Haití ha vist afegida, a la seva pobresa crònica, la devastació produida pel terratremol de l’any 2010. La destrucció de bona part dels edificis va ser deguda tant per la intensitat del terratremol com també per la manca de mesures preventives en els sistemes de construcció emprats. Cal entendre, però, que aquests models edificatoris es deuen en bona part a la manca d’infrastructures, de tecnologia, i també de recursos econòmics. Hores d’ara, la població més desfavorida viu encara, 4 anys després del terratrèmol, en campaments provisionals depenent de l’ajuda internacional.
Amb tot, el contrast entre la interessant arquitectura colonial que encara resta en peu i la precarietat dels sistemes d’autoconstrucció, amb unes edificacions poc segures en cas de nous moviments sísmics ens fan reflexionar sobre la tasca que es pot dur a terme en aquestes situacions.
Aquestes dues imatges parlen per si mateixes: a l’esquerra veiem una construcció moderna ensorrada, mentre que la imatge de la dreta mostra una construcció més antiga que ha resistit l’efecte del terratrèmol i es manté dempeus. Per que ha passat això? Doncs per que la construcció moderna, feta de formigó, és massa rígida i no suporta les tensions derivades d’una sotragada horitzontal. Es massa pesant. En canvi, la construcció més antiga d’aspecte colonial està feta de ferro i de fusta i és més lleugera. Per tant, quan hi ha una moviment horitzontal sobtat no cau ja que tota l’edificació gaudeix d’un cert grau d’articulació.
Tecnologies d’autoconstrucció
Creiem que cal proporcionar a la població local tecnologies de fàcil aprenentatge, sostenibles, i el que és més important, que permeti als haitians assumir l’autoconstrucció amb sistemes segurs, fiables, i amb uns mínims de qualitat pel que fa als materials emprats i als sistemes constructius propis i locals.
En aquest sentit, des de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona es va dur a terme un projecte per desenvolupar un forn de calç a partir dels recursos energètics existents al territori. Haití ha patit un procés de desforestació dramàtic i, en conseqüència calia cercar nous combustibles. El forn funciona a partir de la combustió d’un recurs sobrer com són els residus plàstics i per tant, a més amb la crema de plàstics seleccionats i tractats s’aconsegueix també el reciclatge i la reducció de brossa.
No qualsevol plàstic serveix per ser cremat, però, ja que poden generar contaminants força tòxics. Per això es va encarregar un estudi a la Universitat de Barcelona, el qual va determinar que es podien fer servir el polipropilè, el poliestirè i el politereftalat d’etilè sense problemes (de fet aquests plàstics es premsen i es converteixen en una mena de maons de combustible). D’altres plàstics, com el PVC, no són recomanables i no s’han pogut usar per a cremar.
Equip Investigador
Diari de recerca
Des de quan la crema de plàstics forma part del reciclatge? S’anomena incineració i, lluny de ser sostenible, representa un cop de peu endavant a un problema perquè el resolgui un altre en el futur.