Fa uns dies que hem entrat a l’època de pluges de la “tardor”. Ara plou cada dia, ni que sigui una estona, sobretot ruixats curts i forts… i hi ha dies que cauen autèntics xàfecs! La pluja ens dificulta força la feina, sobretot perquè algunes zones del bosc queden inundades i gran part del camí està ben enfangat.
Aquesta estació, que enguany s’ha avançat un parell de setmanes, s’allargarà ben bé fins a mitjans de desembre, quan comença una època seca de nou. De març a maig hi ha una altra època de pluges, encara més intensa que l’actual, i a “l’estiu” hi ha de nou una estació seca. Així, aquí a les zones equatorials africanes hi ha dues estacions seques i dues de pluges cada any, i les temperatures mínima i màxima oscil·len molt poc al llarg de l’any, a diferència de les quatre estacions típiques de la nostra terra, on les temperatures poden variar molt.
Núvols i pluja a les muntanyes Virunga.
El centre de recerca on treballo es troba a la ciutat de Musanze, que està a 1.800 metres sobre el nivell del mar. Aquí els dies són càlids o temperats, i les nits poden arribar a ser relativament fredes, de fins a 13 o 14ºC.
Al Parc Nacional dels Volcans, que es troba a molta més altitud, les condicions són més extremes. De fet, a les parts altes, com el cim del volcà Karisimbi (4.507 m), hi neva tot sovint. Els goril·les de muntanya, que poden arribar a viure fins els 3.700 m, i en ocasions fins els 4.000 m, estan exposats a baixes temperatures nocturnes, i passen molt fred tot i presentar un pelatge llarg i dens. En diverses ocasions, per exemple, s’han detectat casos d’hipotèrmia que els pot arribar a causar la mort, sobretot en individus infantils.
El Karisimbi nevat vist des de Musanze.
Jordi Galbany
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris