Imatge superior: Fragments de bosc a Ranomafana. Fotografia de Tarmo Virtanen.
Als Tròpics, el fenomen de la destrucció dels boscos és mes recent que no pas a Europa, però ben ràpid i alarmant. A Madagascar, es parla de pèrdues d’entre el 50 i el 90% dels boscos en els últims 50 anys. En queden ben pocs, de boscos, i la majoria es troben només a dins d’àrees protegides.
Mapa de la superfície forestal de Madagascar
Autor: Johannes Nyman.
La pèrdua de boscos a Madagascar és preocupant per molts motius. Com ja us vàrem explicar, Madagascar és únic en termes de biodiversitat: el 90% de les especies de Madagascar són endèmiques, no es troben en lloc més del món. I no nomes son endèmiques de Madagascar, si no que també ens trobem amb micro-endemismes, és a dir, espècies que només es troben en petites regions del país i enlloc més. Quan es talla un bosc, aquestes espècies es perden per sempre. Ara bé, no cal tallar tot un bosc sencer per a que les espècies desapareguin. Quan el bosc comença a disminuir, esdevé el que anomenem “fragmentat”.
Trobem petits fragments de bosc, que en principi podrien sostenir aquests animals fantàstics. Són fragments que intercanvien animals i es mantenen ocupats, sempre i quan estiguin a prop els uns dels altres. No obstant, quan els fragments són petits i també aïllats, les condicions del bosc canvien: es tornen més secs i menys ombrívols. El vent sovint tomba arbres i, per tant, es tornen més accessibles als depredadors i a les destrals. Així mateix, a mesura que els cultius avancen, aquests fragments es van fent més petits, de forma que al final, acaba mancant suficient hàbitat o recursos per les espècies que en depenen. El camp d’investigació de la biologia de meta-poblacions, en el que nosaltres treballem, estudia aquests processos.
És fàcil traçar una analogia entre aquests processos i el joc de la jenga. La jenga és un joc en el que els jugadors han de retirar blocs d’una torre per torns evitant que la torre caigui. Cada jugador al seu torn ha de retirar un bloc d’un nivell inferior de la torre, procurant que la torre no es vingui avall. Al principi, resulta fàcil anar traient blocs, però arriba un punt en el que treure un bloc col•lapsa tota la torre. Doncs bé, amb la desaparició de les espècies, és ben bé igual. Sabem que hi ha canvis abruptes en la fauna, que segueixen sobtadament com a conseqüència de canvis petits i graduals al bosc. Parlem llavors de que s’ha creuat un llindar: mentre el bosc va disminuint, els animals van aguantant, potser gradualment amb poblacions menys nombroses, fins que arriba un punt on el sistema es col•lapsa, i la desaparició d’una espècie porta a pèrdues en cadena de moltes altres.
Els propers dies partirà la nostra expedició per estudiar els patrons de canvis de fauna derivats de la desforestació i la fragmentació dels boscos. Mentre a l’interior del Parc Nacional de Ranomafana segueix havent una riquesa d’espècies i poblacions abundants, a la perifèria dels boscos i en els trossos de bosc més fragmentats, hi ha un menor nombre d’espècies, especialment d’aquelles espècies que són més sensibles als canvis.
El proper missatge sera publicat el dilluns 1 de febrer
Equip Investigador
Diari de recerca
Hola som d’un institut Escola de Barcelona que es diu Costa i Llobera. Ara que hem descobert el vostre bloc anirem seguint el que feu i anirem preguntant coses sobre el que feu. Som alumnes de primer i segon d’ESO i que fem la optativa de Comissió sostenible i saludable.
Martí i Bruno
Amb la fragmentació dels boscos i la desaparició d’espècies, també han de canviar les cadenes alimentàries dels animals? Com els hi afecta?
He llegit el vostre article i em sembla molt apropitat que algú es fagi càrrec d’aquestes dades. Trobo bé que les poseu en un lloc web on tothom hi pugui accedir. M’agrdaria saber com calculeu i estudieu tota mena d’éssers vius. Heu descobert alguna espècie que us hagi canviat les vostres dades o informacions, es a dir, si una espècie ha canviat genicament en els últims anys.
Hola! Sóc de l’Institut Joan Amigó i despres de llegir aquest article tinc unes preguntes per a vosaltres.
Quan arriba un punt on el sistema es col•lapsa, i la desaparició d’una espècie porta a pèrdues en cadena de moltes altres, les primeres espècies en desaparèixer són les que tenen individus petits o grans?
Pel que fa a la flora, quant de temps es tardaria en reforestar un bosc?
Clara Sans