Com si fossim “detectius”, els científics fem servir l’ADN de les algues per identificar els “sospitosos”, sobretot si ja han estat “fitxats”…
Quan necessitem saber quines són les espècies responsables d’una proliferació d’algues planctòniques ens fixem en la seva morfologia (forma, color, mida,…) per identificar-les. Però a vegades la morfologia no és suficient per poder-les identificar degut a que hi ha espècies massa semblants entre elles. Fins i tot, hi ha espècies diferents que són morfològicament idèntiques (espècies críptiques). Llavors podem recórrer a l’estudi de la seva genètica i per fer-ho ens convertim en agents del “CSI”.
Fotos al microscopi òptic d’una cadena de dues cèl·lules de a) Gymnodinium litoralis i b) Gymnodinium impudicum. Morfològicament tot fa pensar que es tracta de la mateixa espècie (barra = 10 µm).
Per fer-ho, primer obtenim el material genètic dels “sospitosos”, o sigui, l’ADN, i seqüenciem els fragments que ens interessen. Un cop tenim la seqüència d’ADN del “sospitós”, la comparem amb les que hi ha a diverses bases de dades (Genbank, EMBL,…). Si la nostra espècie ja havia estat seqüenciada amb anterioritat, o sigui, si ja està “fitxada” a la base de dades, veurem que les dues seqüències són idèntiques i per tant, ja podrem dir amb seguretat quina és la nostra espècie “sospitosa”.
Arbre filogenètic resultant de l’anàlisis de les seqüències de DNA obtingudes de les espècies Gymnodinium litoralis i G. impudicum i comparant-les amb d’altres existents al Genbank. Es pot observar clarament que malgrat ser molt semblants morfològicament, es tracta de dues espècies diferents.
Però a vegades la nostra seqüència no coincideix amb cap altra de la base de dades. Això pot ser degut a que la nostra espècie no s’havia seqüenciat mai abans i no està fitxada a la base de dades. O qui sap, potser no s’havia trobat mai abans i hem descobert una nova espècie!
Albert Reñé
Fotos al microscopi òptic d’una cadena de dues cèl·lules de a) Gymnodinium litoralis i b) Gymnodinium impudicum. Morfològicament tot fa pensar que es tracta de la mateixa espècie (barra = 10 µm).
Per fer-ho, primer obtenim el material genètic dels “sospitosos”, o sigui, l’ADN, i seqüenciem els fragments que ens interessen. Un cop tenim la seqüència d’ADN del “sospitós”, la comparem amb les que hi ha a diverses bases de dades (Genbank, EMBL,…). Si la nostra espècie ja havia estat seqüenciada amb anterioritat, o sigui, si ja està “fitxada” a la base de dades, veurem que les dues seqüències són idèntiques i per tant, ja podrem dir amb seguretat quina és la nostra espècie “sospitosa”.
Arbre filogenètic resultant de l’anàlisis de les seqüències de DNA obtingudes de les espècies Gymnodinium litoralis i G. impudicum i comparant-les amb d’altres existents al Genbank. Es pot observar clarament que malgrat ser molt semblants morfològicament, es tracta de dues espècies diferents.
Però a vegades la nostra seqüència no coincideix amb cap altra de la base de dades. Això pot ser degut a que la nostra espècie no s’havia seqüenciat mai abans i no està fitxada a la base de dades. O qui sap, potser no s’havia trobat mai abans i hem descobert una nova espècie!
Albert Reñé
Fotos al microscopi òptic d’una cadena de dues cèl·lules de a) Gymnodinium litoralis i b) Gymnodinium impudicum. Morfològicament tot fa pensar que es tracta de la mateixa espècie (barra = 10 µm).
Arbre filogenètic resultant de l’anàlisis de les seqüències de DNA obtingudes (noms amb negreta) de les espècies Gymnodinium litoralis i G. impudicum i comparant-les amb d’altres existents al Genbank. Es pot observar clarament que malgrat ser molt semblants morfològicament, es tracta de dues espècies diferents
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris