Avui descansem… ja tocava una mica. És clar que pera nosaltres descansar vol dir aixecar-se ben aviat per anar a conèixer una mica més les costums dels chamorros i la seva història. El Joe Quinata i el seu fill Xavier ens porten d’excursió a diverses badies a prop d’Umatac. Abans de començar , el Joe ens explica que anem a un lloc sagrat per a ells i que és important que respectem el que trobem i que no deixem res enrere. Esperàvem un viatge tranquil però no ha estat així del tot ja que la idea del passeig tranquil ha estat tota una petita aventura ja que el camí més adient és anar caminat per la platja. I aquest ha estat el problema! Les platges de Guam són ben boniques però moltes tenen platges de pedres i roques que rellisquen molt. A més a més s’ha de caminar amb els peus ben coberts ja que si no podem prendre mal ja que les roques són filoses i alguns animals marins amb punxes s’amaguen a la sorra i no els notes fins que els trepitges. La veritat és que ens costa força caminar mentre les ones bateguen ja que mantenir l’equilibre no és gens fàcil.
Finalment arriben a Fu’a Bay i decidim descansar una mica. Allà ens expliquen la llegenda del lloc i la importància de la roca sagrada .
En el passat, els chamorros creien que l’univers va néixer de Fu’una, la deessa creadora. Fu’una vivia amb el seu germà, Puntan, i junts van decidir crear el cel i la terra. Per a això, Fu’una va dividir el cos del seu germà en diverses parts, i de cadascuna d’elles van brollar els oceans i les illes i les estrelles i les plantes i els animals. Quan va haver acabat, ella mateixa es va llançar a la terra, i en el lloc en què va caure, va emergir la Fu’a, “la roca sagrada”. D’aquesta roca, i de la pròpia immolació de Fu’una, van néixer tots els éssers humans.
Amb el temps, els espanyols van arribar a aquest lloc i van tractar de convèncer els chamorros, amb les seves creus i amb les seves espases, que en aquesta roca habitaven el diable. Des d’aquest moment, ningú no va voler acostar-s’hi. “Suhåyi!” (Manteniu allunyats!), Cridaven les mares als seus fills quan algú s’ aproximava massa.
En l’actualitat, els chamorros saben que no hi ha cap diable en el lloc, que tot va ser una invenció elaborada pels jesuïtes per mantenir allunyats de les seves creences i espais sagrats. Ara, s’acosten a la roca i fan ofrenes a la deessa Fu’una, en agraïment pel seu sacrifici i per haver-los donat la vida. Prop de la roca sagrada , la gent deixa petites ofrenes en forma de menjar, conxes i pedres per recordar a la deessa i la seva història.
L’excursió ens fa venir gana i anem a sopar un pollastre Kelaguen. Algú s’anima a fer-lo a casa? De moments aquí teniu els ingredients. En un proper missatge us parlarem del menjar i la música de Guam.
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris