Les algues microscòpiques del plàncton generen unes cèl·lules de resistència anomenades cists. Aquests cists es troben als sediments i són molt resistents: poden donar lloc a una nova alga a vegades després de 100 anys!
L’inici i el desenvolupament d’una proliferació de fitoplàncton requereix d’un inòcul de cèl·lules. L’inòcul pot provenir dels cists de resistència (formes de resistència que presenten les microalgues) que persisteixen en els sediments durant molt de temps. S’han trobat cists de resistència de les especies al sediment que són viables després de 100 anys!
Els organismes tenen part del seu cicle de vida a la columna de l’aigua, són planctònics, però la major part del seu cicle estan en el sediment com a cists de resistència (fase bentònica)
Els cists de resistència actuen talment com una llavor, que, un cop madura, si es desenvolupa sota condicions adequades dóna naixença a una cèl·lula. Per tant, la germinació dels cists està modulada pel període de latència i per paràmetres ambientals com ara la temperatura i la llum. Les cèl·lules noves començaran a créixer en la columna de l’aigua, i si els paràmetres ambientals ho permeten arribar a fer una proliferació.
Durant la proliferació, part de les cèl·lules de la població de la columna d’aigua formaran de nou cists de resistència que sedimentaran cap els fangs i seran les noves llavors per la proliferació de l’any següent.
Cists de resistència (fase bentònica) de diferents espècies
El més divertit de la història dels cists de resistència és que en el grup de les dinoflagel·lades els cists es produeixen a partir de la reproducció sexual. Dues cèl·lules s’han de trobar i fusionar-se per donar lloc al cist. Podríem pensar que ambdues cèl·lules tenen un sistema d’aparellament de dos sexes (a i b, com els humans) però en realitat no és així. Hi ha espècies de microalgues que tenen sistemes d’aparellament molt complexos, poden ser de signes diferents: a,b, c… Hi ha espècies que són homotàl·liques (a amb a, b am b). N’hi ha que són heterotàl·liques (a amb b), i n’hi ha que presenten un cert gradient d’aparellament (a prefereix b i menys c). Tot un món complex i divertit quan has de fer creuaments al laboratori per esbrinar el signe de la teva dinoflagel·.lada. Doncs hi ha soques de microalgues que si no fan reproducció sexual es moren en cultiu… Necessiten trobar la seva parella!
Cèl·lula i cist en diverses espècies. La cèl·lula i els cists tenen morfologies molt diferents
Esther Garces i Silvia Angles
Els organismes tenen part del seu cicle de vida a la columna de l’aigua, són planctònics, però la major part del seu cicle estan en el sediment com a cists de resistència (fase bentònica)
Els cists de resistència actuen talment com una llavor, que, un cop madura, si es desenvolupa sota condicions adequades dóna naixença a una cèl·lula. Per tant, la germinació dels cists està modulada pel període de latència i per paràmetres ambientals com ara la temperatura i la llum. Les cèl·lules noves començaran a créixer en la columna de l’aigua, i si els paràmetres ambientals ho permeten arribar a fer una proliferació.
Durant la proliferació, part de les cèl·lules de la població de la columna d’aigua formaran de nou cists de resistència que sedimentaran cap els fangs i seran les noves llavors per la proliferació de l’any següent.
Cists de resistència (fase bentònica) de diferents espècies
El més divertit de la història dels cists de resistència és que en el grup de les dinoflagel·lades els cists es produeixen a partir de la reproducció sexual. Dues cèl·lules s’han de trobar i fusionar-se per donar lloc al cist. Podríem pensar que ambdues cèl·lules tenen un sistema d’aparellament de dos sexes (a i b, com els humans) però en realitat no és així. Hi ha espècies de microalgues que tenen sistemes d’aparellament molt complexos, poden ser de signes diferents: a,b, c… Hi ha espècies que són homotàl·liques (a amb a, b am b). N’hi ha que són heterotàl·liques (a amb b), i n’hi ha que presenten un cert gradient d’aparellament (a prefereix b i menys c). Tot un món complex i divertit quan has de fer creuaments al laboratori per esbrinar el signe de la teva dinoflagel·.lada. Doncs hi ha soques de microalgues que si no fan reproducció sexual es moren en cultiu… Necessiten trobar la seva parella!
Cèl·lula i cist en diverses espècies. La cèl·lula i els cists tenen morfologies molt diferents
Esther Garces i Silvia Angles
Els organismes tenen part del seu cicle de vida a la columna de l’aigua, són planctònics, però la major part del seu cicle estan en el sediment com a cists de resistència (fase bentònica)
Per mostrejar els sediments marins fem servir cores de diferents mides que es claven al fons marí i se n’extreu el sediment. Aquests fangs es tallen en diferents estrats, es tamisen i es netegen per observar els cists al microscopi.
Cists de resistència (fase bentònica) de varies especies
Cists de resistència (fase bentònica) de varies especies
Cists de resistència (fase bentònica) de varies especies
Figura cicle de vida. Cèl•lula i cist en varies especies. La cèl•lula i el cists tenen morfologies molt diferents
Equip Investigador
Diari de recerca
0 Comentaris