goril·les de muntanya en llibertat en estudi hem pogut obtenir les corbes de creixement de la població. Tant mascles com femelles mostren un creixement similar fins els 8 anys, però després les femelles comencen alentir el seu creixement fins assolir la mida adulta als 11 anys. D’altra banda els mascle segueixen creixent a bon ritme uns anys més, i assoleixen la mida adulta als 14 anys. Aquest patró de creixement també succeeix en els goril·les de costa, però arriben a la mida adulta fins a tres anys i mig més tard que els goril·les de muntanya.
Infant aferrat a la seva mare.
L’estudi de la col·lecció osteològica també ens pot aportar informació en aquest sentit. Un article publicat recentment mostra com els infants de goril·la de muntanya tenen uns braços proporcionalment més robustos que els goril·les de més edat. Amb el pas del temps, i sobretot a partir dels dos anys, les cames guanyen més robustesa relativa respecte els braços. Aquest canvi al llarg del desenvolupament està totalment relacionat amb l’adaptació a aferrar-se a la mare els primers anys de vida, i la posterior adaptació a la locomoció quadrúpeda terrestre d’aquesta espècie. D’altra banda, quan es compara la robustesa dels ossos dels goril·les de muntanya amb la registrada als goril·les de costa, aquests presenten molta més robustesa relativa als braços que a les cames, tant en infant com adults. Això és degut a que ambdues espècies tenen adaptacions locomotores diferents, ja que els goril·les de costa són molt més arborícoles que els de muntanya, que rarament s’enfilen als arbres.
Finalment, un altre estudi recent realitzat en cervells també ha aportat informació molt interessant. A partir dels cervells obtinguts en necròpsies de goril·les trobats morts, així com els cranis de la col·lecció osteològica, es va poder calcular el volum cerebral en individus d’edat diversa. Els resultats obtinguts indiquen que el volum cerebral màxim s’assoleix entre els 3 i 4 anys d’edat, molt abans del que succeeix en altres espècies de primats hominoideus.
El conjunt de tots aquests estudis ens informen que els goril·les de muntanya presenten un desenvolupament lligat als fets de la seva història vital, i que aquest és més ràpid que el d’altres espècies de goril·les i primats hominoideus. De fet, els goril·les de muntanya són l’espècie d’Hominoideu amb el desenvolupament més ràpid, en contra del que es pensava només fa uns anys… i aquest coneixement ha estat possible només amb l’estudi detallat d’una població molt ben coneguda.
L’explicació d’aquesta estratègia biològica no és més que una adaptació a les condicions ecològiques on acostumen a viure aquests goril·les, i sobretot a la seva dieta. El fet que els goril·les de muntanya s’alimentin sobretot de vegetació herbàcia terrestre fa que no hi hagi gaire competència entre els membres del grup a l’hora de trobar menjar, perquè el menjar és molt abundant i fàcil de trobar. Aquesta facilitat a l’hora d’alimentar-se possibilita un desenvolupament i un creixement més ràpid a tots els nivells, i també una història vital més accelerada. Així mateix, la manca de competència pel menjar entre els membres del grup també fa possible que els grups puguin ser molt més grans, i fins i tot que hi hagi més d’un mascle adult a cada grup, a diferència del que succeeix a la resta de goril·les.
Jordi Galbany
Equip Investigador
Diari de recerca
Pero, després de tantes evidències en quan que venim del mico, per que els creients creuen que no hi provenim?
Hola Viktor,
Bé, no és que vinguem del mico…. és que nosaltres som micos… o potser millor dit, som primats Hominoïdeus, com els goril·les o els ximpanzés. Això és un fet. I que compartim avantpassats comuns amb els goril·les, també és un fet, no pas una hipòtesi. Ara bé, en el món de les creences, hi ha molts motius per què la gent creu o deixa de creure, i la majoria de vegades són molt personals. I jutjar les creences de la gent no és feina dels científics…
M’ha cridat l’atenció que els goril.les arribin a l’edat adulta més ràpid que nosaltres.
Hola Brian,
Si els goril·les tenen històries vitals molt més ràpides que les nostres. No només arriben a l’edat adulta abans, sinó que també reprodueixen abans, i tenen una menor esperança de vida que nosaltres. Molts pocs goril•les arriben als 40 anys en llibertat… sobretot femelles. El mascle més vell mai conegut, en Cantsbee, acaba de fer 36 anys fa pocs dies. Tot un rècord!
M’ha soptat veure que els goril.les es deslletan tan tard
Hola Pablo,
Doncs els goril·les de muntanya són dels Hominoïdeus que es deslleten abans! La resta d’espècies de goril·les encara triguen una mica més a deslletar-se. Pel que fa als humans, estem acostumats a veure nens deslletats de forma molt ràpida, a causa de la societat en la que vivim… però les societats tradicionals també alleten els bebès durant períodes més llargs, de fins a 3 anys!
Si els goril·les de montanya o de costa no reben llet la mitjana de temps, podrien tenir desnutrició?
Adeu, fins a la proxima.
Hola Daniel,
Si, si no reben llet durant prou temps, o si la llet no té prou qualitat, realment podrien patir malnutrició i problemes de desenvolupament
Hola som un grup de 2nEso de l’escola Llor de Sant Boi de Llobregat ens a a agradat mol saber tots aquets detalls de els goril·les que has publicat en aquest blog.
Gracies per compartir amb nosaltres totes aquestes coses!
Carla Velzquez
Andrea Planas
Guillem torres
Hola Andrea, Carla i Guillem,
Gràcies!
Hola, Jordi.
A mi m’ha sorprès que els goril·les de costa pugin més als arbres que els goril·les de muntanya, perquè quan tu dius de muntanya, a mi em fa referència a que pugen molt als arbres.
M’ha agradat molt al teu blog, i he après més coses dels goril·les…
Gràcies.
Hola Christian,
Bé, “de muntanya” senzillament vol dir que viuen en zones molt elevades, al voltant dels 3000 metres (entre 2700 i 3600 metres). En algunes d’aquestes zones altes, fins i tot, gairebé no hi ha arbres… En canvi els goril·les de costa viuen en zones baixes on hi ha grans selves equatorials, amb molts arbres molt grossos. La seva dieta que, inclou fruita, fa que hagin de pujar molt als arbres… i hi estan molt ben adaptats.
Molt interessant l’entrada d’avui!
Com has dit que teniu a tots identificats, m’agradaria saber com es diu el mascle del grup que estas estudiant?
Hola Izan,
Bé, no nomes estudio un grup… n’estudio diversos. Ara mateix 7 de forma sistemàtica… Alguns dels noms dels mascles dominants són Ugenda, Musilikale o Ugutsinda.
Hola Jordi, ens volíem acomiadar de tu, i de tot l’equip. Ens a semblat molt interessant el teu viatge al món dels goril·les. Molta sort
Salutacions des del col·legi Llor
Hola Clàudia i Clàudia,
Molt bé, doncs gràcies!