Imatge: Instal•lant unes xarxes al cantó d’un riu. Fotografia de: Joan de la Malla.
L’objectiu de la nostra expedició és veure si els patrons de canvis de fauna derivats de la desforestació són similars per als ratpenats que per a altres grups animals.
Sabem que com més a prop estem de carreteres i grans poblacions, més canviada és la fauna. Els ratpenats que trobem a les zones fragmentades son típicament molòssids, ratpenats d’ales llargues i estretes que planegen cel amunt, ja que no han d’evitar els obstacles dels boscos. Alguns són espècies comunes que també es troben a l’Àfrica continental, i sovint aprofiten estructures humanes com a refugi (per exemple, el ratpenat cuallarg de Peters, Mormopterus jugularis). En canvi, les espècies de bosc, més amagades i difícils de veure, tenen les ales curtes i amples per poder maniobrar. I de moment, ja n’hem trobat alguna!
A banda d’estudiar aquests canvis faunàtics, també intentem esbrinar la dieta de les diferents espècies trobades, i si són portadors de malalties. Això us ho explicarem més endavant. Per estudiar aquest grup faunístic, ens trobem davant un grapat de complicacions que ens fan la nostra tasca força més difícil del que seria d’esperar… Per començar, els ratpenats només surten dels seus refugis de nit i per tant ens toca intentar capturar-los a plena foscor, sense veure’ls. Durant el dia és bàsicament impossible… Però és que a més, a diferència de les aus, els seus crits són inaudibles pels humans (els ratpenats fan servir ultrasons) de manera que ni tan sols volant al nostre costat els podem sentir. De fet, els quiropteròlegs (així és com ens anomenen als científics especialitzats en ratpenats) necessitem uns detectors que ens transformen els seus crits a freqüències audibles per la nostra oïda.
Imatge 11. La nostra expedició de quiropteròlegs, mostrejant ratpenats a Ranomafana. Fotografia de: Joan de la Malla.
Com que no podem veure’ls ni sentir-los, per estudiar qualsevol aspecte dels ratpenats molt sovint necessitem capturar-los, i per això ens passem hores i hores instal•lant unes xarxes extremadament fines semblants a les que fan servir els ornitòlegs (els científics que estudien les aus) creuant camins, rius, rierols, basses i llacs. El problema és que per molt fines i quasi invisibles que siguin, a diferència de les aus, els ratpenats les detecten molt fàcilment mitjançant l’ecolocalització. És extremadament difícil atrapar-los ja que sempre volen amb el «radar» activat.
De totes maneres, se sap que hi ha certs moments de la nit on aparentment és més fàcil burlar el seu sistema d’orientació. El secret? Agafar-los per sorpresa. Quan els ratpenats van a veure aigua, tot just sortir dels seus refugis, per exemple, focalitzen l’ecolocalització a la superfície de l’aigua i obliden escanejar l’entorn immediat; per això si instal•lem les nostres trampes creuant zones d’aigua és més fàcil que aconseguim capturar-los. O tot just després d’una corba en camins oberts que ocasionalment utilitzen per desplaçar-se d’un lloc a un altre…
Amb aquesta idea en ment, cada tarda emprenem rutes diferents, desconegudes, cap a l’interior de la selva en busca d’aquests llocs especials on capturar ratpenats. Creuem valls, travessem rius, intentem orientar-nos seguint camins oberts per fauna salvatge, etc… fins que ens decidim a muntar el campament. Unes poques lones tensades entre branques ens protegeixen de les pluges torrencials tropicals, generalment instal•lades sobre quatre soques mortes que utilitzem com a taula; entre 2 i 3 hores les dediquem a instal•lar les xarxes en els llocs més impensats i quan per fi acabem, tenim aquells minuts per encantar-nos durant els quals observem pondre’s el sol sota un cel rogent, i esperem amb ganes el moment que els ratpenats comencin a aparèixer…
La propera entrada del Diari de Recerca serà publicada el proper dimecres dia 10
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola! Som la Laila i l’Aina de l’IESM Bosc de Montjuïc. Os hem estat seguint poc a poc durant la vostra expedició a Madagascar, i voldriem saber com és que os esteu centrant, generalment, en els ratpenats, i no en altres espècies de l’illa.
Hola em dic Yohan i sóc de l’Escola els Estanys i us volia preguntar si una vegada un ratpenat amb una malaltia greu us ha mossegat ?
Hola Yohan!
Gràcies per les teves contribucions al fòrum! Mossegades n’hem rebut força. Quan treballes amb ratpenats diàriament és fàcil que tard o d’hora t’acabin mossegant… Tots estem vacunats contra la ràbia, i seguim normes de protecció i prevenció específiques per evitar ensurts. Tot i que la probabilitat de transmissió de malalties és remotament baixa, cal anar sempre previngut i ser prudent!
És molt important entendre que alguns dels ratpenats poden transmetre malalties (pocs), com tota fauna salvatge, però és molt rar que passi, i no hem de convertir aquest fet en una notícia per espantar la gent que pot arribar a pensar que els ratpenats no «serveixen» per res… Ells són importantíssims per mantenir la natura en bon estat de salut! En cas que et mossegui un ratpenat només cal anar a l’hospital i que et vacunin però de cap manera, entrar en pànic.
Hola, som l’Ada i l’Anna de l’IESM Bosc de Montjuïc. Hem estat seguint el vostre diari d’expedició a Madagascar, i volíem preguntar-vos el següent: Una vegada els ratpenats queden enganxats a la trampa que heu posat, com feu per agafar-los sense fer-los mal, ja que són tan delicats?