Aquesta setmana és un bon moment per veure grues, un ocell molt interessant. La grua (Grus grus) és gairebé tan grossa com la cigonya i és molt migradora. Vola amb el coll estirat, no la confongueu amb el bernat pescaire, que també es d’una tonalitat general grisa però “plega” el coll i l’arronsa fins el cos d’una forma característica.
La grua té un cant, un reclam, molt especial, amb uns sons evocadors, plens de ressonàncies que ens poden semblar estranyes i llunyanes. El podeu escoltar a l’espai del SIOC dedicat a la grua
A la primavera la grua cria a la tundra àrtica, però a la tardor baixa cap a zones més al sud, com la Península Ibèrica, on s’alimenta de gra i aglans de les deveses. A Extremadura i a Gallocanta (Aragó) es poden veure concentracions de desenes de milers d’individus. Aquí la podem veure en migració o observar-ne alguna que es quedi a passar l’hivern.
Busqueu les grues a les zones humides del país, la plana de Lleida o l’Empordà, entre molt altres llocs als quals els pot tocar la loteria de veure passar un estol de grues en migració. A vegades són estols molt nombrosos i sempre sorollosos, ja que van emetent els seus reclams de contacte mentre volen els milers de kms que les separen de les zones d’hivernada.
Hi ha força citacions repartides per tot el territori, de les que podem destacar les següents: Estany d’Ivars i Vila-sana; Maresma de les Filipines, Viladecans; Aguait Quim Franch, Castelló d’Empúries i Embassament d’Utxesa, Torres de Segre.
I també arriben els mosquiters de doble ratlla
Aquesta és la setmana de màxima observació d’un ocell que fa pocs anys era una autèntica raresa, el mosquiter de doble ratlla, i que ara s’està citant cada vegada en majors quantitats a tot el territori. Aquest mosquiter nidifica al Kazajastan, Rússia (a partir d’uns 1.000 Kms a l’est de Moscou) fins a Sibèria, nord de Mongòlia i extrem est de Xina i a l’hivern baixa a Birmània, Vietnam i Tailàndia però, curiosament, s’està establint una línia migratòria cap a Europa Occidental, on cada vegada és més freqüent. Ha passat de ser citat menys de 5 vegades l’any abans de 2010 a haver-se vist 93 cops durant 2014.
Fàcilment identificable, és l’únic mosquiter que podem veure amb dues franges a l’ala i una cella força marcada. Tots els altres mosquiters que veiem a Catalunya són de color marró verdós amb més o menys contrastos amb zones blanques (mosquiter pàl•lid) o grogoses (mosquiter xiulaire) però cap d’ells té franges a l’ala. Estigueu atents a Ornitho per anar a les localitats on s’hagi reportat. Els llocs on hi ha més citacions en aquesta setmana són: Aiguamoll de la Bòbila, Santpedor; Estany de Sils; El Remolar, Viladecans i El Matà, Castelló d’Empúries.
Informació a partir dels usuaris d’Ornitho.cat de l’Institut Català d’Ornitologia.
Les setmanes es calculen en blocs de 7 dies des del 1 de gener, no són setmanes de l’any calendari.
Les localitats esmentades es poden trobar a Ornitho.cat amb el mateix nom especificat aquí. Necessiteu crear-vos un compte d’usuari d’Ornitho per fer aquesta consulta (és gratuït, molt fàcil i ràpid).
Equip Investigador
Diari de recerca
Se sap, més o menys, cuantes grues passen per Catalunya en migració? Gràcies! Molt xulo el projecte, endavant !
Hola Patllarí,
Uf! És tremendament variable. Podríem dir entre 100 i… 100.000! Depèn molt de l’any i de si passen per un lloc visible pels observadors o no. Per exemple, aquest any en època de migració de primavera vaig fer una sortida en vaixell per observar aus marines pel Cap de Creus i vam comptar unes 800 grues migrant pel mar (tot un espectacle, per cert). Aquests ocells van passar totalment desapercebuts als ornitòlegs que estan a terra com és habitual.
En el portal Ornitho.cat se’n van reportar alguns milers. Per tant, podríem dir que en passen algunes desenes de milers però que segons l’any serà més o menys visibles.
El cert és que cada vegada se’n veuen més i no m’estranyaria que les grues que hivernen a Gallocanta i Extremadura prefereixin ara una ruta més oriental (per Catalunya) que pel centre de la Península Ibèrica, però això només és una impressió personal.
Salutacions
Abel Julien