Realment, semblen més aviat ocells africans que vénen a passar l’estiu aquí. Són espècies acolorides, vistoses i sovint sorolloses que quan les veiem podem pensar que són els ocells que surten als documentals sobre la sabana africana. Ens estem referint principalment a l’abellerol, el gaig blau i la puput.
L’abellerol sembla tenir tots els colors de l’arc de Sant Martí en el seu plomatge. Veure’n un de prop sempre ens fa sortir algun so d’admiració, fins i tot als qui n’hem vist moltíssims al llarg dels anys de dedicació a l’ornitologia. Groc, blau, verd, negre, roig… es combinen amb un bec llarg, plomes centrals de la cua punxegudes i un iris de color vermell intens que converteixen aquest ocell en una joia. A l’Àfrica hi ha unes quantes espècies més d’abellerols, però l’únic que ens arriba a Europa és l’abellerol europeu (Merops apiaster), especialitzat a menjar abelles i vespes que mata colpejant-les contra una superfície dura abans d’ingerir-les. Els abellerols crien en colònies en talussos terrosos on excaven una galeria amb una cambra pel niu a l’extrem. Són colònies animades pels vols acrobàtics i el constant xivarri dels ocells, que ens transporta a les ribes del riu Níger o del Mara, al Serengeti.
El gaig blau és un altre ocell molt vistós, acolorit i sorollós que té molts parents africans, però dels quals és l’únic representant a Europa. És espècie generalment de zones molt seques que a Catalunya només podem trobar en abundància als secans de la plana de Lleida i a la plana de l’Empordà. També nidifica en forats, però no els excava sinó que aprofita nius de picots o cavitats naturals en troncs, generalment a poca alçada. El veurem alimentar-se de grans invertebrats que pot capturar àgilment a l’aire o al terra.
Per últim, la puput, menys migradora que els altres dos, ja que en queda una petita població hivernant a les zones més càlides del nostre país, és un altre ocell d’aspecte tropical amb un bec molt llarg, cresta prominent, base del cos de color crema i amb contrastades bandes blanques i negres a les ales i cua. És molt fàcil de veure fins i tot en llocs humanitzats, com jardins i voltants de masies.
Aquestes tres aus marxaran pràcticament totes d’aquí un parell de mesos i tindrem zero possibilitats de veure abellerol i gaig blau, i molt poques oportunitats de veure puputs. Així que si no les heu vist, aprofiteu ara per informar-vos on trobar-les i gaudir de la seva observació a www.sioc.cat. Transporteu-vos a l’Àfrica, somieu amb sabanes plenes d’ocells tropicals i aprofiteu per fer-ne un tast a casa nostra mateix.
Abel Julien
UdICO – Unitat de Divulgació
Institut Català d’Ornitologia
http://abeljulien.blogspot.com
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris